Acord x la Confluència. El Consell x la República (1)

 L’eina política, més essencial, del país.

 

Hem vist com, tal com ha plantejat la lluita l’Estat Espanyol, que per Proclamar la República s’haurà de fer, amb les eines de la democràcia i la lluita noviolenta, però amb un acte de ruptura clara i, per tant, unilateral.

Així mateix hem vist com els partits no ens serveixen per dur-nos a la República i, per tant, que la ciutadania s’ha d’organitzar des de la base, militant per Catalunya, no per cap partit.

També hem vist que, tal com va dir el President Torra: “He arribat a la conclusió que un dels obstacles  per a assolir la independència és l’autonomia”, perquè tal com deia en un article anterior:

“El lideratge del Procés NO és la funció de les institucions autonòmiques

En aquest procés, les institucions juguen un paper importantíssim, però no han de portar, necessàriament, el lideratge, pel control polític, judicial, policial al que estan sotmeses, des de l’aplicació del 155. Control que ho serà, més o menys obertament, fins el moment en que es faci el pas definitiu. Perquè, per si mateixes, no poden trencar el sistema. Seran absolutament necessàries des d’ara i sobretot en el tram final, però ara dins el sistema, estan encotillades i controlades per l’estructura de l’EE i son molt vulnerables a la repressió sistemàtica”.

Amb aquestes evidències era necessari construir un ens lliure  que servís tant per coordinar tot el moviment independentista  com per ser un òrgan de representació institucional al marge de l’estat espanyol al mateix temps que l’embrió de la construcció de la nova República. És per això que ens hem de felicitar per la constitució del Consell per la República, en un acord de govern tancat entre les forces independentistes per a investir Quim Torra com a 131è president de la Generalitat. Aquest acord, presentat el 8 de març de 2018, preveu la creació d’un Consell per la República a l’exili, amb una Assemblea de Representant i va ser signat per Junts per Catalunya, ERC i la CUP.

Què és el Consell per la República?

En definitiva la millor definició del que representa el Consell per la República, son les paraules de la consellera Clara Ponsatí durant l’acte de fundació a Brussel·les, “avui diem al món que els catalans ens comencem a organitzar al marge de la legalitat espanyola”.

Hem d’entendre el Consell per la República com la República lliure, en naixement.

Tal com diu en Partal en el seu editorial del 10/12/20: “Des de l’anunci de la constitució del Consell, he defensat que aquest és l’instrument més important per a l’independentisme en l’etapa que es va obrir amb la proclamació de la independència i l’aplicació posterior del 155.... ...és la primera institució amb voluntat de ser una institució nacional, una autoritat nacional, que emergeix al marge de l’autoritat i les lleis espanyoles”

El nucli impulsor del Consell, el seu Consell de Govern fundacional, son els membres del govern de la Generalitat a l’exili. És el govern català radicat a l’espai lliure europeu, dipositari del mandat democràtic de l’1-O, amb les mans lliures per actuar si hi ha agressions contra l’autogovern, com les del 155.

 

Tal com deia en l’article sobre l’Estratègia Compartida:

“A l’exterior ha aparegut un nou actor de primer ordre, el Consell per la República.

El seu Objectiu és definir, construir i implementar totes aquelles mesures que, sustentades en la tecnologia digital, permetin dibuixar l’estructura i funcionament del nou Estat i, alhora, permetin anar aplicant gradualment totes aquelles mesures que siguin possibles en benefici de la ciutadania de Catalunya.

Necessitem una institució molt potent i protegida de les agressions repressives i judicials de l’interior. És imprescindible per ajudar a mantenir la batalla exterior i donar més força al discurs internacional. És un embrió per engegar institucions republicanes com la implementació de la Carta de Ciutadania Catalana per a tots els inscrits al CxR.”

Efectivament, el primer, i més important, acte de plena Sobirania és la creació de la carta de ciutadania catalana amb la signatura del Compromís individual amb la República Catalana donant-se d’alta al registre ciutadà, el veritable cens de la República i la definició de l’autèntica militància per Catalunya.

Una altra projecte a instaurar és la creació del Diari Oficial de la República Catalana (DORC), en el que s’haurien de publicar totes les lleis aprovades pel Parlament de la República a l’exili així com del Parlament de la Generalitat, no tenint en compte les suspensions del TC i que seran validades en el moment de la instauració de la República. I totes les disposicions que el Consell per la República consideri adients.

Participació política

Segons es diu en un dels documents del propi CxR:

“La participació política dels membres del Consell ha d’esdevenir un tret distintiu del Consell per la República. El Consell ha de ser exemple d’una nova cultura democràtica. Entenem la ciutadania en els sentit republicà, com a ciutadania activa: ciutadans són aquells que s’impliquen en els afers de la seva comunitat, que participa i que està motivada no només pels seus interessos particulars, sinó  compromesa amb l’interès general i el bé comú.

El Consell ha d’esdevenir, per tant, una institució altament participativa i un laboratori de foment d’una nova cultura democràtica. Per això promourà activament les eines de democràcia directa que les noves tecnologies posen avui a les nostres mans. Volem un Consell que aprofiti l’experiència de sistemes polítics que han fet de la consulta ciutadana i la democràcia directa una rutina democràtica, no tant com una estratègia sinó com una finalitat en sí mateixa.”

Com s’organitza?

En un altre dels documents publicats pel propi Consell:

“Per organitzar la seva activitat el Consell ha de desplegar dels òrgans que el conformen: el Consell de Govern, l’Assemblea de Representants i el Registre ciutadà. Cal per tant que l’Assemblea de representants fundacional –conformada, segons estableix el Reglament provisional del Consell, pels diputats del Parlament de Catalunya que van donar suport a la darrera investidura, així com tots aquells altres que en vulguin formar part – aprovi dues normes inicials: el reglament del Consell per la República i el règim electoral per elegir l’Assemblea de Representants. Una vegada s’hagi aprovat el règim electoral, es podran celebrar les eleccions a la primera Assemblea de Representants elegida per sufragi directe dels membres del Consell –és a dir, la ciutadania inscrita al Registre ciutadà.”

I aquesta Assemblea de Representants fundacional ja s’ha convocat per aquest proper 19/12/20 a Argelers, on decidiran la data de les primeres eleccions a l’Assemblea, que seran abans de l’estiu vinent.

En aquesta reunió l’Assemblea de Representants, d’acord amb l’Ordre del dia previst, a més d’elegir la seva Mesa, ratificarà el MHP com a President del Consell per la República, debatrà l’acció política del Consell i el seu Pla de Govern, i també debatrà i votarà el Reglament del Consell.

Aquesta sessió fundacional a més debatrà i votarà el Règim electoral que ha de servir per elegir la futura Assemblea de Representants ordinària

I amb aquesta elecció es posarà en marxa una de les eines polítiques de país més important, sinó la que més,  per arribar a la República. Un pas més en el camí de la llibertat.

Amb el dit fins aquí, sembla que queda clar que cal anar posant les bases per la construcció de la República i, per tant creant les estructures bàsiques sobre les que aquesta s’assentarà. Això és anar consolidant la sobirania del país. Tal com ho diu en V. Partal en una cita del seu editorial, ja citat, del Vilaweb del 11/11/20: 

“...i en vista d’això estic cert que cada vegada més independentistes aniran entenent que el procés no es rematarà des de les institucions autonòmiques espanyoles. I que, per tant, cal prendre’s seriosament la construcció de les institucions republicanes. D’unes institucions que, ara com ara, amb els errors comesos pel Consell per la República, no tenen la tracció necessària, però que és evident que són, combinades amb la mobilització del carrer i l’atac judicial a Europa, l’únic camí real cap a la llibertat, que hauria d’equivaler al bon govern.”

 

Però, per què no tenen la tracció necessària, com diu en Partal?

(continuarà)

 

Joan Guarch

Ex Secretari Nacional de l’ANC i membre del grup Anoia Proposa.

11/12/20