Pacte de Canonges. Economia (1)

Parlem d’Economia (1)

Tal com diu el President Torra en l’entrevista del Punt Avui del dia de Sant Jordi, 

A nivell de país aquesta crisi requereix un Acord on es delimitin els objectius compartits i decidir-los democràticament, (A xarxallam n’hem dit Pacte de Canonges).

Al final, aquest acord del que parlava el President Torra, sembla que s’ha concretat en el grup Catalunya 2022, que és un grup d’experts que plantejaran tots els temes a debat i cadascun d’ells coordinarà un grup de treball que farà l’anàlisi de possibles situacions, acompanyades d’un conjunt de propostes d’acció per dissenyar una sortida de la crisi del coronavirus.

De tota manera, aquest grup no ha de plantejar-se, només, la sortida de la crisi, sinó, Quin País Volem dissenyar pel nostre futur. I per aquesta raó, els actors que han de participar, en aquest acord, son molt més enllà del clàssic esquema de partits, agents socials i econòmics, hi ha de participar, també, institucions, empreses, sindicats, ciutadania però també s’ha d’incorporar a molts sectors com universitats, voluntariat, centres de recerca, empreses i executius, pagesia, etc, etc, i poder fer un anàlisi de com pensem estructurar el nostre futur, en definitiva de pensar el país que volem, a partir de les coordenades que ens ha plantejat la crisi del coronavirus que ha fet saltar pels aires moltes de les formes com abordàvem fins ara la vida i les relacions de tot tipus. Ens ha de permetre sumar esforços  i potenciar la col·laboració publica i privada i dissenyar aquest horitzó de futur per sortir-nos-en.

Cal que posem sobre la taula quins sectors estratègics, creiem que s’han d’impulsar de cara al futur, i que entre altres poden ser: innovació, digitalització, robotització, Tecnologies TIC, Intel·ligència artificial, Nanotecnologia, materials (com el Grafé, p.ex), energies renovables, infraestructures,  economia circular de residu zero, etc...

I com reconduïm sectors econòmics més febles com turisme, cultura, oci, ...

També quins factors socials s’han de tenir molt presents:

Educació, sindicalisme, habitatge, pagesia, immigració, feminisme, ecologisme, economia social i solidaria, etc.

Finalment s’han de definir quines mesures polítiques volem aplicar i de quina manera ens volem governar.

Pel que respecta e l’economia, caldrà tenir en compte les següents consideracions:

Volem fer una colla d’aportacions diverses, des de mesures adoptades per altres països, fins a denúncies de mesures anunciades però sense que s’hagin dut a terme, idees a tenir en compte per considerar i poder-les debatre i consensuar, etc, etc... 

1.- A nivell de la UE

Aquesta crisi és mundial i, per tant, hi hauria d’haver un pacte mundial, per solucionar-la. S’hauria de fer un pacte mundial pel bé comú i per la millora de la qualitat de vida de la ciutadania i per la sostenibilitat. L’ONU, el FMI i el Banc Mundial haurien de jugar el paper d’àrbitres de la crisi.

Com que tots els Estats tenen el problema de la falta de liquiditat, per ajudar empreses, autònoms, desafavorits, etc, després de l’aturada de gairebé tots els sectors productius, el BCE (o la Reserva Federal a USA) son els qui han de bolcar al mercat tants milers de milions d’€ o de $, perquè els estats facin ús d’aquests diners. Si els diners s’han de retornar com a crèdits, és un gran parany. Emeten bitllets fabricant-los donant volta a la manovella, però, després els estats o els bancs, si els deixen directament als bancs, els han de tornar amb interessos (!!??). Aquests diners no son de ningú, s’han fabricat de nou, i en tot cas, si son d’algú, és de la ciutadania , en el nostre cas, europea. Però la paradoxa és que els estats que els reben o els bancs també, els deixen a la pròpia ciutadania amb un interès X.  Per exemple el BCE deixa els diners als bancs a un interès  del --0,168% o al –0,5% i aquests els deixen a la ciutadania al +2,5%. Al final és la pròpia ciutadania, propietària dels diners, qui els ha de tornar amb interès, aquí no hi perd ni el BCE, ni els Estats , ni els bancs, només la ciutadania, ÉS ESCANDALÓS!

Bé, en aquesta crisi, per una emergència sanitària que ha obligat a tota la ciutadania a restar confinada a casa i, per tant, s’ha paralitzat la productivitat i la gent no ha pogut anar a treballar, per ordre dels governs dels estats, està molt clar que qui ha de fer front a aquesta problemàtica son els Estats, directament. Qui ha d’endeutar-se i injectar liquiditat al sistema son els estats i no repercutir-ho a l’economia de la gent.

Centenars de milers de sous i cotitzacions socials han de ser sufragats amb diner públic sense gairebé condicions ni contrapartides. Això és una emergència mundial i son les grans corporacions com BCE i RFUSA que han d’emetre diner per a tota la població.

És la única solució. És el BCE qui ha de fer una emissió d’€ suficient per cobrir les necessitats monetàries dels estats.

USA emet 2 bilions de $ (1,85 bilions d’€), un 10% del PIB del país, per donar liquiditat a la seva economia.

La UE està debatent si al final emet 1,35 bilions d’€, però topa en que els estats del nord no es refien dels del sud.

Els estats “frugals” pateixen per haver d’assumir el deute generat per altres i insisteixen en un paquet global de diners més modest en que les transferències es facin  a través del pressupost com fins ara i el fons només concedeixi crèdits. El del sud temen que el nord aprofiti l’avantatge de tenir uns comptes sanejats per  promocionar els seus negocis en detriment d’altres i vol transferències directes en lloc de préstecs.

Al final una part serà en subvencions i l’altra part en crèdits. I, en qualsevol cas, en què i com s’utilitzaran aquesta diners, serà supervisat per la pròpia UE que condicionarà la utilització d’aquests fons europeus a l’aplicació de reformes estructurals.

En rebre els diners els governs hauran de presentar plans de recuperació que mostrin en què es gastaran els diners seguint les recomanacions que farà la UE, particularment, transició ecològica i digital.

La UE està abocada a una reestructuració, doncs té establert un conflicte amb el TC alemany que ha donat al BCE, un termini de temps, fins a començaments d’agost, perquè justifiqui perquè ha practicat una política  de compra de deute públic  per a finançar indirectament a països, mitjançant compra a mercats perquè la Constitució europea no permet fer aquestes operacions directament.

Si el BCE no convenç al TC aquest farà que el Bundesbank es retiri d’aquestes operacions de finançament i tenint en compte que aporta el 26% del pes dins el BCE aquestes operacions quedarien fetes miques.

Això porta a la UE a plantejar-se reconsiderar alguns aspectes dels tractats que ara son obsolets com aquest que impedeix aquestes operacions.

De moment les recomanacions de la UE per accedir a les subvencions, son:

Fer despesa

Invertir en sanitat

Aplicació efectiva de les mesures per proporcionar liquiditat als autònoms i a les pimes.

Més inversió pública i Suport  a la inversió privada.

Especialment en la transició verda i digital (recerca i innovació, energies netes, gestió de l’aigua i residus (Economia circular), transports sostenibles (cotxe elèctric).

Més endavant polítiques fiscals prudents a mitjà termini, garantir la sostenibilitat del deute, millorar la inversió

Mesures per preservar la ocupació amb incentius efectius de contractació i desenvolupament d’habilitats

Anàlisi dels treballadors més perjudicats, turisme, hoteleria, oci, comerç, ... i possibilitats de reconvertir-los a altres sectors  més productius.

Adequació dels ingressos mínims...

(continuarà)

Joan Guarch