Parlem de Medi Natural
(1)
Fa uns dies va sortir a la premsa
una notícia escandalosa: “Motí del món rural contra l’Agència Catalana del
Patrimoni Natural”, que es vol aprovar properament al Parlament Català amb una proposició
de Llei.
Sembla que les queixes es
produeixen per alguns sectors d’ajuntaments del Pirineu i d’associacions de
propietaris forestals que denuncien que cap de les aportacions que han fet en
el procés de treball del redactat de la llei s’han tingut en compte.
En canvi també hi ha força altres sectors que li donen suport
com la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN) en la que hi ha
Naturalistes de Girona, o bé la Xarxa de ciutats i pobles cap a la
Sostenibilitat.
Talment sembla que hi ha en joc
un conjunt d’interessos particulars amb visions enfrontades al mateix temps que
un enfrontament amb interessos polítics partidistes.
Els sectors productius lligats al
medi natural “temen” que aquest organisme llargament reclamat per entitats
ecologistes, pugui ser un obstacle per a les seves activitats econòmiques, al
mateix temps els ajuntaments “sospiten” que el seu zel
conservacionista limitarà les activitats econòmiques tradicionals a les zones
rurals. Ambdós arguments estan sustentats en suposicions i judicis de valor, a
més de ser, majoritàriament, sectors vinculats al Pirineu, deixant de banda que
l’Agència haurà de planificar, dirigir i gestionar, l’activitat sobre Medi
Natural al conjunt del país, incloses altres regions com les Terres de l’Ebre,
per exemple, o les muntanyes dels Ports o Prades o el Montseny, els camps del
Priorat, o el Penedés i, com no, tot el que es pugui fer en l’àrea Metropolitana
de Barcelona, per tant en llocs molt diferents del territori i amb
problemàtiques molt diferents.
El cert és que, en el tràmit
d’elaboració de la Llei, obert el 14/12/18, es van escoltar les aportacions
d’una trentena d’experts entre els que també
hi havia representants de les associacions municipalistes.
Entre les seves funcions de
l’Agència s’especifica que té la “d’ Impulsar les accions portades a terme per les
entitats sense ànim de lucre, els ens locals, les empreses i els propietaris
forestals i el sector agrari en les matèries que siguin de la seva competència
i donar-hi suport, i promoure la custòdia del territori a Catalunya”.
I també “dissenyar,
dirigir, planificar i gestionar –aquesta darrera amb la col·laboració dels
propietaris i gestors diversos del territori...”
Així com “Fomentar la
vinculació del patrimoni natural i la biodiversitat amb el desenvolupament territorial i l’activitat econòmica i amb la generació
d’ocupació, i promoure la seva vinculació amb la comunitat”
Tanmateix es funció seva “Facilitar la
participació de la ciutadania en la conservació del patrimoni natural incloent en aquest àmbit el foment del patrocini, del mecenatge i del
voluntariat.”
Per altre banda desenvoluparà actuacions que no poden ser ni planificades
ni molt menys assumides per la iniciativa privada, com, per posar dos exemples
molt concrets, “Formular, tramitar i
executar els instruments de planificació, gestió,
recuperació i restauració de la connectivitat ecològica, dels hàbitats i
del patrimoni geològic”, o bé, “Exercir
accions preventives, de control i quan
s’escaigui d’eradicació de les espècies exòtiques invasores”.
Finalment, el Consell de Direcció està composat pel Conseller/a i el
Secretari/a General de la Conselleria competent i 28 vocals, 17 dels quals son
representants de les administracions locals, de les administracions
supramunicipals, entitats agràries, propietaris forestals, associacions de
municipis forestals, Institució Catalana d’Història Natural, Xarxa Custodia del
Territori, Obrador del Tercer Sector Ambiental, entitats Ecologistes, i experts
de reconegut prestigi en Medi Natural.
Creiem que hi ha una transversal i diversa representació ciutadana del món
associatiu, econòmic, professional i local perquè les decisions que adopti
l’Agència tinguin un ampli consens.
El que ara convé és l’aprovació de l’Agència, que no hem d’oblidar que és
una eina a través de la qual es pot modernitzar els sectors del món natural i
consensuar les polítiques a planificar i gestionar, que en realitat son sobre
les que s’han d’establir els consensos necessaris.
Si el sector estigués plantejant
quina és la política de país
necessària per tirar endavant la necessària modernització del sector, quins
àmbits concrets es posen sobre la taula i amb quines eines els fem possibles, per
aconseguir el bé comú per a tots els actors implicats, es podria arribar a
avançar en lloc d’estar fent enfrontaments per temes que a tothom interessa
abordar conjuntament.
Per aquesta raó posem sobre la taula un mínim de temes a abordar per poder
fer un debat i definir una política de país sobre el Medi Natural i la
Biodiversitat, que han exposat una colla d’experts participants en el Congrés
Catalunya i Futur, que van presentar les seves conclusions el 2/3/20 a
l’Auditori de la Cambra de Comerç de Barcelona i estan exposades en la seva
pàgina web a www.futurcat.cat
, botó Conclusions, Fascicle 5, l’Equilibri amb la Natura i que tothom pot
consultar i utilitzar.
Parlem de Medi Natural
(1)
MEDI NATURAL I BIODIVERSITAT
1.- Gestió del territori per
conservar els ecosistemes
Estratègies,
lleis i estructures
-
Crear
l'Agència del patrimoni natural i la
biodiversitat de Catalunya.
-
Aprovar
la Llei del patrimoni natural i la
biodiversitat.
-
Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya (Aprovada el 17/8/18)
- Aprovar
el Catàleg dels hàbitats amenaçats i
els plans de recuperació dels més
amenaçats.
-
Lluitar
contra l'explotació irracional del
medi natural.
Implicar la
societat civil
-
Informar sistemàticament
a la societat amb transparència.
-
S'ha
de fomentar la coresponsabilitat social
catalana en la conservació de la natura.
Finançament i/o
fiscalitat ambiental
-
Recuperar
amb urgència els recursos destinats
a les polítiques de conservació del patrimoni natural.
-
Creació
d'un Banc de Crèdit Local per tal de
garantir el finançament dels projectes lligats al medi ambient i l’energia.
-
Adoptar
mesures de fiscalitat ambiental i de
distribució dels recursos públics en funció dels beneficis i serveis ecosistèmics produïts.
- Nova fiscalitat ambiental noves figures impositives que gravin totes les
activitats que ocupen, fragmenten o degraden el patrimoni natural
-
Aplicar
desgravacions i bonificacions fiscals
a les finques rústiques que es comprometin a la conservació del seu patrimoni
natural.
(continuarà)
Joan Guarch
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada