Articles interessants

dilluns, 19 d’octubre del 2020

Eleccions a la Generalitat. Què hem de tenir clar (5)

 

Estratègia compartida

Ja vaig definir els àmbits d’actuació de l’Estratègia a seguir en dos articles publicats al xarxallam l’11 de maig de 2020 i en aquest en faré una síntesi en un de sol.

https://xarxallam.blogspot.com/2020/05/estrategia-del-proces-5.html  i

https://xarxallam.blogspot.com/2020/05/estrategia-del-proces-i-6.html

Àmbits d’actuació.

En una Estratègia cal tractar diversos àmbits d’actuació. Però l’actuació en qualsevol dels camps ha de ser SEMPRE planificada en el seu conjunt. No es poden fer les coses de manera dispersa i sense seguir un Pla Únic.

Sense aprofundir podem parlar succintament d’alguns.

Has de definir què s’ha de fer a l’interior de Catalunya i què s’ha de fer a l’exterior.

A l’exterior ha aparegut un nou actor de primer ordre, el Consell per la República.

El seu Objectiu és definir, construir i implementar totes aquelles mesures que, sustentades en la tecnologia digital, permetin dibuixar l’estructura i funcionament del nou Estat i, alhora, permetin anar aplicant gradualment totes aquelles mesures que siguin possibles en benefici de la ciutadania de Catalunya.

Necessitem una institució molt potent i protegida de les agressions repressives i judicials de l’interior. És imprescindible per ajudar a mantenir la batalla exterior i donar més força al discurs internacional. És un embrió per engegar institucions republicanes com la implementació de la Carta de Ciutadania Catalana per a tots els inscrits al CxR.

 

És també evident que s’ha de planificar com i quines han de ser les aliances internacionals, que ens ajudin a mantenir la batalla exterior sobretot amb la reivindicació dels drets civils i polítics inherents a les democràcies i vulnerats sistemàticament per l’EE i per aconseguir el reconeixement  del nou Estat Català per part d’altres estats europeus i d’altres continents.

S’ha de tenir una especial atenció a la política a l’Estat Espanyol, amb el benentès que tenim representants al Congrés de Madrid i han de ser altaveus de la nostra decisió de marxar d’Espanya, incorporant nous aliats a la nostra causa. En aquest sentit sembla molt interessant aprofundir en la línia començada amb el Pacte de la Llotja de Mar de BCN.

Per descomptat el nostre interès no és ajudar a les forces “constitucionalistes”, signants del 155, sinó incidir i aprofundir les seves contradiccions i agreujar les seves esquerdes denunciant el seu caràcter hereu del feixisme franquista i les vulneracions dels principis democràtics i dels drets humans bàsics característic de les actuacions de l’EE.

Finalment, sense que sigui pròpiament una actuació a l’exterior, però per la repercussió que té, especialment a l’exterior, s’ha de tenir una actuació coordinada respecte al paper que han de tenir els presos i exiliats i la denúncia a nivell internacional que ha de tenir les sentències del Judici de la Vergonya i totes les causes obertes contra repressaliats del procés.

 

A l’interior s’ha de definir quin és el paper de les nostres institucions.

Les institucions del país, en particular en el Parlament i el Govern de la Generalitat de Catalunya, continuen essent un actiu fonamental, al costat de la societat per culminar el procés de l’1-O i suportar el pas a la nova legalitat republicana.

Les institucions han de continuar gestionant els recursos del país, per a tots els seus habitants al mateix temps que ja es  dona una pinzellada de com volem que sigui, desplegant  un programa social que pugui orientar cap a on anirem amb la nova República. 

A l’interior cal tenir en compte altres fronts com per exemple el paper de les institucions municipals i del càrrecs electes per fer palesa la regeneració democràtica i el bon govern cap a polítiques sobiranes i republicanes en el món local.

Tanmateix hem de planificar que per desplegar la lluita a l’interior cal consolidar un lideratge sòlid al territori i aquest pot ser el paper que juguin els Consells Locals de la República Catalana, que hauran de ser la suma de totes les entitats que han sorgit darrerament en els diferents àmbits d’actuació.

 

Actuacions en que la ciutadania hi té el paper principal

Si l’objectiu clar és la proclamació de la República Catalana, des d’aquest moment ja podem anar bastint estructures de país des de la ciutadania i, en aquest sentit, tenen tot el sentit campanyes llençades des l’ANC com la d’Eines de País i la de Consum Estratègic.

La campanya Eines de País té com objectiu preparar les estructures perquè el màxim nombre d’institucions de la societat civil esdevinguin eines de país.

Tenim al nostre abast aconseguir que les juntes de govern de les Institucions que conformen l’estructura subgovernamental de Catalunya estiguin formades i dirigides per gent independentista.

Volem i podem fer que els independentistes governin els col·legis professionals, les federacions socials, culturals i esportives, els òrgans universitaris, les cambres de comerç i les patronals. Volem fer que el canvi de model de país comenci també des d’aquestes institucions.

I la campanya Consum Estratègic, pretén promocionar les empreses d’aquí,  defugint dels grans oligopolis, normalment espanyols, que no miren pel bé comú sinó només pels seus interessos privats, al mateix temps que intenten monopolitzar tot el mercat. Volem exercir la sobirania popular tot construint una democràcia plena que ens permeti anar generant participativament sobiranies quotidianes a gran escala: processos que apleguin moltes petites accions per fer front als oligopolis, processos que ens permetin conèixer les grans dependències que patim i que impliquin molta gent a construir alternatives, a construir ja des d’ara, el país millor que volem amb tothom i per a tothom.

S’ha d’anar creant un poder efectiu i no dependent de l’Estat espanyol construint sobiranies per la República en els diferents sectors socials.

Si aquestes campanyes estan organitzades coordinadament a tot el país tenen una força brutal.

Finalment, cal ampliar efectivament, la Majoria Social que dona suport al procés d’independència.

Aquesta és una línia estratègica doblement important perquè es pot desenvolupar tant des de les institucions com des de la societats civil. Des de les Institucions, al igual que des del Consell per la República es fomentarà el debat ciutadà sobre el nou model de país i desenvoluparà la metodologia del Procés Constituent per mitjà de la iniciativa ja en marxa del Fòrum Cívic i Social i de projectes molt consolidats i de gran recorregut com Catalunya 2022 i el Congrés Catalunya i Futur (CCiF), amb debats no reactitus sinó propositius

Debats sobre el nou paradigma de país i de constitució

Els treballs realitzats pel CCiF en la seva fase d’experts es van presentar a la opinió pública el 2 de març d’aquest any. Amb aquesta presentació s’ofereixen els continguts a qualsevol persona, entitat o partit perquè els facin seus i els continuïn aprofundint.

Amb aquests treballs s’ha d’iniciar una fase de debat ciutadà per definir el nou model de país que volem, el nou paradigma català.

Al mateix temps s’han d’iniciar els debats sobre el nou model de constitució que volem que es farà des del Fòrum Polític i Social promogut pel Lluís Llach.

Ens haurem d’estendre en cadascun dels apartat perquè tots i cadascun tenen importància en el total de l’estratègia a seguir.

I cadascun d’aquests camps d’actuació han d’estar definits sota un projecte clar,  i amb un grup de persones expertes i compromeses en portar-lo a la pràctica en el moment adequat. I aquesta és una nova manera d’organitzar-se, que tan és aplicable en un àmbit territorial concret, des de baix, com en coordinació des de dalt en l’àmbit nacional.

En aquesta lluita pel poder i per la implementació d’aquesta Estratègia Compartida, és evident que es necessita un nou tipus d’organització, diferent a la convencional per gestionar l’autonomia.

 

 

Joan Guarch

Membre del grup Anoia Proposa

18/10/2020

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada