Vacunes, què s’ha de saber
Bé, en darrer terme passem a parlar de les vacunes i de les moltes preguntes que susciten.
Les dues primeres son les Pfizer BionTech i Moderna. Les dues son a base de molècules de ARN missatger ( ARNm) que injectades en el cos humà contenen les instruccions per produir una proteïna del Covid. Per tant al injectar la vacuna, algunes de les cèl·lules del cos llegiran les instruccions de l’ARNm i produiran, temporalment (1?), la proteïna. El sistema immunitari de la persona reconeixerà la proteïna com estranya i produirà anticossos i cèl·lules T per defensar-se (2?). Quan el virus entri al cos de la persona el sistema immunitari el reconeixerà com a aquesta proteïna estranya i ja tindrà anticossos per defensar-se.
Aquestes dues vacunes son les dues primeres aprovades per l’Agencia Europea del Medicament, teòricament un cop s’ha demostrat que son segures i eficaces (3?).
Aquest tipus de vacuna son les més fàcils de provar i les més ràpides de desenvolupar.
Al menys fins el dia 9/12/20 l’assaig clínic de la Pfizer només és de dos setmanes després de la vacunació, no s’han publicat seguiments més enllà d’aquests 15 dies.
Per saber la bondat de la vacuna s’han de considerar també altres paràmetres:
Efectes secundaris que provoca. La vacuna produeix fatiga que impedeix l’activitat normal en un 80% entre 1 i 3 dies. Produeix mal de cap en el 50% dels casos. A curt termini pot produir febre i dolors articulars i musculars .
Quan temps dura la protecció per la vacuna? No se sap, perquè només s’han fet assajos clínics durant 15 dies i no se sap res de com protegeix a mig o llarg termini (mesos?, inclús anys?)
Disminueix el contagi? No se sap si gent vacunada i infectada, pot transmetre el virus? Una vacuna mai impedeix a la persona vacunada que pugui tornar a contagiar-se pel microorganisme pel que s’ha vacunat, sinó que un cop infectat, gràcies a la vacuna, el seu cos, ja disposa o genera anticossos de defensa contra el patogen i amb més facilitats pot superar la malaltia. En principi qualsevol persona vacunada pot infectar-se igualment pel virus, com ja ha passat en persones que han patit la malaltia (i se suposa que han generat anticossos de defensa pel seu organisme) i, si s’ha infectat, tot i estar vacunat, pot transmetre el virus igualment.
(3) Es diu que es comencen a comercialitzar un cop demostrat que son segures i eficaces, però estem veient i continuarem veient que es presenten molt dubtes sobre aspectes fins i tot claus en la seva aplicació.
Tampoc se sap l’eficàcia de les vacunes en soques diferents del virus, com ara està sortint la soca anomenada britànica. Tindrà el mateix efecte de protecció?, s’haurà de produir una vacuna diferent amb un ARNm diferent?
En quins grups s’han provat? Evidentment pel poc temps d’assajos clínics encara menys s’han pogut provar en grups o per a grups d’alt risc, per exemple, embarassades, en nens i nenes menors de 12 anys, no sabem què passa en la gent gran, no sabem com funciona en subgrups de població, p.ex, gent afectada per immunosupressors, etc... o gent que pateixi malalties que alterin el seu sistema immunològic...
Per una altra banda quina diferència hi ha entre la vacuna de Pfizer i de Moderna. Creiem que la gran diferència és que la Moderna administra tres vegades més dosi que utilitza Pfizer per poder-la presentar a temperatures de conservació molt més moderades que les de Pfizer i amb una major dosi en cada administració, assegurar que no s’hagi pogut deteriorar en preservar-se a no tan baixes temperatures com la de Pfizer per la que es necessita una infraestructura de transport (neveres de -60º) més difícils de tenir que la de Moderna.
Per últim una vacuna genètica no s’ha comercialitzat mai abans i hi ha seriosos dubtes de com afectaran al cos humà aquestes vacunes al cap de 20 anys.
(1) Se’ns diu que s’injecta ARNm, a cèl·lules musculars del cos, però després aquest ARNm serà eliminat? Quan? No s’ha demostrat per les farmacèutiques impulsores que aquest ARNm no pugui continuar actuant durant molt de temps, simplement perquè els assajos fets només s’han pogut fer en períodes de temps brevíssims, per comprovar tal efecte.
(2) Aquest ARNm no pot deixar marques als ribosomes cel·lulars per tota la vida? I pot ser que aquestes cèl·lules musculars poden continuar produint aquestes proteïnes i això, quins problemes poden produir?
Avui en dia s’estan presentant moltes malalties que es defineixen com a autoimmunes i no se sap per què es produeixen i, en canvi, ara s’està assajant un sistema en el que es dota a les cèl·lules de la capacitat de produir unes proteïnes no pròpies del cos humà, però a llarg termini aquest cos pot arribar a creure que ha de lluitar contra aquestes cèl·lules humanes que produeixen aquesta proteïna estranya en el propi organisme i actuï contra elles desencadenant una malaltia autoimmune? És un gran perill possible.
És un perill que aquesta nova tecnologia es doni a centenars de milions de persones, s’està fent un gran estudi universal per provar aquestes vacunes sense certeses de com funciona en moltes variants possibles.
Però el que és determinant en relació a les vacunes és que una persona vacunada, com ja hem vist, pot tornar a infectar-se i, si s’infecta, pot transmetre la malaltia, per tant els vacunats, anant bé, tenen menys possibilitats de contagiar-se i segur que si ho fan tenen una malaltia més lleu, però poden ser igualment transmissors de la malaltia, el que comporta que l’únic beneficiat o no de la vacuna és el propi vacunat, però la vacunació no talla les cadenes de transmissió, per tant es fals el raonament de que si no estàs vacunat pots contribuir més a propagar la malaltia que si ho estàs i, per tant estàs incrementant els problemes de transmissió i els riscos que pot patir el sistema de salut. Com que això és partir d’una base falsa (és més, amb la vacuna poden haver-hi molts majors riscos de salut, a llarg termini, que sense), no es pot obligar a ningú a posar-se la vacuna, si no vol, perquè si no ho fa no afecta a la seguretat mèdica col·lectiva sinó només a la seva individual.
Particularment interessants son un vídeo d’una entrevista que van fer al Professor Laporte a TV3 el dia 9/12/2020 que es pot trobar a:
https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/planta-baixa/joan-ramon-laporte-es-deforma-la-informacio-quan-es parla-del-90-deficacia-pero-no-dels-efectes-indesitats/video/6073528/ i també l’entrevista que li va fer el Xavi Aguilar al Punt Avui de dia 2/1/2021
Estem veient que hi ha una desinformació interessada a nivell mundial sobre tot el que ja podem saber d’aquest virus i de com es pot combatre. Cal anar desvetllant totes les incògnites que es presenten, amb la informació que se’ns amaga del què se sap, tant com i per què s’ha produït aquesta pandèmia i sobretot com es pot controlar.
Joan Guarch
8/1/21
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada