Diferents mots a tenir
en compte.
La lluita és per les llibertats, la democràcia i la capacitat de decidir
el nostre futur en llibertat.
He dit anteriorment que l’EE
actua com a Estat colonitzador i sotmet per la força a la ciutadania,
l’impedeix el seu desenvolupament i modernització, espolia el territori, i fins
i tot, darrerament, imposa els seus dirigents, impedint que ho siguin aquells
als que el poble ha escollit en unes eleccions, en definitiva una autèntica
situació colonial. Un estat colonitzador es caracteritza, especialment per
reprimir la llibertat del poble colonitzat, especialment en tot allò que es
refereix a la llibertat de decidir el seu present i el seu futur.
Què volem dir amb cadascuna de
les paraules que més utilitzem?
Llibertat: És un dret vital bàsic. És la capacitat d’escollir, per
qui no està sotmès a un subjecte diferent a un mateix.
Sobirania: És el conjunt de
poders polítics que té una societat
humana per esser un Estat. És la qualitat del poder polític d’un estat que no
és sotmès a cap altre poder.
Autodeterminació: És la facultat que cada poble, o col·lectivitat
humana, té per determinar, decidir, lliurement el seu estatus o destí polític.
El que volem fer és, exercir la
nostra llibertat, per tant tenir la capacitat d’escollir i decidir sense estar
sotmès a cap altre subjecte que no siguem nosaltres. Per tant volem ser i exercir de
sobirans com a poble, tenint el poder polític i no estant sotmès a cap
altre poder i exercir la facultat d’autodeterminar-nos lliurement el nostre
destí polític.
Aquestes facultats humanes i col·lectives només es poden exercir.
Si el que fem és reivindicar que les volem exercir, és perquè no ho estem fent
i, per tant, encara pensem que algú està per damunt nostre i ens les ha de
concedir, això és símptoma de que encara no tenim mentalitat d’essers lliures
i, encara pensem com a essers sotmesos. Si
no les podem exercir perquè algú ens ho reprimeix només podem fer que lluitar
pel poder d’exercir-les. I aquest és la nostra lluita ara mateix, perquè la
repressió és exactament això:
Repressió: És l’acció de castigar actuacions polítiques o socials
des del poder de les autoritats públiques impedint, normalment amb
violència, l’exercici dels drets i
llibertats individuals i/o col·lectius
I aquest lluita, com a comunitat,
volem conduir-la a la llibertat del nostre país establint una
República: Que és la forma de govern en que el poble té la
sobirania o facultat d’exercir el poder. I li volem donar un qualificatiu
perquè sigui encara més clar:
Progressisme: La tendència política on es defensen idees avançades
orientades al benestar, la defensa dels drets civils, la redistribució de la
riquesa i el bé comú. Aquest és la República que volem i que veurem com ja s’ha
anat definint per part d’iniciatives de molta importància com el Congrés
Catalunya i Futur.
En aquesta lluita, pot ser estratègic, de cara a l’exterior, que es
vegi contraposada l’actitud repressiva de l’adversari amb la nostra, que
reivindiquem l’exercici de la Llibertat, el nostre dret a l’Autodeterminació i
a la Sobirania de la nació, com tants i tants altres països del nostre
entorn i situació. Al mateix temps i front a la repressió patida i en el nostre
cas amb la presó i exili dels nostres dirigents i la imputació de molts dels nostres compatriotes
que estan essent represaliats per accions al carrer, com a mesures coercitives
i de càstig per exercir les seves llibertats i drets civils bàsics, una de les
reivindicacions que es poden fer és demanar l’Amnistia per a tots els represaliats,
com a eix essencial per demostrar que no abandonem els nostres en cap moment.
I que és l’Amnistia?
Amnistia: Perdó de penes decretat per l’Estat mitjançant una Llei
que causa l’extinció de la responsabilitat penal.
Com veiem això és clarament una
reivindicació, indestriable, inexcusable, en qualsevol negociació, quan arribi
el moment de fer-la, mentre nosaltres continuem amb la lluita per exercir la
nostra llibertat. Pot ser una reivindicació seguida per amples capes socials
arreu. Nosaltres, no per fer aquestes reivindicacions pararem la lluita per a res.
És el reconeixement per part de l’Estat opressor que ha traspassat una línia
intolerable i, adoptant-la, fa un pas enrere reconeixent públicament l’error
comès i alliberant els presos i permetent el retorn dels exiliats, cosa que,
només, farà si veu que, políticament, a nivell internacional pot perdre-hi més,
continuant amb la repressió que cedint i fent el pas enrere. Per això, cal
també, planificar la lluita internacional.
El mateix tractament té la lluita
contra la Repressió. És una resposta al poder polític que la decreta i la
demostració de que, en la lluita, no ens doblegaran. No ha de ser una petició
de que cessi, sense més, cosa que podria suposar una feblesa nostra.
(continuarà)
Joan Guarch
18/12/19 (modificat el 8/5/20)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada