Institucions Catalanes.
Parlament i Govern de la Generalitat
Aniré aprofundint en cada un dels apartats d’aquesta Estratègia Compartida, però en primer lloc en vull centrar en el Paper que han de jugar les institucions catalanes, el Parlament i el Govern de la Generalitat, perquè és essencial tenir-ho clar en les properes eleccions a la Generalitat del 14 de febrer.
Les institucions catalanes: Parlament i Govern de la Generalitat.
Funcions
La seva Missió és legislar i governar pel bé comú de tota la ciutadania i construir les estructures d’estat imprescindibles.
La culminació del procés d’independència es pot donar per qualsevol circumstància, inclús alguna d’inesperada, i per això hem d’estar preparats. Però hi ha una fita que és essencial que preparem bé son les properes eleccions a la Generalitat del 14 de febrer proper.
Les institucions del país han d’estar governades per persones compromeses en l’assoliment democràtic de la independència de Catalunya i, en particular en el Parlament i el Govern de la Generalitat de Catalunya, perquè les institucions continuen essent un actiu fonamental, al costat de la societat per culminar el procés de l’1-O i suportar el pas a la nova legalitat republicana.
Per la seva importància és, per tant, imprescindible que tinguem, com fins ara,
a) Majoria absoluta de diputats independentistes al Parlament i
b) Conseqüentment un Govern independentista que estigui disposat a fer efectiva la Declaració d’Independència de la República Catalana
El lideratge del procés NO és la seva funció
En el Procés per proclamar la República, l’acte necessari de ruptura va més enllà de les institucions i, per tant, aquestes son eines amb les que es poden aconseguir coses per enfortir el procés però, per si mateixes, no poden trencar el sistema, potser seran més necessàries en el tram final, però pel seu paper, dins el sistema, estan encotillades i controlades per l’estructura de l’EE. És important tenir-les al nostre costat i no en contra, per això s’ha de tenir majoria absoluta de de diputats republicans al Parlament i conseqüentment un Govern independentista que estigui disposat a fer efectiva la Declaració d’independència de la República en el moment adequat.
Les nostres institucions, per tant, tenen unes tasques importants però no han de portar, necessàriament, el lideratge del procés per aquest control polític, judicial, policial al que estan sotmeses, fins el moment en que sigui decisiu fer el pas final.
Construcció d’estructures d’estat imprescindibles
Mentre, des de les institucions s’ha de fer una tasca discreta d’anar construint les estructures d’estat imprescindibles, per posar en marxa la República, des del moment en que es pugui fer efectiva la Proclamació i per tant s’han d’anar treballant des d’ara mateix per tenir-ho a punt en el moment oportú.
Continuar governant i legislant
Com he dit les institucions han de continuar gestionant els recursos del país per a tots els habitants del mateix i si bé serà després de proclamada la República que haurem de concretar el País que Volem, ja abans, per donar una pinzellada de com volem que sigui, s’ha de preparar també un programa social que pugui orientar cap a on anirem amb la nova República. I això ja es pot concretar a partir d’iniciatives ja en marxa o pràcticament tancades com el Projecte Catalunya 2022 i el Congrés Catalunya i Futur.
Una altra funció que han d’anar fent les institucions és, per una banda, governar i per l’altra legislar, amb lleis socialment avançades i accions de govern que promoguin el bé comú per a tota la ciutadania de Catalunya, perquè, fins i tot els ciutadans no sobiranistes vegin les avantatges de construir la República Catalana, com ho pot ser ara l’adopció de mesures sanitàries i econòmiques molt més clarament defensores de la ciutadania de Catalunya, que les que decideix l’EE en aquesta crisi del coronavirus.
Una certa confrontació institucional
Des d’ara el Parlament a l’hora de legislar no ha de limitar-se a fer-ho des de les competències pròpies de l’autonomia, sinó que ho ha de fer des de les necessitats pròpies d’una nació lliure, independenment de si té aquestes competències o no les té. S’han d’aprovar lleis socials encara que traspassin les competències de la Generalitat. Això ens obliga a mantenir una certa “confrontació institucional”. Aquesta confrontació amb l’Estat, s’ha de fer, a través de l’acció jurisdiccional ordinària, com recursos contenciosos administratius o al Tribunal Constitucional en definitiva portant a l’extrem la defensa de les lleis aprovades pel parlament, amb l’objectiu d’anar exercint la sobirania i obligant a que aquesta sigui, també, reprimida, deixant en evidència l’EE front a la ciutadania d’aquí, de l’Estat espanyol i de la unió europea i sumant punts cap a la nostra causa justa perquè, en un moment determinat, una gota faci vessar el got al nostre favor.
Les lleis del Parlament han ser, perfectament, una mostra del programa social que es voldrà aplicar en el futur Estat independent, és a dir Quin País Volem.
Que siguin les que aplicarà la República un cop constituïda. Si aquestes lleis son recorregudes i bloquejades per l’estat espanyol un cop aprovades, s’han de publicar al DORC, Diari Oficial de la República Catalana, que ha de posar en marxa el Consell per la República a Waterloo. Així quedarà palès el cos legislatiu que entrarà en vigor el mateix dia que es faci la Proclamació de la República.
Accions de sobirania
Si bé no han de portar el lideratge del procés, poden, però, jugar un gran paper, en aquests moments. Per exemple,
Si s’ha de mantenir una certa confrontació institucional, que posi en evidència la incompetència espanyola en la gestió de la crisi, es reivindica, que la Generalitat, ostenta la màxima representació de l’EE a Catalunya i, davant la incompetència del Govern espanyol, nosaltres hem decidit gestionar directament la lluita sanitària en primer lloc, però també les conseqüències econòmiques que aquesta porta afegides.
En primer lloc s’han de situar les mesures sanitàries adequades per salvar la vida de les persones i disposar d’una sanitat a l’alçada del gran repte que ens planteja l’actual pandèmia. Passant, si cal, per davant de qualsevol mesura ineficient, que adopti l’EE.
En segon lloc s’han d’adoptar totes les mesures econòmiques per defensar el teixit empresarial i laboral dels nostres ciutadans. Si es decreten el tancament de bars o restaurants, al mateix temps es posen les mesures per compensar als afectats per aquesta ordre. I és demana a l’Estat que aporti el total dels diners necessaris per la mesura. Al mateix temps es fan crides a la UE per poder disposar dels ajuts facilitats a Espanya de la part que correspon a Catalunya en la proporció dels seus habitants.
En tercer lloc hem continuar fent la decidida defensa de drets i llibertats bàsics de la ciutadania, i dels principis de la democràcia, contínuament vulnerats per l’EE, desemmascarant el caràcter feixista de l’EE i la pervivència del franquisme.
Aquestes campanyes es poden començar amb accions de la ciutadania al carrer, sempre que sigui una estratègia compartida per tot l’independentisme.
Una de les campanyes, complementaria a algunes de les mesures anunciades, seria la de fer una insubmissió fiscal i ingressar, per part de tothom, tots els impostos estatals a la Hisenda Catalana i no transferir-los al Govern de Madrid sinó destinar-los a ajudar a sortir de la crisi a tots els catalans perjudicats per la pandèmia.
El paper de la ciutadania en aquesta campanya és molt clar, però la primera insubmissió fiscal és la que han de protagonitzar les pròpies institucions, Generalitat, Diputacions i ajuntaments. Per una campanya d’aquest estil s’ha de tenir el compromís absolut i donar exemple, de les institucions.
Aquests diners s’utilitzaran per materialitzar les ajudes als pares que han de complir les quarantenes per contagis en els entorns del seus fills, pagar totes les prestacions endarrerides dels ERTO’S, ajuda als autònoms, a les PIMES amb més dificultats, ajuts a les reconversions d’empreses, per exemple del sector turístic amb poc valor afegit al seus serveis, ajuts al sector de la restauració i de la cultura, etc, etc.
Al mateix temps que es denuncia l’EE per l’incompliment d’innombrables promeses fetes i denúncia a la UE pel bloqueig fet per l’EE dels diners aportats per aquesta.
Per la insubmissió fiscal s’ha de tenir els diners en entitats fora de la intervenció que pugui fer l’estat espanyol per no bloquejar-ne la disponibilitat, en efectiu d’aquests diners.
Al mateix temps obliga a adoptar mesures pel funcionament d’una Banca Pública, i al mateix temps a contactes amb possibles països que ens deixin els diners per aplicar les mesures.
És una campanya molt potent perquè en apropa a amplis sectors socials, fins i tot no independentistes.
Ha d’anar acompanyada d’una gran campanya de comunicació del perquè de les decisions preses i de que per sortir de la crisi, la millor solució és disposar de la capacitat de gestionar els diners dels propis impostos.
Conclusió
D’aquí que son absolutament vitals preparar bé les properes eleccions a la Generalitat.
S’han de guanyar clarament, ampliant, especialment, el nombre de vots en termes absoluts a favor de l’independentisme, respecte de qualsevol de les eleccions passades. En cada elecció s’han de sumar més votants independentistes que en l’anterior. Això vol dir que cap independentista s’ha de quedar a casa. Tots hem d’anar a votar i, com sempre, hem de votar aquella opció independentista que ens ofereixi més confiança de que ens pot portar a la Proclamació de la República, encara que tinguem un cert desencís d’aquests últims temps i no estiguem absolutament d’acord en el que es planteja, però no podem deixar que la nostra abstenció afavoreixi el camp unionista.
Per això, fins i tot no és oportú, fixar com a objectiu la obtenció, en aquestes eleccions, del 50% + 1 dels vots emesos. Fem les coses bé i no perdem el temps en discussions que ens allunyen de l’objectiu que realment perseguim, si ho fem, passar del 50% +1 caurà pel seu propi pes.
Joan Guarch
Membre del grup Anoia Proposa
20/10/20
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada