Per què no té la tracció necessària?
Dit molt esquemàticament, per què encara estem en una fase de confrontació entre les forces polítiques independentistes, i el president Puigdemont, vulguem o no, no és només el President de la Generalitat a l'exili, sinó que també és el cap d’un d’aquests partits. Aquesta mateixa visió partidista és dins la organització del CxR i la seva Assemblea de Representants.
Citem un altre cop l’editorial del V. Partal del dia 10/12/20, que ens diu:
“En bona part, possiblement, perquè la institució central del projecte, que seria el Consell, no ha quedat al marge de la batalla partidista. El fet que Carles Puigdemont en siga el president i a la vegada siga el dirigent d’una formació política ho ha complicat. Perquè és evident que, ens agrade o no, des del primer minut hi ha hagut independentistes que no l’han reconegut com el president a l’exili i han sabotejat la seua feina. Però ell també ha contribuït a la confusió, de vegades, per exemple, barrejant el naixement de la Crida i el del Consell, en el seu moment, d’una manera poc curosa i massa partidista. Siga com siga, el resultat de tot plegat és que avui ens trobem amb un Consell per la República afeblit, amb molt poca gent apuntada, però que, com es va demostrar en l’acte de Perpinyà, té la capacitat d’anar més enllà d’aquest espai polític o d’aquell i pot ser –ho ha de ser– el pal de paller del moviment per a la ruptura amb Espanya”.
Hem anat veient al llarg d’aquest temps de vida del Consell, com determinades entitats i partits han participat en el òrgan de Govern del Consell però merament per no ser criticats de no ser-hi, doncs la seva actitud ha estat la d’un boicot passiu, no fer res per tirar-ho endavant, no promoure als seus afiliats les inscripcions al Consell, no potenciar els debats del paper del Consell, no promoure la constitució dels Consells Locals de la República, o picabaralles, en el si de l’equip de Govern del Consell, perquè uns membres representaven partits o entitats amb molta més implantació que d’altres més minoritaris i, per tant, reclamaven major capacitat de decisió, etc, etc,...
Però aquests enfrontaments, pel control de l’ens per als seus plantejaments enfront dels altres, no acabarà, desgraciadament aquí.
Per a les properes eleccions s’ha determinat un Reglament que determina que l’Assemblea de Representants està formada per 121 representants.
La seva composició ve configurada per dos blocs electorals:
Bloc territorial amb 81 representants elegits en les diverses circumscripcions electorals establertes en aquest Reglament.
Bloc de càrrecs electes amb 40 representants elegits en circumscripció única entre els càrrecs electes del Principat de Catalunya.
I això fomenta i perpetua els enfrontaments, perquè ja s’ha vist en altres organitzacions de l’independentisme.
Que hi hagi representació de càrrecs electes porta, automàticament, a la representació, en la seva immensa majoria, de militants de partits i en altres articles ja he explicat que els partits no ens porten a l’independentisme, perquè la seva finalitat no es trencar amb l’estat espanyol sinó que és gestionar institucions i par això estan sotmesos a un major control polític. I ara els posem dins la més gran eina de lluita contra l’estat espanyol? Podem arribar a admetre que hi hagi una petita representació de càrrecs electes, però en absolut en una proporció 40 electes 81 representants territorials i per descomptat que aquests 40 membres estiguin elegits en una circumscripció única en la que es poden fer, de facto, grans conxorxes presentant, ni que sigui camufladament, grups de militància partidista que intentaran controlar el Consell, i malauradament, no seran militants per Catalunya, sinó per partits.
Per altra banda no sabem a hores d’ara exactament com s’escollirà el Govern del Consell. Si l’escull el President, podrà ser fàcilment acusat de partidista i si l’escull l’Assemblea, tampoc sabem en funció de què escolliran els membres.
Al Govern del Consell s’han d’escollir aquells representants que tinguin més experiència en coordinar cadascuna de les Comissions que s’han de constituir per dur a terme la política de cada Comissió. En l’article sobre Estratègia Compartida ja hem explicat quins son els àmbits sobre els que ha de definir-se la política a desenvolupar i son aquests àmbits els que han de tenir una Comissió i un Coordinador de la Comissió que formarà part del Govern, no més. Evidentment com que en cada àmbit es tracten molts temes s’han de formar tantes subcomissions com siguin necessàries per fer efectives les polítiques a implementar. I en aquest moment el Pla de Govern del Consell crec que és molt més diversificat i, per tant, també més dispers, però això és la meva opinió. El FdR s’ha de consensuar tenint en compte molts factors, entre altres, quina és la organització del moviment que el durà a terme.
I amb tants representants de càrrecs electes (partidistes) es tornarà a plantejar la lluita per coordinar les Comissions (si aquesta és la forma organitzativa que finalment s’escull) i el Govern tornarà a ser un enfrontament entre partits.
Com menor representació de càrrecs electes hi hagi i major representació de membres lligats al territori, menys problemes hi hauran. Per cert, normalment es presenten a les eleccions de càrrecs electes , militants que tenen una certa notorietat mediàtica, pel càrrec que ocupen, i que per raó, precisament del càrrec que ocupen, disposen de poc temps a dedicar a altres menesters com el del CxR, en detriment de gent, poc coneguda, però molt eficient, disposada, amb més temps de dedicació i lligada estretament al territori i que capten molt sensiblement la preocupació de la gent del carrer.
I tots aquests inconvenients, que no son menors, es produeixen perquè encara no hem trencat amb la mentalitat de l’estructura dels partits i creiem que aquests son els adequats per fer política de confrontació i lluita contra un estat quan solament estan capacitats per fer una confrontació entre si per fer triomfar les tesis de la ideologia que defensen.
Per acabar i no deixar una sensació pessimista torno a citar en V. Partal i el seu editorial del dia10/12/20:
“Però perquè siga alguna cosa més que això, caldrà que els ciutadans ho entenguen, s’ho creguen i hi participen. Perquè amb noranta mil inscrits i prou, el Consell no arribarà gaire lluny. L’envit de superar les suspicàcies creades aquests anys és determinant, doncs. Però, segurament, perquè això canvie i se n’entenga el valor, hi ajudarà molt que ara els camins de l’independentisme s’hagen començat a separar d’una manera tan nítida i que el bloc de la ruptura, de Demòcrates a Poble Lliure, per posar dos límits aparents, tinga la capacitat de pensar, finalment, per si sol, sense la cotilla d’haver de negociar constantment amb la prioritat posada no pas en l’organització de la unilateralitat republicana sinó en les institucions regionals espanyoles, i molt concretament, en la Generalitat”.
Comença a haver-hi un moviment de gent que preconitza la organització de grups de base ciutadana lligats al territori que cada cop tindran més veu enfront de les polítiques desgraciadament partidistes dels que fins ara s’han volgut erigir (i els hem deixat, tot sigui dit) en líders del moviment independentista. És una etapa de maduració política, tal com deixa entreveure en Partal, i que acabarà imposant-se definitivament.
Per cert, ens necessitem tots, també als polítics, però fent una política per Catalunya i militant per Catalunya. Sols així podrem vèncer.
Joan Guarch
Ex Secretari Nacional de l’ANC i membre del grup Anoia Proposa.
12/12/20
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada