Grups Proposa. Govern de Concentració Nacional

 

Ara toca Govern de Concentració Nacional per a la independència.

 

El resultat de les eleccions a la Generalitat Catalana, ha estat incontestable. Tot i l’elevada abstenció, els partits independentistes han aconseguit 74 diputats, més que mai, un altre cop majoria absoluta del Parlament, i per primer cop s’ha aconseguit passar del 50% dels vots.

Si ens fixem en els resultats veurem que votació rere votació, ja sigui en referèndum o per eleccions al Parlament, el nombre de vots ha anat augmentant i els diputats han estat sempre per sobre de 70 i el % de vots oscil·lant per sobre del 47%.

 

                              Participació        Vots                      % independ.                     Diputats                             

Elec. 2012            67,76%                 1.740.818            47.87%                                74

Ref. 9N 2014                                     1.897.274

Elec. 2015            74,95%                 1.966.508            47,8%                                   72

Ref. 1-O 2017                                   2.044.038           

Elec. 2017            79,09%                 2.079.340            47,2                                       70          

Elec 2021             53,54%                 1.454.571            51,15%                                 74

 

En aquestes eleccions, si sobre el cens (5.368.881) hi apliquem una participació com la de les darreres eleccions del 2017 del 79,09% sortiria que han votat 4.246.248 persones i si extrapolem i sobre els vots de l’abstenció, apliquem  el mateix percentatge que han obtingut els partits independentistes, en aquestes d’ara, ens surt que haurien votat a favor 2.149.242 persones , el que també confirmaria l’augment de vots, perquè, si l’independentisme ha perdut 624.769 vots, l’unionisme n’ha perdut 912.793.

Simplement aquest joc de xifres només té valor per veure la consolidació dels votants per la independència de Catalunya tant en diputats, com en votants totals, com en % de votants amb xifres en un ininterromput creixement, tot i les enormes dificultats de tot tipus conegudes per tothom. El resultat és que el poble de Catalunya ha votat a favor dels partits independentistes i el que vol és que aquests facin un Govern independentista i no s’estiguin de romanços.

En aquestes eleccions estava en joc els criteris que es deduïen de l’anàlisi de la lluita plantejada per assolir la independència i, per tant, quina estratègia utilitzar per aconseguir-ho. I es plantejaven dos enfocaments que es poden etiquetar, simplistament, com els “reformistes” (negociadors, pactistes, ampliació de la base o de via ample) i els “rupturistes” (o del camí de la via unilateral). Els primers representats en aquestes eleccions per ERC i PDCat i els segons per Junts i CUP.

Fixem-nos en dos peculiaritats. Els primers han obtingut el 24,02% i els segons el 26,71%, amb tot ha guanyat ERC del bloc dels reformistes i  son els qui legítimament han de portar la iniciativa per la formació de Govern.

Una altra característica d’aquest anàlisi és on estan ubicades aquestes forces en l’eix dreta esquerra. Fixem-nos que aquest eix no és determinant perquè les dues parelles son ERC (esquerra) i PDCat (dreta) i l’altra parella és CUP (esquerra radical) i Junts (centre esquerra), per tant la qualificació de dretes esquerres no determina l’adopció d’una estratègia o una altre en funció de la peculiaritat ideològica, ni en un costat ni en l’altre, sinó que aquesta adopció estratègica només està en funció de COM es fa l’anàlisi de la situació.

I aquest anàlisi és complex però tant clar que no dona peu a equívocs.  Nosaltres volem la independència, ells volen continuar essent un estat colonial i dictatorial que exprimeixi i tregui tot el que pot d’una nació (o regió) colonitzada (en treu tot el diner que pot amb un dèficit fiscal per Catalunya de 16.000M anuals), nosaltres volem resoldre l’enfrontament amb les armes de la democràcia i passant per les urnes i, en principi, de la Llei a la Llei, però ells, per resoldre la situació, actuen amb la repressió policial, a cops de porra de la Policia Nacional i la Guardia Civil l’1-O, amb la repressió judicial, (empresonament i exili de presos polítics i 3000 persones acusades de les més inversemblants accions, inclòs un inventat terrorisme), amb la repressió política, amb la intervenció de la Generalitat amb l’aplicació del il·legal 155, amb la imposició per dues vegades d’eleccions quan ells volen imposar-les en lloc de respectar el dret de ser convocades pel President de la Generalitat, per això inhabiliten dos Presidents, ells utilitzen les forces polítiques catalanes que tenen esperit de diàleg i negociació acordada i prometent taules de diàleg i negociació i en més d’un any només convoquen la taula en una ocasió i no tracte res de res, prometen abolir la llei mordassa i encara és vigent, prometen, prometen, prometen i incompleixen sistemàticament tot allò que prometen i en darrer terme si és necessari “la fiscalia te lo afina”. Tergiversen la història des de fa 500 anys i al final ens volen fer passar a nosaltres com a xenòfobs, supremacistes i ens acaben tractant de nazis, bé això perquè, ells, ho coneixen prou bé.

I aquest nivell és on l’EE ha situat l’enfrontament i nosaltres o hi fem front a aquest nivell i no el defugim o serem aniquilats. Perquè aquesta és la via unilateral, Sra Vilalta. La negociació només la podrem fer quan l’EE es vegi contra les cordes. Aleshores voldran negociar per enganyar-nos prometen, altre cop, el que sigui i ajornant-ho tot el que puguin, com han fet sempre. Solament aleshores, la veu de la negociació, la podrem portar nosaltres.

Per això hem de considerar tots els àmbits on està plantejada la lluita i hem de saber quines forces tenen el mateix objectiu que nosaltres, no ens podem equivocar i tenir, dins les nostres files, quintacolumnistes que treballin pel bé de l’adversari. Hem de saber on és fort l’adversari i traçar un pla per debilitar-lo, on som forts nosaltres i potenciar-ho, per tant hem d’analitzar el front internacional, explicant al món l’actuació de l’EE (Grup de Treball sobre detencions arbitràries de l’ONU, arrissada de Lavrov a Borrell, actuació indecent del ponent i el President de la Comissió d’Afers Jurídics sobre el suplicatori dels eurodiputats catalans, filtrant coses, opinant fora de lloc, presidència que es salta les normes, etc). En el front jurídic, amb les sentències alemanya, escocesa i especialment belga sobre la no extradició del conseller Puig, etc. També hem de saber quin és el millor paper que poden jugar a Madrid els parlamentaris independentistes catalans, perquè no son “dues coses diferents” Sra Vilalta, és la mateixa , en dos fronts diferents, però la mateixa. I a Madrid no es tracta de “ser útils”, a qui Sra Vilalta?, als espanyols? aprovant-los-hi els pressupostos i apuntalant el règim del 78 dirigit ara pels socialistes del Sr Pedro Sanchez?, o, com vostè diu ”seguir sent útils en benefici de la ciutadania de Catalunya”, perquè digui’m només una proposta espanyola, només una, que sigui en benefici de la ciutadania de Catalunya. No en trobarà ni una.  I també ens hem de plantejar quin és el paper que pot jugar la Generalitat autonòmica, i quin és el paper dels ajuntaments, o com ajudem a posar la nostra veu a entitats cabdals com hem fet a la Cambra de Comerç de BCN, o el Rectorat de la UB , o el Deganat del Col·legi d’Economistes de Catalunya, o ara intentar-ho a  la Presidència de la PIMEC o la del FC Barcelona. I també com anem construint sobiranies republicanes ajudant empreses d’aquí en lloc d’empreses de l’Íbex 35, etc.

Definir l’actuació en tots aquest àmbits l’hem de fer a través d’una Estratègia Compartida, tant pels partits com per les organitzacions ciutadanes i a fe, que si els partits continuen actuant defensant no se sap quins interessos particulars, la ciutadania continuarem organitzant-nos per tenir més veu, més força i acabar superant aquestes derives col·laboracionistes que, en bona fe, no serveixen per a res.

Només al nivell de confrontació comprovem, com hem vist al començament, que l’independentisme va augmentant els seus suports, el nombre de vots, el nombre de diputats i el % a les eleccions. Per tant la ciutadania no volem floritures volem anar tots junts contra el poderós EE i fer una Estratègia Compartida per tothom i ara, per això, en un moment excepcional, coincidint amb l’anàlisi que fa en Julià de Jòdar, a Vilaweb, en el seu article del dia 10/2/21, volem:

Un Govern de Concentració Nacional, amb tots els partits independentistes que han tret diputats a  les eleccions. Perquè, senyors, la lluita no és per si fem polítiques de dretes o esquerres, perquè a l’EE tant se ni en foten les polítiques de dretes o esquerres, ells tenen molt clar que la seva lluita és per tenir el poder de fer el que vulguin a Catalunya.

Seguin, i arribin a un acord de mínims. I ara no és el moment de fer criaturades i rabietes per justificar no voler participar al govern. Ara som tots necessaris en la unió i en l’acord.

No voldríem trobar-nos que s’han de repetir les eleccions, perquè els assegurem que sabrem qui en té la responsabilitat i a qui no haurem de votar. Ara els hem donat suport a tots els partits. No hi haurà una segona oportunitat.

 

Joan Guarch

Membre dels grups ciutadans Proposa.

21/2/21