Renovarem l'ANC?

Sort, i capacitat de reflexió, al nou Secretariat Nacional de l’ANC!

Aquest dissabte, no sé com, em va arribar un article publicat a La República, amb el títol “ANC, tornem-hi”, signat pels 4 fundadors de l’ANC, i com que estem en vigílies de les eleccions al Secretariat Nacional de l’ANC vaig creure que tenia tot el sentit que els 4 fundadors hi diguessin la seva. Em va semblar molt interessant, fins i tot el vaig començar a repartir a alguns contactes, perquè crec que el que es proposa és molt oportú perquè l’ANC ho tingui en compte.

Un d’aquests contactes em va contestar i em va fer veure que l’article és del 17/12/19, és a dir, quasi fa mig any. Després de la sorpresa inicial, vaig creure que encara era més interessant, perquè el vaig enviar pel contingut que crec que continua sent actual a pesar dels sis mesos.

I aquest és, precisament, el problema, és a dir la seva actualitat tot i tenir sis mesos, perquè del que s’hi diu, l’ANC no ha fet res de res.

Del contingut en faig quatre pinzellades. Parla de que, ens els 10 anys des de la seva primera reunió que va acabar amb la constitució de l’ANC, havien aparegut nous actors polítics que era interessant tenir en compte. I diu textualment: “A grans trets, el paper de la societat torna a ser l’estratègic, el dels partits/institucions el tàctic i el del Consell per la República el de conjuminar la tasca exterior amb la implantació de la República digital. El Consell ha mostrat el camí a seguir en el seu Pla de Govern acabat de presentar”  i enllaçant amb aquest paràgraf, més endavant diu: “al menys caldria que el pas següent fos que les altres dues potes formulessin- de forma pública sempre que es pugui- els seus plans de treball, també estructurats en projectes. Potser al final serà més fàcil deduir-ne una estratègia compartida i tothom sabrà a què atenir-se”

I el Pla de Treball de l’ANC ha estat definir el seu FdR que, en la meva opinió, ja ho he publicat al blog de xarxallam, ha estat totalment decebedor, entre altres  moltes coses, per la pràcticament nul·la importància que ha donat, precisament, al propi CxR al que cita en tres paràgrafs i diu que s’implicarà  en la definició i assoliment dels seus objectius, li donarà suport en el vessant exterior i col·laborarà en la seva tasca d’acció interior, tots tres paràgrafs amb la utilització de la forma de verb de futur, el que ja demostra que fins ara, tot i estar en l’òrgan de govern del CxR, no ho ha fet.

L’article dels 4 fundadors continua: “L’ANC ha d’adaptar l’estructura i funcionament d’una organització tan gran,...,exigeix una reflexió serena i una capacitat de decisió que només pot produir-se si tota la organització s’aplica el mateix que fa temps que l’ANC demana als partits independentistes: unitat i generositat.....i generositat per escoltar les raons o propostes dels altres i per trobar el denominador comú amb les altres organitzacions de la societat civil que treballen pel mateix objectiu des de projectes concrets”.

A l’AGO passada es va presentar una proposta de reorganització de l’estructura i el funcionament que no porta enlloc, perquè és més del mateix i el SN no ha estat capaç de presentar a l’AGO una proposta mínimament nova i adaptada a les circumstancies actuals i fins i tot va rebutjar una nova forma d’estructurar el SN presentada com esmena, per l’AT de la que formo part, i que no va deixar ni arribar a l’AGO, com esmena viva, en una nova cacicada de la comissió d’esmenes, totalment inacceptable, i per suposat impedint, com a mínim, un diàleg per veure’n la importància d’un SN més reduït i amb Comissions per projectes estructurant el Comitè Permanent. Evidentment tampoc ha estat capaç de fer una reflexió serena i generosa, perquè tampoc ha fet una mínima autocrítica per saber on som i com es poden millorar les posicions de l’entitat i del seu FdR.

L’article parla del paper dels partits i de les institucions com a tercera pota, a més del CxR i el programa (FdR) de la societat civil, és a dir de la pròpia ANC. Aquest parla dels partits, però no  parla gens ni mica de les institucions, com si aquestes no hi tinguessin cap paper a jugar. Tampoc, es parla en lloc de les institucions locals, els ajuntaments, tan i tan importants en el paper que hi ha de jugar el territori. En fi també ho he denunciat en els articles penjats al blog de xarxallam, amb l’intent que els nous electes ho tinguin en compte i arreglin el que el SN passat no ha sabut fer.

Finalment l’article acaba dient que el gran repte de l’ANC “... se centra en l’adaptació - funcional i estructural- a les exigències de la nova etapa, en construir una estratègia capaç d’aglutinar tot l’independentisme polític i se sap renunciar al protagonisme personal i al de la mateixa entitat en favor dels resultats...”

I acaba dient: “Necessitem, doncs, una ANC renovada, àgil, que torni a posar a tothom al seu lloc i que tingui la capacitat d’aglutinar, de sumar i compartir, totes les iniciatives que ens portin fins l’objectiu final: la instauració de la República Catalana”.

Difícilment, amb l’actitud mantinguda pel SN fins ara i el FdR presentat a l’AGO ens en sortirem. Cal que el nou SN, faci aquesta reflexió serena, i jo afegeixo, i molt profunda, sense prejudicis i amb obertura de mires, per millorar el paper de líder madur i experimentat, del procés i capaç, tal com diuen els 4 fundadors en el seu darrer paràgraf, d’aglutinar, de sumar i compartir, totes les iniciatives.

Si som capaços de fer aquesta reflexió, ens en sortirem.

Au, tornem-hi!

Joan Guarch

PS: Just abans de penjar aquest article, avui es publica al Punt Avui una colla d’opinions de membres destacats de la historia de l’ANC i, precisament, una altra carta dels 4 fundadors.