Reflexions sobre l'editorial del Vilaweb del 29/1/21
A l’editorial del Partal d’avui, diu:
“Una gran lliçó de lògica colonialista: VOX (extrema dreta), salvant el PSOE (esquerra?) abstenint-se en la votació sobre els fons europeus (perquè el PSOE guanyés la votació) i el PSOE agraint públicament el gest de l’extrema dreta.”
“És cert que tots dos estan d’acord en el model de gestió extractiu i clientelista dels fons europeus que Pedro Sánchez intenta de consolidar, però no em podeu negar que així i tot la cosa és grossa.”
Solament si acceptem que l’EE és un estat colonialista, i que “tots dos estan d’acord en el model de gestió extractiu i clientelista dels fons europeus”, podem entendre que en els temes essencials totes les forces polítiques de l’estat son una sola cosa, podem entendre decisions com aquestes. Perquè l’EE en el conflicte amb Catalunya té molt clar que:
“I aquesta maquinaria estatal, a partir de l’1-O va situar la confrontació al nivell més alt de repressió, intentant no sortir del tolerable per a la UE, per no perdre una altra mamella, la de les subvencions de la UE, a la que volen utilitzar en benefici propi.”, tal com vaig dir el 16/10/20 en un article publicat al xarxallam titulat: “Eleccions a la Generalitat. Què hem de tenir clar (2). La lluita és pel poder.” I que trobareu a l’enllaç:
https://xarxallam.blogspot.com/2020/10/eleccions-la-generalitat-que-hem-de.html
L’EE actua com estat colonialista, per definició un estat dictatorial, que contra nacions teòricament més dèbils, actua com estat repressor per continuar el seu model de gestió extractiva d’aquestes nacions (llegim Catalunya), i que en els àmbits on ell és la part dèbil i, per tant, no pot actuar com agent repressor, canvia el seu paper per continuar fent exactament el mateix, mentre li permetin i, (llegim la UE), actua com a estat paràsit per poder continuar extraient tot el que pot de les subvencions d’aquesta.
I d’aquest fet en podem continuar extraient altres conclusions. Continuem amb l’editorial del Partal:
“Parlant de l’impacte que té l’estereotip creat sobre els afroamericans, Lyiscott recorda una obvietat que nosaltres també hem d’entendre: “La lògica del supremacisme blanc i la lògica colonial són l’aigua en què nadem i cal ser conscients que és molt difícil de veure l’aigua en què nades perquè és la norma que ens sustenta i posa color a les nostres perspectives.”
Si ho mirem des de la lògica del colonialisme, com deia abans, per definició un estat dictatorial que ha d’utilitzar la força armada per sotmetre els colonitzats, solament així podem entendre la lògica del supremacisme blanc que ha encimbellat D. Trump com el seu líder als Estats Units, que van armats pels carrers i que varen assaltar al capitoli estimulats pel, en aquell moment, encara President dels EEUU i que ens ha horroritzat tant a molts del europeus. Perquè aquests supremacistes blancs son els hereus dels colonitzadors que varen sotmetre els pobles indígenes americans a la força de les armes i van esclavitzar negres importats, per la força, dels països africans. I aquests supremacistes encara mantenen la mateixa mentalitat que els seus avantpassats, sobre els seus compatriotes negres, que, per ells encara son classe inferior a la que li poden fer el que vulguin, malgrat hagin passat més de dos segles.
Aquesta és la mateixa herència que mantenen les classes dirigents castellanes a l’EE que han continuat practicant des dels temps de la reconquesta de les terres ibèriques de les mans dels àrabs. Afortunadament, una de les raons per les que els catalans som i actuem tant diferent, és per què no hem tingut, genèricament, un esperit colonitzador, doncs en els territoris conquerits se’ls dotava de Parlament propi i els sobirans havien de jurar les constitucions d’aquests territoris i es va anar creant un estat de nacions confederades, molt diferent a nacions sotmeses i colonitzades. El punt d’inflexió clar va ser el descobriment d’Amèrica, fet pel català Cristòfor Colom i Bertran, apropiat per la monarquia hispànica que va continuar actuant d’estat colonitzador dels territoris europeus, americans, índics, i finalment africans, fins els nostres dies. La seva essència i forma de viure és fonamentalment extractiva i repressora i no canviarà a no ser que sigui per la força, com han tingut que fer tots els territoris que ha conquistat. I ara ens toca a Catalunya que, a sobre, tenim un plus en contra i és l’odi exacerbat de les classes dirigents castellanes contra els catalans, (i repeteixo i ho he de remarcar específicament, les classes dirigents castellanes que no el poble castellà o en general espanyol) perquè, des de sempre, els catalans hem tingut millor destresa, hem sabut resoldre de manera més òptima molts reptes que ens ha plantejat la vida quotidiana. Millors sistemes de funcionament polític amb els parlaments, (que ja venen des del començament del segle XI), primera empresa de correus privada a Europa fundada el 1166 per Bernat Marcuse, primers compiladors de tot el dret marítim mercantil (vigent fins pràcticament l’actualitat) des de finals del segle XIII amb els Consolats de Mar i el llibre del Consolat de Mar del 1320, creació del primer hospital públic d’Europa amb l’Hospital de la Santa Creu (després de S. Pau i la Sta. Creu), el 1401, primer Banc públic d’Europa, també el 1401 amb la creació de la Taula de Canvis de la Llotja de Barcelona, millors innovacions lúdiques com les noves (i actuals) normes dels escacs fetes pel valencià Francec Vicent a mitjans del segle XV, descobriment d’Amèrica pel català Colom, millors i més cosmopolites, ciutats al segle XVI, Barcelona, València..., i ja més endavant, millors sistemes productius amb la introducció del vapor, millor sistemes d’electrificació (des del Pirineu), primer submarí (Monturiol), arquitecte de fama mundial com Gaudí, músic de fama mundial com Pau Casals, i fins i tot enveges en aspectes tant simplement lúdics com el futbol en el moment en que el FC Barcelona ha tingut més presencia (ja des dels temps de Kubala i l’afer Di Stefano) i els posteriors i més recents. I en tantes altres coses. Això els ha creat un sentiment d’inferioritat que només han pogut superar amb la força bruta de les armes i, per això no deixen que tinguem cap iniciativa, important, innovadora, útil (perquè els catalans fan coses) per por a quedar en inferioritat. Això explica aquest “inexplicable” odi als catalans.
I si no entenem així aquesta actitud colonial i conqueridora i aquest odi ancestral contra els catalans, no ens en podrem sortir. I és la totalitat de la classe política que ho ha d’entendre així, de la mateixa manera que la majoria de la població independentista, també.
Des d’aquesta visió, mai, repeteixo MAI, l’EE s’avindrà a una confrontació per mitjans democràtics i no violents, pel diàleg i la negociació (que ells consideren una debilitat, perquè no l’han tingut que practicar mai si no s’han vist amb les de perdre) fins que no es trobi precisament en una situació de derrota. I Aleshores vindran amb tots els ardits i enredant, afalagant i enganyant, per fer-nos caure en paranys per obtenir millors avantatges, arts en les que també son mestres doncs les han tingut que practicar en anar perdent totes les colònies que han tingut. Però mai ho faran abans.
Sols podrem superar la situació plantant cara i al mateix temps oferint una sortida digne a la confrontació, no pas actuant com aquell ésser superior, aquella bona persona, que perdona a l’altre per inferior, perquè no sap el que fa, pobret!, perquè, aquesta actitud, només faria que exaltar aquest odi ancestral cap els catalans, i tal com va dir el general Espartero el 1842: “Por el bien de España, hay que bombardear Barcelona una vez cada cincuenta años”.
En Partal, pràcticament acaba l’editorial dient:
“De la cova se n’ix insistint en la unilateralitat, que diguen què vulguen sobre nosaltres, autoafirmant-nos com a nació, no deixant-nos trepitjar mai per ningú i comprenent, sobretot això, que ells són tot u –són tant els mateixos que PSOE i Vox poden votar de bracet– i que nosaltres ho hem de ser també. Nació contra nació: nadant en una altra aigua, amb una piscina pròpia, immunes al seu discurs”. (les negretes son meves).
Joan Guarch.
29/1/21
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada