Pacte de Canonges. Economia (2)

Parlem d’economia (2)

Davant de tota la crisi desfermada amb el coronavirus, el que s’ha de fer és una anàlisi de tot el que ha estat afectat, treballadors i llocs de treball afectats, autònoms, unitats familiars afectades, persones dependents, petites i mitjanes empreses, grans productors (com el cas de Nissan), etc... Quines mesures es poden practicar per pal·liar tots aquest problemes, tan a nivell individual com empresarial. Qui ha de fer front a aquestes mesures. Quins sectors productius son els més afectats i si es podran recuperar o hi ha d’haver reconversions importants i finalment quines son les noves línies de producció per les que s’ha d’apostar fortament en el futur immediat per poder prendre les mesures adequades. Tot això és el que s’ha de debatre en el famós pacte de país, involucrant-hi absolutament a tothom.

L’Estat Espanyol i les comunitats han de tenir clar com reconduiran l’economia doncs els ingressos estatals provenen 40% IRPF; 34% IVA; 12% Societats; i pràcticament la resta d’impostos especials com: hidrocarburs, tabac, licors..., i totes aquestes partides queden compromeses amb la crisi i la paralització de l’economia. S’ha de saber prioritzar com es reactivarà l’economia i, per tant a quins sectors s’ha de donar prioritat perquè en siguin les màquines que tirin del carro i, també, a quins sectors els costarà més refer-se (turisme), per bolcar-hi ajuts per aguantar fins la reconversió.

2.- Mesures concretes a adoptar a nivell individual, de ciutadania:

El primer que s’ha de considerar és que les mesures de confinament hauran estat sobre els 3 mesos (Wuhan ha aixecat el confinament total, per poder entrar i sortir lliurement de la ciutat, al cap d’11 setmanes, però després d’un confinament estrictíssim). Això condiciona tota l’economia, en primer lloc dels ciutadans, després les petites i mitjanes empreses i finalment la gran economia.

Ajut de l’Estat a la ciutadania a fons perdut, que en el cas de Catalunya podria ser de 1.000€/mes/persona adulta (i 300€ per nen, com Alemanya). S’ha de considerar aquests ajuts per un temps de com a mínim de 2 mesos. (Això equivaldria a uns 12.900M d’€).

A USA donaran un txec de 1.200$ a cada americà.

Amb els ajuts a la ciutadania aquesta s’estreny el cinturó però ha de tenir garantides les necessitats bàsiques i els bancs no fan negoci deixant diners. Si es demanen crèdits per ajuts no estatals, es retornen sense interessos.

Instauració de la Renda Bàsica Universal. (estudiar quines empreses poden deixar de pagar els sous als treballadors o reduir-los, en funció de les quantitats cobertes per la RBU).

S’ha de fer compatible amb els ajuts apuntats anteriorment.

Ajuts públics als autònoms:

Condonació de quotes d’autònoms (considerar, també, empleades de la Llar). Ajuts per que puguin pagar els seus costos de vida durant 2-3 mesos

Moratòria de pagament d’impostos, renda, lloguers, hipoteques, crèdits... que afectin a les necessitats bàsiques (aliment, habitatge, subministraments  com energia i aigua, comunicacions,..), que poden ser de 3, 6 mesos o fins a 1any.

Suspendre els desnonaments (si l’estat dona ajuts, es podrà pagar lloguer). Acords amb propietaris que poden considerar ajornaments,.. especialment les empreses que tenen el lloguer com a negoci

Regulació dels preus dels serveis bàsics per evitar especulació.

3.- Relacions laborals entre treballadors i empreses:

Garantir No acomiadaments.  Es poden adoptar solucions diverses com han fet altres estats com: Estat assumeix 75% sou empleats amenaçats d‘acomiadament perquè no n’hi hagi. (Dinamarca)

També es pot considerar un ajut del 75-80% del salari fins a 2.700€ pels qui hagin perdut la feina.

La solució sembla que ha sigut que l’estat Finança ERTO’s.

Amb els ERTO’s els salaris es paguen amb recursos públics perquè el treballador va a l’atur.

Amb un ERTO de força major després no es poden plantejar acomiadaments.

ERTO’s de pagar atur, sense que després comptabilitzi.

Com que la crisi és tan forta s’està demanant allargar els ERTO’s fins finals d’any.

Altres mesures que s’han acordat entre les empreses i els treballadors son:

Permisos retribuïts (com a mínim de 4 setmanes). Assumits per les empreses (perquè aquestes son les que demanen ajuts als estats). S’han de marcar criteris  de com retornar les hores retribuïdes d’aquí a finals d’any. S’ha de fer negociació i arribar va acord. L’empresa no pot tenir la darrera paraula.

Bossa d’hores que es van retornant en funció de l’activitat de l’empresa.

Considerar confinament com a vacances és la darrera mesura a adoptar doncs poden haver-hi altres problemes.

Però aquesta crisi planteja moltes preguntes com:

Si els aturats no cotitzen, com es mantindran les pensions? Imprescindible continuar pagant-les i no rebaixar cotització.

Com solucionar un atur del 20%?

Problemes que estan plantejats sobre la taula:

Retards en el cobrament dels ERTO, segons la Generalitat entre 80 i 90.000 treballadors encara no havien cobrat el subsidi de desocupació dels ERTO.

La responsabilitat sembla que és del SEPE (Servei Públic d’Ocupació Estatal) que esta col·lapsat i ha deixat a un 12% dels afectat per un ERTO a Catalunya sense cobrar. I hi ha incidències múltiples.

A dia 13/6/20, segons la Pimec, només el 30,1% de les empreses catalanes que han presentat un ERTO té constància que tots els seus treballadors han cobrat del SEPE (Servei Públic d’Ocupació espanyol, l’antic Inem) tot allò que els corresponia. Atesa aquesta situació, el 54,4% de les empreses ha avançat diners als treballadors afectats i el 15,1% els ha ajudat de manera no monetària. Un 89,9% d’empreses considera que l’ERTO és una eina útil, ‘sempre que la tramitació i la resolució administrativa es faci de manera efectiva i els treballadors rebin les prestacions oportunes’,

Aquestes dades que ha aportat (la Pimec) no són positives i evidencien la manca o el retard dels ajuts que va prometre al seu dia el govern espanyol, la qual cosa ha fet encara més angoixós el trànsit de les pimes catalanes en aquests mesos de confinament per la pandèmia.

Els ERTO son en aquests moment l’única esperança, però la situació serà molt més dramàtica si el 30 de juny no son prorrogats.

Es demana de poder-los prorrogar fins el 30 de desembre.

A Catalunya hi ha uns 386.000 aturats i el nombre de treballadors amb ERTO  està per sobre del 700.000 i molts es poden convertir en ERO i aquesta desocupació serà molt més difícil de tornar a tenir feina.

(continuarà)

Joan Guarch