Moviment ampli i transversal.
Si estem d’acord amb el plantejament fet fins ara i amb que el FdR ha de contemplar, com a mínim, les mesures que es proposen, és evident que la organització que s’ha de muntar per dur a terme aquestes mesures no pot ser, de cap manera, un/s partit/s polític/s tal com estan estructurats ara mateix.
Perquè no serveixen els partits per portar-nos a la República.?
Aquests, normalment, estan pensats per defensar unes posicions ideològiques concretes, de com veuen el món i com, des d’aquests postulats, es pot governar la societat i això s’exposa a unes eleccions, plasmat en un programa electoral, en el que es diu què es farà i de quina manera, etc, i les preferències dels votants atorguen el poder, per implementar-ho, a uns o a uns altres. Aquests partits estan pensats, precisament, per gestionar les institucions i aplicar el seu programa, i, per tant, per abastir els càrrecs institucionals necessaris per fer funcionar aquestes institucions. I aquests càrrecs ocupen la totalitat del temps per gestionar el dia a dia i, conseqüentment, han de ser càrrecs professionals ben retribuïts. Però això comporta el perill que els qui els ocupen estiguin més preocupats en preservar el seu càrrec, que en defensar polítiques pel bé comú de tota la ciutadania, i això fins i tot porta a pràctiques corruptives. Però en qualsevol cas, no estan organitzats per entaular una lluita contra un estat, normalment molt poderós, mitjançant actes de desobediència i confrontació per conduir a la independència d’un nou país, perquè amb una actuació així, en el dia a dia, son vulnerables i exposats fàcilment a la repressió i inhabilitació. Per dur a terme uns objectius estratègics molt diferents, a la gestió del dia a dia, requereix una organització molt diferent a la d’un partit.
Nous actors polítics. Militar per Catalunya, no per un partit.
Des del desembre del 2017, primer molt tímidament i ara amb major decisió, s’està configurant un altre espai, molt ampli, que avui està, encara dissortadament, en un estat incipient. És tot el que podem definir com a moviment per la unilateralitat i que és un alè d’esperança. És aquell en el que han aparegut nous actors.
Per una banda el Consell per la República, bàsic en el concepte de militar per Catalunya, no per un partit. Funciona com estructura institucional de la futura República.
Per una altra banda, grups dispersos, nascuts de la crítica, i per la superació dels actuals partits independentistes, alguns provinents de la malauradament dissolta Crida, que precisament va sorgir com un moviment transversal, ampli, amb gent de totes les procedències, amb molts ex quadres i ex secretaris de l’ANC, creada per ser el pal de paller del moviment ampli cap a la independència, i que els seus associats han volgut dissoldre sense aconseguir l’objectiu pel que es va crear. També, altres grups com Independentistes d’Esquerres, que proclamen la legitimitat i validesa del referèndum de l’1-O i el lideratge del President Puigdemont i, ara, amb l’aparició de Junts, el nou partit del President Puigdemont, acaba d’encaixar tot l’arc polític independentista. Però aquest espai ampli i transversal no es pot construir, només, amb aquest nou partit del President, necessita de tots aquest nous actors definits anteriorment.
Aquest nou moviment profundament democràtic, que practica la lluita noviolenta, estructurat com un nou tipus d’organització, diferent dels partits convencionals, en el que la inscripció és a títol individual, amb gent provinent de tots els grups que hem citat anteriorment i tots aquells altres que vinguin de partits independentistes, en el que la seva militància sigui exclusivament per Catalunya, no pel grup del que provingui, és el que en alguns sectors, bàsicament periodístics, s’ha denominat “bloc de la ruptura” i al que alguns sectors en denominen, Moviment d’Unitat Republicana (MUR), sense que aquest hagi de ser el nom final que s’adopti.
Aquest moviment, és el que ha de liderar l’embat contra l’EE per, Proclamar la República declarada el 27-O, i ha de definir una estratègia compartida i definida amb totes les entitats que vulguin la unitat. A totes aquestes organitzacions polítiques, hi podem afegir l’ANC com entitat líder de la ciutadania independentista i que comparteix en el seu nou FdR, la majoria dels punts apuntats anteriorment, i que esperem que entengui la importància d’aquest nou moviment i vulgui compartir aquesta estratègia unitària.
També s’hi poden anar afegint altres organitzacions, de la societat civil, com OC, que vulguin la unitat, tal com ja han anunciat algunes de les organitzacions polítiques menors com poden ser Poble Lliure, Demòcrates, Acció per la República, etc...
Nou tipus d’organització del Moviment.
Aquest moviment permet lligar alhora grups que sorgeixen des de la base ciutadana, és a dir, des de baix, que s’estructuren a l’entorn d’algun/s projecte/s concret/s, lligats al territori on fan la seva actuació, i amb la capacitat per coordinar-se amb d’altres grups de territoris adjacents, i alhora una organització muntada des de dalt, per liderar l’embat contra l’EE, i que també ha de tenir una sòlida estructura al territori que pot coincidir amb la d’aquests grups citats abans.
Des de baix, aquests grups tenen
la llibertat i la força que els permet dur a terme qualsevol iniciativa
ciutadana sense que les organitzacions des de dalt puguin aturar-les si no
estan disposades a secundar-les. Al mateix temps cadascun d'aquests grups actua com un node dins una gran xarxa. Si algun node es paralitza, per la raó que sigui, la xarxa continua actuant.
La proposta d’aquest moviment organització és que el territori tingui una base de representació comarcal i, hi hagi, com a mínim un representant fins a 80.000 habitants, de tal manera que a les comarques grans hi hagi tants representants com fraccions de 80.000 habitants. A cada circumscripció electoral els candidats seran escollits directament pels electors de tal manera que podran tenir una relació molt més estreta i continuada, fonamentada en el compromís escrit entre uns i altres.
Un altre criteri ineludible és el de paritat de gènere en els espais de direcció. El punt de vista de la dona, en l’embat que manté el procés, és imprescindible per sortir de la visió, majoritàriament masculina, i poder aportar idees noves i frescor de plantejaments als típics adoptats fins ara. La nova societat que volem s’ha de fer amb l’aportació, imprescindible, del món femení.
Aquesta organització ha de funcionar a base de propostes de projectes concrets que s’organitzin en Comissions encarregades de dur a terme els punts definits del FdR de l’Estratègia Compartida, definits anteriorment.
Evidentment una d’aquestes comissions és l’encarregada de liderar i marcar l’actuació de les institucions i haurà d’estar formada per tantes subcomissions com àrees de treball es defineixin dins les institucions.
El que està molt clar és que tot aquell que segueixi, des de dins les institucions, les accions que marqui el moviment, ha d’estar disposat a suportar-ne les conseqüències. Per això en la lluita en l’àmbit institucional tenen tanta importància les persones que organitzades dins les estructures del anomenat “sotsgovern”, del funcionariat, com les ADIC (Assemblees de Defensa de les Institucions Catalanes), estan disposades a aquesta lluita per la República.
Per això, també, té tanta importància que les accions que s’emprenguin no siguin espontànies, sorgides com a bolets, sinó que estiguin dins una planificació general, seguint uns criteris clars, perquè aquesta és la força d’aquest moviment. La Unitat amb una estratègia compartida.
Joan Guarch
Membre del grup Anoia Proposa
19/10/20
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada