Espanya és i actua com un estat colonitzador
1.- Catalunya i Espanya han mantingut un enfrontament per mala relació, des de gairebé sempre. De fet hauríem de dir Castella i Catalunya, doncs Espanya no existeix fins Amadeu I el 1870, o si molt apurem des de la Constitució de les espanyes, promulgada a Cadis el 1812. Aquesta mala relació s’aguditza a partir de la unificació, sota un sol tron, amb els reis catòlics a finals del segle XV i especialment per la conquesta militar de Catalunya per Castella el 1714.
Per tant el descontentament català ha estat sempre, en major o menor intensitat, present i en els nostres dies esclata amb la derogació de part de l’Estatut de Catalunya del 2006, feta pel TC espanyol el 2010.
En aquesta data es torna a plasmar la voluntat catalana de proclamar-se República independent de l’Estat espanyol i constituir-se en nou estat d’Europa.
2.- Tot el memorial de greuges pels que Catalunya es vol independitzar, és un apartat que cal escriure per tal de veure’n totes les múltiples raons per tal d’explicar-les, als propis catalans, al poble espanyol, absolutament desinformat, a Europa i al món perquè valorin la seva legítima voluntat d’independència.
3.- En aquest memorial cal fer èmfasi en el tracte exercit per Espanya i rebut a Catalunya com una veritable possessió colonial, impensable en ple segle XXI i dins les estructures de la Unió Europea, que contempla, en els seus tractats, explícitament aquest tipus d’actuacions, però que fins el moment, no ha fet cap pas per condemnar les vulneracions que en fa Espanya.
Està molt clar, per tant, que:
l’EE no sols no governa satisfactòriament per a tot el poble de Catalunya (és a dir TOT, independentistes i no independentistes) sinó que actua com a Estat colonitzador.
La concepció que fins ara s’ha tingut d’una colònia és aquell territori allunyat, normalment més enllà dels oceans, de l’estat que l’ha colonitzat per la força de les armes. Però no s’ha pensat, fins ara, en que es pot exercir aquesta practica colonitzadora per un estat sobre una nació a l’interior de les seves fronteres terrestres. Aquest és el cas d’Espanya sobre Catalunya.
Aquest concepte el començo a introduir en un article publicat al bloc xarxallam el 8/5/20, en el que parlo sobre l’Estratègia del Procés:
https://xarxallam.blogspot.com/2020/05/estrategia-del-proces-1.html
I en un altre article “Pacte de Canonges. Unió Europea (i 3)”, publicat al Bloc, el 5/6/20, https://xarxallam.blogspot.com/2020/06/pacte-de-canonges-unio-europea-i-3.html ja començo a desenvolupar el concepte, fent referència al Títol III de la Carta de Drets Fonamentals de la UE, sobre La Igualtat i que en el seu Article 21.1 es refereix a la No-discriminació que prohibeix qualsevol discriminació per raó de pertinença a una minoria nacional o exercida per raó de nacionalitat.
El reafirmo més extensament, en un altre article del xarxallam, del 25/6/20:
https://xarxallam.blogspot.com/2020/06/preparem-nos-lobjectiu.html , expressant les opinions de Vicent Partal i Gonzalo Boye i l’acabo reblant en un altre article del bloc xarxallam, del 2/8/20 en el que en la primera part ho reafirmo amb la opinió d’un altre expert e processos de colonització, en Ramón Grosfoguel: https://xarxallam.blogspot.com/2020/08/mur-2.html .
Quina és l’actitud colonitzadora d’Espanya i que explica abastament la seva postura contra Catalunya i totes les pràctiques desenvolupades en l’actualitat i que no tenen explicació si no entenem la seva historia?
Des del 1714 que ens varen derrotar militarment per les armes hem estat sota la bota repressora de l’Estat Espanyol. Ara en ple segle XXI som un país colonitzat, cosa que, sense estendre’m massa, es comprova amb la pròpia realitat. Patim un control econòmic (dèficit fiscal aclaparador), control judicial (repressió, encarcerament i exili dels nostres líders polítics i un sens fi de causes judicials sobre ciutadania catalana), policial (repressió patida sobre la població en l’1- O, Llei mordassa, etc) i finalment control polític amb l’aplicació del 155, dissolució de les nostres institucions i convocatòria de noves eleccions i, amb els resultats en la seva contra, destitució de diputats electes en tots els nivells i finalment (en aquest moment) inhabilitació del President de la Generalitat.
Cal que ens aturem a reflexionar sobre la història espanyola i europea. Totes les lluites a l’edat mitjana, han consistit en conquerir més territori, per tal d’ extreure’n beneficis per la supervivència i bona vida dels conqueridors. Dominaven aquell territori i els seus ocupants, als que sotmetien per la força i en cobraven els tributs.
La organització clau d’aquest domini en foren les monarquies i, per tant els reis. Les monarquies, inicialment absolutistes, son en essència un estat opressor.
Les monarquies es van anar expandint i començaren les colonitzacions de terres cada cop més llunyanes. Pel que respecte a la nostra història, n’és un exemple la colonització del continent americà.
Els sobirans manaven i els súbdits obeïen, agenollats sota el Rei. I els reis vivien del que extreien a les terres conquerides.
Aquells súbdits que es portaven bé, i col·laboraven, obtenien favors. Així es va anar complexificant tot el que es va convertir en la cort que envoltava la figura regia.
Això ha estat bàsicament l’evolució de molts estats europeus i també, com no d’Espanya. Els cortesans estan tots a les ordres dels que tenen diners i/o poder, a canvi de favors.
Això fou així fins la Revolució francesa del 1789-1799, amb la presa del poder per la burgesia i el desplaçament de l’aristocràcia i el clergat. Amb l’aparició de l’assemblea nacional que proclamà la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi censatari, alhora que promulgà la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà i la instauració d'una república, i a partir d’aleshores es van definint els principis en que es basarà la democràcia.
Quasi al mateix temps es produí la Declaració d’independència dels EEUU. Arran d'aquesta declaració de les Tretze Colònies britàniques d'Amèrica del Nord se segregaven del Regne de Gran Bretanya i esdevenien independents. L'adopció del text es va fer el 4 de juliol de 1776. Només fou reconeguda per la corona britànica amb el Tractat de París (1783) signat el 3 de setembre d'aquell any.
Tanmateix la norma suprema dels Estats Units d'Amèrica és la Constitució aprovada el 1787. Jefferson s'hauria inspirat, entre d'altres en el text del decret Plakkaat van Verlatinghe (Decret d’abandonament) amb el qual els Països Baixos van destituir Felip II de Castella el 1581. Les idees del text presenten una influència clara de les idees il·lustrades que parteixen del principi de la igualtat entre homes.
Aquí comença el domini de la burgesia i es comencen a desenvolupar les idees de la democràcia i el “suposat” poder del poble, malgrat que ja en l’edat antiga grega i romana, se’n havien aplicat formules semblants.
Però aquesta expansió de la burgesia i la incipient democràcia no entra a Espanya. Veiem com ja el 1581, amb Felip II als Països Baixos, i durant tot el segle XIX, va perdent les colònies americanes, però dins l’Estat espanyol continuen amb les fórmules monàrquiques d’estat dictatorial i, quan aquest no és prou fort sorgeixen les dictadures militars com les de Primo de Rivera i després de Franco.
Les dues guerres mundials son l’assalt al poder burgés democràtic de les forces cortesanes que volen implantar el feixisme i la seva versió més radical el nazisme. És l’intent de les classes cortesanes de tornar a implantar la dictadura que havien representat les monarquies absolutes i amb les que es beneficiaven de favors reials.
A Espanya no es derroca la monarquia, es continuen defensant les colònies i finalment s’instaura la dictadura de Franco que no és vençuda, com a Europa i al món, en la segona guerra mundial. A Espanya les posicions feixistes son defensades a capa i espasa per les cohorts cortesanes, ara representades per la classe funcionarial adscrita al poder de Madrid. I aquesta classe funcionarial té clar que la seva zona de confort li donen les classes dirigents de la burgesia que es van transformant en les elits financeres a nivell mundial i a Espanya estan representades per les empreses de l’Ibex 35.
En definitiva, Espanya no ha deixat de ser un Estat colonitzador i dictatorial, per això es salta repetidament tota norma democràtica i per això, defensa a ultrança la “Unidad de España” perquè, les darreres colònies que li queden, son les de l’interior i especialment Catalunya. També per això el dictador Franco tenia clar que havia de donar una aparença de democràcia, instaurant la monarquia parlamentaria i la única voluntat a la seva mort va ser preservar la unidad de la patria.
Porten 500 anys exercint dictadures i vivint de les colònies i és impossible que accedeixin a canviar amb la negociació, que per ells, és perdre el poder i és de dèbils i perdedors.
No s’aconseguirà res per la negociació fins que aquesta no s’imposi de iguals a iguals i per tant a través d’alguna derrota seva.
Per això és important que el
procés independentista, s’aixoplugui sota el paraigua de la defensa a ultrança dels principis de la
democràcia, representats per les Nacions Unides i la UE.
Per això és peremptori qualificar a l’EE de colonitzador.
Catalunya és una nació colonitzada, i dins d’Espanya, els catalans som una minoria nacional reprimida, que té dret a la seva llibertat i a l’exercici de l’autodeterminació.
Per això, tal com he dit abans, és particularment interessant el Títol III sobre Igualtat de la Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea, que diu:
No-discriminació. Article 21
1. Es prohibeix qualsevol discriminació, particularment l'exercida per raó de sexe, de raça, de color, d’orígens ètnics o socials, de característiques genètiques, de llengua, de religió o conviccions, d’opinions polítiques o de qualsevol altre tipus, de pertinença a una minoria nacional, de patrimoni, de naixement, de discapacitat, d’edat o d’orientació sexual.
2. Es prohibeix, en l'àmbit d'aplicació dels tractats i sens perjudici de llurs disposicions particulars, qualsevol discriminació exercida per raó de la nacionalitat.
Tal com diu la Declaració d’independència dels EEUU de 1776, perfectament acceptada per tot el món democràtic, cal que sapiguem explicar totes aquestes raons, per què son les que ens avalen per ser un estat independent, i faran el nostre procés entenedor a tot el món.
Perquè aquesta és la raó bàsica que ens legitima a fer un procés d’autodeterminació per Proclamar Catalunya com a República independent.
Joan Guarch
Membre del grup Anoia Proposa
9/10/20
PS: Abans de publicar aquesta article ha aparegut l’Editorial del Vilaweb de Vicent Partal d’avui 12/10/20 molt clarificadora sobre aquest tema i que val la pena llegir:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada