Les condicions per guanyar (1)

 

                    Efectivament!...tot es va aclarint! 

Unilateralitat. L’altre és un tot indivisible. L’autonomia és un entrebanc. Institucionalitzar la República. Disputa pel Poder...

Aquests dies estava llegint el document Preparem-nos!, del CxR i el volia treballar per veure’n les coincidències amb les posicions que defensem des dels grups Proposa, i aquest matí apareix l’editorial del V.Partal al Vilaweb, (petit assaig com diu ell mateix). Els dos documents els trobo molt bons, molt aclaridors, sobretot quan serveixen per encaixar tot allò que he anat definint darrerament (expressió dels sentiments que tenim molta gent del carrer, que els vivim però moltes vegades no els sabem expressar per escrit) i he sentit la necessitat de fer comparacions entre les afirmacions que es fan als dos documents i als que he fet públic darrerament.

Per la llargada del document i per la capacitat de síntesis  agafaré el del Partal com a punt de referència.

1ª Afirmació. Unilateralitat

“El primer d'aquests eixos és la unilateralitat. Entenguem-nos. La manifestació del 10-J del 2010, per la sentència contra l'estatut, era convocada amb el lema "Som una nació, nosaltres decidim". No "Som una nació, nosaltres negociem". I encara menys "Som una nació, vejam si podem fer alguna coseta". L'equació era clara i ha de ser clara. El moviment democràtic català per la independència és l'expressió de la voluntat de la nació catalana i la nació, com a tal, no se sotmet a cap més voluntat que la pròpia. No és una qüestió de tants per cent ni d'ideologies: nosaltres decidim (què volem fer).”

 

En el document Preparem-nos queda clar la defensa del concepte de la unilateralitat, però podem citar un paràgraf de la pàgina 24 que diu:

 “Ser més és una condició útil per guanyar, però no pot ser una condició excloent per preparar la unilateralitat”

 

I un dels punts de l’Acord x la Confluència adoptat pels grups Proposa diu:

“4.-Creiem que la única manera de Proclamar la República, és fer-ho amb un acte de ruptura clara i unilateral reivindicant l’esperit de 1-O, i de la Declaració del 27-O i la seva legitimitat”

I m’hi estenc en dos articles publicats al xarxallam els dies 1 i 2/12/20:

Acord x la Confluència . Via Unilateral. Eix esquerra-dreta.

https://xarxallam.blogspot.com/2020/12/acord-x-la-confluencia-via-unilateral.html

Acord x la Confluència. Via Unilateral. Eix Confrontació-negociació

https://xarxallam.blogspot.com/2020/12/acord-x-la-confluencia-via-unilateral_2.html

2ª Afirmació. Comprensió de l’altre com un tot indivisible

“El tercer eix és la comprensió de l'altre com un tot indivisible.... I això implica que l'estat espanyol és un tot, complet. I, en el tot que és, és responsable de tot allò que ens fa. No hi ha un govern bo i uns jutges dolents. Hi ha un estat que aplica totes les armes que té a l'abast per aconseguir un objectiu polític: aniquilar-nos com a nació. I si no ens acostumem a entendre-ho tot dins aquest marc no passarem mai de ser un regionalisme... espanyol. No es pot doncs pactar una diputació, un ajuntament o un pressupost com si aquestes accions polítiques es poguessen deslligar de l'objectiu republicà”.

 

En el document Preparem-nos queda implícit que estem lluitant contra un Estat en que hi son tots.

 

Respecte a les posicions que he defensat al llarg d’aquesta darrers mesos, queda molt clar, també, aquest ‘tot indivisible’ en un paràgraf de l’article publicat al xarxallam el 16/10/20, titulat: Eleccions a la Generalitat. Què hem de tenir clar (2). La lluita és pel poder.

https://xarxallam.blogspot.com/2020/10/eleccions-la-generalitat-que-hem-de.html

“Des de l’octubre del 17 fins ara, ha anat quedant clar qui és l’adversari i a on planteja aquesta confrontació. Per descomptat que l’adversari és el règim del 78, encarnat per tots els partits que varen signar el 155, als que hi hem d’incloure Vox, i especialment el PSOE, que s’ha tret la mascareta. Tots ells representen la classe funcionarial, en realitat aquesta és la veritable casta a la que equivocadament es referia el Pablo Iglesias, i a la que ara ja pertany com a polític. És la   que estructura l’entramat polític espanyol, que controla el deep state i que defensen, polítics, jutges, cossos policials, funcionariat, etc, en primer lloc pels seus propis interessos, recolzant-se els uns en els altres, defensant la “unidad patria” per continuar espoliant les colònies que els queden, tot això afavorint, a l’ensems, les empreses de l’Íbex 35 (que representen les elits financeres mundials i que son les que manen de veritat), que tenen les portes giratòries ben greixinades per acollir els més destacats i els més fidels. I l’estat, amb el diner públic, premia a tots els subalterns que més es destaquen, policies repressors, jutges implacables contra tot “insurrecte”, tots sota la figura del rei, el que els dona l’ordre del “a por ellos”, que els aixopluga i que juga de cap indiscutible i blindat de tota responsabilitat. Això és l’Estat Espanyol de caire dictatorial i hereu, més o menys disfressat, del feixisme franquista. Una perfecta màquina de poder i organitzada, sense por, per delinquir, perquè en darrer terme, si les coses es torcen, “la fiscalia te lo afina”

 

(continua...)