Estratègia del Procés (5)

Àmbits d’actuació.

En una Estratègia cal tractar diversos àmbits d’actuació. Però l’actuació en qualsevol dels camps ha de ser SEMPRE planificada en el seu conjunt. No es poden fer les coses de manera dispersa i sense seguir un Pla Únic.

Sense aprofundir podem parlar succintament d’alguns.

Has de definir què s’ha de fer a l’interior de Catalunya i què s’ha de fer a l’exterior.

A l’exterior ha aparegut un nou actor de primer ordre, el Consell per la República.

El seu Objectiu és definir, construir i implementar totes aquelles mesures que, sustentades en la tecnologia digital, permetin dibuixar l’estructura i funcionament del nou Estat i, alhora, permetin anar aplicant gradualment totes aquelles mesures que siguin possibles en benefici de la ciutadania de Catalunya.

Necessitem una institució molt potent i protegida de les agressions repressives i judicials de l’interior. És imprescindible per ajudar a mantenir la batalla exterior i donar més força al discurs internacional. És un embrió per engegar institucions republicanes com la implementació de la Carta de Ciutadania Catalana per a tots els inscrits al CxR.

És també evident que s’ha de planificar com i quines han de ser les aliances internacionals, que ens ajudin a mantenir la batalla exterior sobretot amb la reivindicació dels drets civils i polítics inherents a les democràcies i vulnerats sistemàticament per l’EE i per aconseguir el reconeixement  del nou Estat Català per part d’altres estats europeus i d’altres continents.

S’ha de tenir una especial atenció a la política a l’Estat Espanyol, amb el benentès que tenim representants al Congrés de Madrid i han de ser altaveus de la nostra decisió de marxar d’Espanya, incorporant nous aliats a la nostra causa. En aquest sentit sembla molt interessant aprofundir en la línia començada amb el Pacte de la Llotja de Mar de BCN.

Per descomptat el nostre interès no és ajudar a les forces “constitucionalistes”, signants del 155. Afavorir la investidura  d’un president espanyol només es podria fer en el cas que TOTS els presos fossin al carrer i s’acceptés una taula de negociació de govern a govern amb mediadors internacionals i amb el dret d’autodeterminació sobre la taula i calendari establert per arribar a un referèndum pactat. Tot el demés és acceptar el joc autonomista i només respon a interessos partidistes allunyats de les mesures polítiques que requereix el país.

Finalment, sense que sigui pròpiament una actuació a l’exterior, però per la repercussió que té, especialment a l’exterior, s’ha de tenir una actuació coordinada respecte al paper que han de tenir els presos i exiliats i la denúncia a nivell internacional que ha de tenir el Judici de la Vergonya.

A l’interior s’ha de definir quin és el paper de les nostres institucions.

La ruptura va més enllà de les institucions i, per tant, aquestes son eines amb les que es poden aconseguir coses per enfortir el procés però per si mateixes no poden trencar el sistema, potser seran necessàries en el tram final, però pel seu paper, dins el sistema, estan encotillades i controlades per l’estructura de l’EE. És important tenir-les al nostre costat i no en contra, per això s’ha de tenir majoria absoluta de de diputats republicans al Parlament i conseqüentment un Govern independentista que estigui disposat a fer efectiva la Declaració d’independència de la República en el moment adequat.

Una altra funció que han d’anar fent les institucions és, per una banda, legislar i governar amb lleis socialment avançades i accions de govern que promoguin el bé comú per a tota la ciutadania de Catalunya, perquè, fins i tot els ciutadans no sobiranistes vegin les avantatges de construir la República Catalana, com ho pot ser ara l’adopció de mesures sanitàries i econòmiques molt més clarament defensores de la ciutadania de Catalunya, que les que decideix l’EE en aquesta crisi del coronavirus. 

Per l’altra la “confrontació institucional”. Això és confrontar-se amb l’Estat a través de l’acció jurisdiccional ordinària com recursos contenciosos administratius o al Tribunal Constitucional, per anar exercint la sobirania i obligant a que aquesta sigui, també, reprimida, deixant en evidència l’EE front a la ciutadania d’aquí, de l’Estat espanyol i de la unió europea i sumant punts cap a la nostra causa justa perquè, en un moment determinat, una gota faci vessar el got al nostre favor.

Les lleis del Parlament o que pugui emetre el CxR poden ser, perfectament, una mostra del programa social que es voldrà aplicar en el futur Estat independent, és a dir Quin País Volem.

A l’interior cal tenir en compte altres fronts com per exemple el paper de les institucions municipals i del càrrecs electes.

Tanmateix hem de planificar que per desplegar la lluita a l’interior cal consolidar un lideratge sòlid al territori i aquest pot ser el paper que juguin els Consells Locals de la República Catalana, en el que hauran de participar les entitats que han sorgit darrerament en els diferents àmbits d’actuació.

(continuarà)

Joan Guarch

18/12/19 (modificat el 8/5/20)