Pacte de Canonges. Relació amb Espanya (i 2)

Parlem de la Relació amb Espanya (2)

1.- Explicitació que les forces independentistes catalanes, en cap dels espais d’actuació política en que actuïn no iniciaran cap procés per un nou Estatut d’Autonomia.

2.- Llibertat i drets polítics. Prou vulneracions dels drets humans i civils bàsics. Prou vulneració dels principis de la democràcia. Prou vulneració dels acords assumits en la pròpia Constitució Espanyola. Prou conxorxa polític-judicial. Separació de poders efectiva. Prou intromissions del poder judicial sobre el Parlament de Catalunya.

3.- Amnistia i prou repressió. Prou violència policial contra la ciutadania de Catalunya. Prou violència, contra els professionals dels mitjans de comunicació, i que pretén alterar  el dret a la llibertat d’informació. Exigim comissions d’investigació sobre els abusos de la Policia Nacional i la Guardia Civil i depurar responsabilitats. Exigim la retirada de les forces de seguretat de l’Estat espanyol. Prou presó i exili. Prou detencions arbitràries.

Exigim una Llei d’Amnistia  per a tots els presoners polítics jutjats pel Tribunal Suprem espanyol i la fi de totes les causes contra l’independentisme,  l’alliberament immediat de tots els presos polítics i el lliure retorn de tots els exiliats.

4.- Autodeterminació i plena Sobirania del poble de Catalunya. Reivindiquem la plena validesa del referèndum de l’1-O i la voluntat d’avançar cap a la culminació del procés d’autodeterminació fins assumir la independència.

Per superar la situació actual Exigim que es faci efectiu el dret d’Autodeterminació reconegut per NNUU, pel Tractat de la Unió Europea i, per tant, assumit per la pròpia Constitució espanyola i que es faci un referèndum d’autodeterminació organitzat pel govern de Catalunya amb l’acord del govern espanyol i supervisat per autoritats internacionals. Si és favorable a la independència , proclamació immediata de la República Catalana

Mentre, tal com diu Gonzalo Boye al seu article “l’Hora de la transició” de divendres 5/6/20:

“Probablement, l'única solució és, assumint els costos que això tindrà, posar fi a aquestes estructures de poder, desfranquitzar les institucions i embarcar-nos obertament en un procés de consolidació democràtica. Això implica, necessàriament, assumir que ha arribat l'hora d'acabar de fer o simplement fer l'autèntica i necessària transició del franquisme cap a un model democràtic compatible amb els valors i principis rectors de la Unió Europea”.

I això és el que s’ha d’exigir a Madrid i practicar aquí:

5.- Trencament efectiu amb tot el passat feixista dins l’EE, i del franquisme en particular. Eliminació de tots els signes, vestigis i llocs que recordin i/o aplaudeixin els signes franquistes. (enderrocament d’El Valle de los Caídos,...). Encausar tota apologia públic del franquisme. Derogació de la Llei d’Amnistia dels crims de sang del franquisme.

Mentre no es faci, denúncia davant la UE de vulneració del Tractat de la Unió Europea

6.- Rebutjar i reprovar la monarquia  i declarar Felip VI, persona non grata, (com ja s’ha fet a molts municipis de Catalunya). Creació d’una Comissió independent (que aporti les seves conclusions a Comissions Parlamentaries catalana, espanyola i europea ) que estudiï la seva actuació contra el poble català en els fets de l’1-O i els casos de corrupció com el cas Noos i el de les comissions cobrades per l’emèrit Joan Carles.

Mentre no es faci, aprovar mocions, en aquest sentit, en els Plens Municipals a Catalunya (i als municipis de l’EE que s’hi adhereixin).

Aquesta posició  a Madrid, s’ha de mantenir: 

Explicant-la molt bé. Argumentant totes les nostres raons, denunciant a l’EE, demostrant com va contra el propi poble espanyol, i les seves nacionalitats, etc

Treballant aliats amb tots els partits signants de la Declaració de la LLotja de Mar de BCN del 25/10/19 i, especialment, amb els que tenen representació al Congreso de Diputados,

També a nivell d’altres forces de l’EE, com el PNB, o CC, o partits andalusistes, ...

Especial atenció s’ha de tenir amb partits genuïnament valenciants o illencs amb qui s’ha de teixir complicitats de reivindicació de punts comuns d’autogovern, ...

L’actuació té molta més força si al Congreso i Senado de Madrid l’actuació dels 3 grups  independentistes catalans es fa a través d’un únic grup parlamentari.

    

 

Joan Guarch