Articles interessants

dimarts, 26 de maig de 2020

Pacte de Canonges. Sanitat (2)




Parlem de Sanitat (2)

Aquesta crisi sanitària ens ha permès constatar determinats aspectes pel debat, com:

A nivell Polític:

Ha estat reconegut a tot Europa, i en especial per la Cancellera A. Merkel, que els estats petits han respost molt millor a la pandèmia que els grans estats- nació.

Hem vist també com la recentralització, especialment a Ñ, ha anat contra l’eficàcia fins el punt que la seva ineficàcia ha estat un motiu d’augment de morts, i de perjudici contra Catalunya , però també cap a altres CCAA.

Recordem la negativa a confinar tota la comunitat de Madrid i, després s’ha vist que la majoria de contagis s’han produït pels desplaçaments de ciutadans, des de i cap a, Madrid.

Els deficients assortiments de mascaretes, guants i material EPI.

La deficiència en la dotació a les CCAA, en especial a Catalunya de test de diagnòstic, que son una de les necessitats pel control de l’epidèmia, etc...

La nul·la tramitació de medicaments que és de competència espanyola,...

En totes aquestes actuacions, absolutament ineficients, s’ha evidenciat que les decisions preses a Catalunya han anat sempre uns dies abans de les de Ñ que , al final ha acabat adoptant, demanda de confinaments, de franges horàries, de desconfinaments per àrees de salut i no per provincies, etc , etc...

S’ha demostrat que la Sobirania Política és imprescindibles per adoptar les millors mesures per a la salut i, com es veu, per a l’economia.

Amb un control total sobre l’economia de Catalunya, s’hagués pogut fer com el País Basc que tenen la clau de la caixa i han pogut injectar 1.000M d’€ a la sanitat de la Comunitat.

A Alemanya, amb competències federals, descentralitzades, han gestionat millor la pandèmia.

Malgrat això s’han de revisar les estructures supraestatals, doncs la UE ha reaccionat amb molta lentitud,

Al igual que la OMS, que no actua amb la transparència necessària, especialment en el que fa a les homologacions medicamentoses, en les que s’ha de vigilar la seva connivència amb les grans farmacèutiques i els estats que les promocionen.

S’ha de potenciar el treball que ha fet el Dr. Joan Ramón Laporte en l’avaluació de medicaments i a l’Institut de Farmacologia Clínica. 


A nivell sanitari:


S’ha de reforçar el sistema de Salut Pública i tenir un servei de cobertura sanitària  universal, independentment de la condició administrativa de cada usuari.

Es necessiten més recursos i ara es veu l’infra finançament (ens recordem del “les  hemos destrozado el sistema sanitario”, de Daniel Alfonso al ministre de l’Interior Jorge Fernadez Diaz?)

Estem a un 1-2% per sota del necessari, amb salaris deficitaris i falta de renovació d’infraestructures.

Malgrat el que s’ha dit, tenim un sistema sanitari molt potent i amb un bon model però que s’ha d’adaptar en moltes coses.

A Catalunya disposem d’una atenció primària descentralitzada, molt bona, però s’ha de revisar la funció dels serveis primaris dels CAP.

Hem estat capaços d’augmentar els llits de les UCI’s amb força rapidesa, hem passat dels 600 llits de crítics a més de 2.000.

Hem de tenir la capacitat d’adaptació de tot el sistema sanitari a dificultats de condicions extremes.

Hem constatat l’alta formació i entrega del personal sanitari.

La gran capacitat de reconversió industrial per poder fabricar respiradors per a totes les UCI’s, etc.

Hem constatat un cop més que tenim uns professionals molt mal pagats i  amb un mal finançament del sistema de salut.

S’ha de revisar les dotacions de les UCI dels hospitals, el nombre de personal, llistes de visites, etc

No s’ha aconseguit salvar l’augment de la immigració ni de les persones grans

Es pensava que s’havien superat les infeccions perquè tenien menors percentatges de defunció en relació a altres patologies.

Hem d’aconseguir una adaptació a la cronicitat i l’envelliment

Les residències de la gent gran , de discapacitats, de malalts mentals, ...hem d’integrar-les al sistema sanitari, formant part d’un model integrat amb una autoritat socio-sanitaria única compartida.

Les residències de la gent gran el 80% son malats crònics.

Hem de reflexionar el paper que hi ha de jugar el món local. Als països nòrdics els ajuntaments hi tenen competències.

Hem constatat una deficiència que l’hem pogut transformar en una oportunitat i s’ha d’acabar de dissenyar: La revolució digital aplicada al sistema assistencial.

La telemedicina ha vingut per quedar-se.

La medecina primària ha començat a utilitzar massivament la relació per videoconferència, per tf o per email i hem demostrat que és efectiu i té moltes t. S’han pogut resoldre moltes consultes sense necessitat de fer-les presencials. Ajudarà a ordenar la demanda no presencial en els casos menys greus, per solucionar les visites presencials.

També hem de potenciar la teleassistència de persones grans que viuen soles.

Hem de millorar en la vigilància epidemiològica, el comportament social, el confinament, distàncies de seguretat, més controls, millors alertes.

Però sobretot millorar la innovació clínica, els tractaments i la tecnologia

No tenim prou recursos en recerca epidemiològica i mèdica en general, malgrat que a Catalunya es fan més estudis que a molts altres llocs del món del mateix nivell nostre.

Hem de passar del just 1,5% a estar per sobre del 3% en estudis i recerca mèdica en general

S’han de potenciar les xarxes de coneixement local i la connexió a les xarxes internacionals.

Per totes aquestes raons hem de revisar el model de salut pública que tenim i això exigeix  fer-ne un debat entre tots els actors implicats.

S’ha de revisar els protocols de relació en la Medecina Público-Privada. Actualment a Catalunya hi ha un 28% de pòlisses de sanitat privada que son un complement a la salut pública, malgrat això en els moments de crisi sanitària necessitem enfortir el sector públic que és bàsicament qui ha de fer front a la crisi, com s’ha evidenciat amb la crisi del coronavirus.

(continuarà)

Joan Guarch

Cap comentari:

Publica un comentari