ELS CARRERS SERAN SEMPRE NOSTRES

Declarem la República. Per una Catalunya lliure i millor

Proposta per l’11 S

Cal reivindicar la celebració de l’11S al carrer: Els carrers seran sempre nostres.

Reflexió personal però també política.

L’esser humà és un personatge social. Necessita la relació amb els seus congèneres. A nivell individual, necessitem, veure’ns, abraçar-nos, petonejar-nos, fer festes conjuntes, amb amics o família, assistir a actes culturals o esportius, fer actes polítics, reunions manifestacions, etc.

Per tant, aquesta situació excepcional, de confinament i separació, per protegir-nos d’una pandèmia provocada pel coronavirus que, en ser altament infecciós, fàcil de transmetre i molt nociu, ens ha obligat a aquestes mesures. Però aquestes mesures no han de fer-nos canviar radicalment les nostres costums essencials. Per tant hem de posar totes les mesures de prevenció, però retornar als nostres costums de relació. S’han de trobar els sistemes de diagnòstic ràpid i eficaç per tal d’identificar als contagiats i tractar-los eficaçment i prevenir que no contagiïn a altres, mitjançant l’aplicació de tests diagnòstics a la totalitat de la població. Hem de disposar de tractaments un cop contaminats per poder guarir la malaltia i hem de buscar vacunes eficaces per ajudar a prevenir la malaltia.

Tot això es pot i s’ha de fer de manera que puguem recobrar aquesta capacitat de relacionar-nos en plenitud, sense problemes i sense por a contagis.

Per altra banda, aquest recobrament d’aquesta normalitat també ens ha de permetre recuperar alguns drets humans bàsics que han estat circumstancialment conculcats, per exemple el dret a desplaçar-nos, el dret a reunir-nos, el dret a manifestar-nos, etc, etc.

Per això reivindico que de cara a l’11S puguem fer un acte de presència al carrer i recuperar els nostres drets democràtics i aquest lema tant del nostre procés com: Els carrers seran sempre nostres.

Proposo el lema: Declarem la República. (amb un afegit, si es vol, Per una Catalunya lliure i millor)

La mobilització consistirà en la convocatòria de la gent de tot el país, físicament, i potser encara mantenint una certa distància de precaució, al carrer. Hem d’ocupar les places de tots els ajuntament , els espais emblemàtics de pobles, ciutats i país, i els espais estratègics que considerem que hi hem de fer presencia. Cada veí al seu lloc de residència, no s’ha de desplaçar ningú. Aquests espais a ocupar seran definits per la Comissió de Mobilització, juntament amb les AT’s (i altres entitats si volen participar, com CDR’s i/o CLdRC) i planificats com s’ocupen físicament. Es poden citar a gent entre 18 i 60 anys i es poden omplir aquests trams amb la gent que s’ofereixi mitjançant el web de les At’s locals (o Mobilització). Tant bon punt aquest espais estiguin plens tots aquells que no puguin estar al carrer es manifestaran des dels balcons de casa seva (no es tracta de fer desplaçar a la gent massa lluny del seu domicili, que es puguin desplaçar a peu, per no crear problemes de desplaçaments). Ocupem el carrer i ho recolzem des dels nostres domicilis. A tot el país, a cada poble i ciutat, que es vegi qui controla el territori.

És una acció complicada de fer , però potser no tant, sobretot després de les manifestacions que ja hem fet.

Davant dels ajuntament es llegiran els manifestos que considerem per expressar el que volem.

S’ha de disposar de formes de connexió de tothom, pels mòbils perquè es puguin seguir aquests manifestos des de, com a mínim, les capitals. Es poden efectuar contactes amb les comarques, a nivells locals, en primer lloc i després les capitals del país, acabant per la de la nació, BCN que coincideixi amb les 17,14.

Per fer-ho més festiu, es pot pensar en que en alguns trams de carrers es facin actuacions musicals des dels balcons i que puguin ser seguides pel públic d’aquell tram de carrer, tal com s’han fet en alguns llocs durant aquest confinament.

En fi, la idea ja està llençada i ara es tracta de que l’ANC la pugui fer efectiva, si ho creu oportú i útil, perquè no hi ha res impossible, falta posar-se a fer-ho.

Joan Guarch

6/5/20