Estratègia del Procés (1)

Què entenem per Estratègia i quins son els objectius?

Volem aprofundir una mica més en el punt II. Criteris a seguir, del document Enfortim l’ANC, que parla, succintament, d’Estratègia, Objectius, Unitat Política, Coordinació, i Estratègia Compartida.

Fa uns mesos vaig assistir a un Fòrum de Debat, sobre quina estratègia seguir, per part de diversos moviments polítics, que volen guiar els moviments ciutadans, descontents amb les solucions adoptades pels poders de l’Estat Espanyol, per  solucionar les diferents crisis obertes a Catalunya, però que no son alienes a altres de similars a tot l’Estat Espanyol i, d’una forma generalitzada a la Unió Europea i a moltes parts del mon.

De moviments de descontentament ciutadà sempre n’hi ha hagut, algunes vegades per qüestions més generals, altres per aspectes molt concrets i puntuals. Els que en son per temes generals es van covant, des de temps abans, fins que esclaten en un moment determinat.

Pel que respecte al nostre país cal esmentar que el 2008 irromp, amb molta força, una nova crisi econòmica, que afecta a tot l’EE i a alguns països d’Europa. Aquesta crisi, i la forma en que és reconduïda pels poders de l’EE, fa emergir un gran moviment de descontentament social, que es plasma el 2011 amb el moviment del 15M. En mig dels dos esclata el moviment de descontentament polític pel mal tracte territorial i, en aquest cas,  significat especialment a Catalunya, amb la sentència contra l’Estatut de Catalunya aprovat d’anada i tornada pel Parlament Català i pel Congrés espanyol, encara que en forma d’una retallada substancial, i, malgrat tot, recolzat en referèndum pel poble de Catalunya. Aquesta ignominiosa, i m’atreviria a dir que il·legal, interferència del TC, porta a la primera multitudinària manifestació contra la sentència del 10/7/2010. Des  d’aleshores, de les tres crisis que diem, la que agafa més recorregut és la protesta territorial contra la ingerència, del règim del 78 espanyol, en les competències de la Generalitat de Catalunya i de les seves institucions, Parlament i Govern, de tal manera que, amb la manifestació del 2012 i l’eslògan de l’ANC de “Catalunya nou estat d’Europa”, provoca la convocatòria d’eleccions a la Generalitat. A partir d’aquí el moviment independentista ha continuat incrementant la seva presència social i tots coneixem el recorregut que es va iniciar i fins el dia d’avui. Amb la repressió desfermada dels poders de l’EE espanyol, en aquests moments, la lluita ciutadana, però sobretot els actors polítics que hi participen, passen per uns moments de greu desorientació, que és pal·liada per la determinació ciutadana, en accions de fermesa democràtica i de rebuig d’aquesta repressió.

Però perquè hi ha aquesta desorientació? Quina és l’Estratègia que hem de seguir?

Primer de tot cal aclarir què vol dir Estratègia perquè si, sense expressar-ho verbalment, entenem coses diferents, parlarem i parlarem i no arribarem enlloc.

Una definició simple d’Estratègia seria l’adopció d’un Pla d’Acció per assolir les metes i objectius proposats. Vaja!, el que en els darrers temps s’ha dit Full de Ruta.

No hem de confondre l’Estratègia amb la Tàctica. La Tàctica son els mitjans i mètodes a utilitzar per  desenvolupar l’Estratègia definida.

Però ineludiblement per això, la primera qüestió a aclarir, per part de tots els grups polítics i, especialment els de les esquerres, és deixar clar quin és l’objectiu.

Objectiu és allò  que es vol aconseguir, o els resultats que esperem per modificar una situació. Els objectius han de complir amb una sèrie de condicions, un d’ells és que sigui Clar, uns altres que sigui Viable, Motivador, Avaluable i especialment Participatiu. És a dir conegut i ACCEPTAT per tots els que desenvoluparan el Pla d’Acció, és a dir l’Estratègia a aplicar per aconseguir-lo.

Totes les forces polítiques que lluiten, mobilitzades per les diferents crisis que hem descrit, tenen molt clar qui és el seu contrincant que, fins i tot, a conseqüència de com actua el podem definir d’enemic. Per a tots és el mateix: el Règim Espanyol del 78, que encarna la continuació del règim feixista del franquisme,  de la seva estructura burocràtica i funcionarial, de les classes econòmiques i financeres que el sustenten i a les que deuen pleitesia, encarnades en les elits de l’Íbex 35,  i la corrupte Monarquia borbònica, hereva de la nissaga dels borbons absolutistes i del franquisme recent, que no té inconvenient en dirigir les forces repressives  contra el poble de Catalunya (i pitjor encara! doncs, per a ells el català és  poble espanyol) amb el seu missatge del “a por ellos”.

Però quin és l’objectiu?

És molt clar que per al moviment independentista el seu objectiu és proclamar Catalunya com a República independent de l’EE, és a dir, un nou estat d’Europa.

A part de les moltes raons que sustenten la obtenció d’aquest objectiu, una és clara, l’EE no sols no governa satisfactòriament per a tot el poble de Catalunya (és a dir TOT, independentistes i no independentistes) sinó que actua com a Estat colonitzador i sotmet per la força a la ciutadania, l’impedeix el seu desenvolupament i modernització, espolia el territori, i fins i tot, darrerament, imposa els seus dirigents, impedint que ho siguin aquells als que el poble ha escollit en unes eleccions, en definitiva una autèntica situació colonial.

Joan Guarch
18/12/2019 (modificat 8/5/202)