Ens tracten com a país colonitzat
Per la campanya de “Preparem-nos”, que farà pública el CxR en els propers
dies, crec que val la pena fer-hi contribucions, inclús abans de saber si ja hi
estan contemplades.
La campanya sembla que defensarà, sense embuts, recuperar l’estratègia
unilateral. Per tant parlarà de quina estratègia s’haurà d’aplicar per part de
l’independentisme.
El primer punt de tota estratègia és fixar Quin és l’Objectiu i tal com dic en una sèrie d’articles sobre
estratègia, publicats al Bloc de Xarxallam, en el primer, sota el títol de
Estratègia del Procés (1) https://xarxallam.blogspot.com/2020/05/estrategia-del-proces-1.html
, del 8/5/20, dic:
“Però quin és l’objectiu?
És molt clar que per al moviment independentista el seu
objectiu és proclamar Catalunya com a República independent de l’EE, és a dir,
un nou estat d’Europa.
A part de les moltes
raons que sustenten la obtenció d’aquest objectiu, una és clara, l’EE no sols
no governa satisfactòriament per a tot el poble de Catalunya (és a dir TOT,
independentistes i no independentistes) sinó que actua com a Estat colonitzador
i sotmet per la força a la ciutadania, l’impedeix el seu desenvolupament i
modernització, espolia el territori, i fins i tot, darrerament, imposa els seus
dirigents, impedint que ho siguin aquells als que el poble ha escollit en unes
eleccions, en definitiva una autèntica situació colonial”.
I en un altre article “Pacte de Canonges. Unió Europea (i 3),
publicat al Bloc, el 5/6/20, https://xarxallam.blogspot.com/2020/06/pacte-de-canonges-unio-europea-i-3.html
ja començo a desenvolupar el concepte
“3.- El dret a
l’autodeterminació des d’una altra òptica.
Ja hem vist com el dret a la lliure determinació dels pobles està recollida
a l’Article 1.2 de la Carta de les Nacions Unides.
Però, a més de no tutelar el dret de Catalunya a la seva lliure
autodeterminació com a poble per constituir-se en un nou estat d’Europa, la UE, en relació a Catalunya, incompleix els
seus propis principis com el contemplat al Títol
III, que parla de la Igualtat i en el seu Article 21.1 es refereix a la
No-discriminació i diu:
1. Es prohibeix qualsevol
discriminació, particularment l’exercida per raó de sexe, de raça, de color, d’orígens
ètnics o socials, de característiques genètiques, de llengua, de religió o
conviccions, d’opinions polítiques o de qualsevol altre tipus, de pertinença
a una minoria nacional, de patrimoni, de
naixement, de discapacitat, d’edat o d’orientació social.
2. Es prohibeix, en l’àmbit d’aplicació dels tractats i sens perjudici de
llurs disposicions particulars, qualsevol discriminació
exercida per raó de la nacionalitat.
El poble català a més de moltes raons, històriques, culturals,
lingüístiques, econòmiques, etc, es reivindica com una minoria nacional no
respectada.
Tal com exposa en V. Partal en la seva editorial del dia 31/5 al Vilaweb, i
que resumim així:
“Denunciem que patim una “democràcia ètnica” en la que en un mateix sistema
polític es combina una estructura de dominació i repressió ètnica, amb el
reconeixement dels drets democràtics i civils per a tota la població, incloses
les minories. Però, en la pràctica, es tradueix en que una minoria social com
la catalana, som tractats de manera discriminatòria, com es demostra, per
exemple, en l’actuació de la mateixa policia
que et pega violentament si reclamem l’autodeterminació, però no fa res
si ets nacionalista espanyol tot i que et manifestis violant l’estat d’alarma
declarat pel coronavirus, i això passa per què nosaltres no pertanyem a la “nació central” i els
altres si.
Aquesta explicació és comprensible i assumible, mitjançant el concepte de
“democràcia ètnica”, que no és més que un format encobert de dominació que ens
ha estat imposada i del que tenim el dret d’alliberar-nos”.
Aquest tipus d’actuació
viola el que disposa l’Art 21, referit a la No-Discriminació exercida per raó
de nacionalitat, per motiu d’orígens ètnics o de pertinença a una minoria
nacional”.
Aquest enfocament de democràcia ètnica del Vicent Partal, és
reafirmat per un altra article , aquesta cop de Gonzalo Boye, publicat a El
Nacional, el 19/6/20 que porta per títol: “Els no-ciutadans”, i diu:
“A poc a poc veiem com
als ciutadans que resultem molestos se'ns va privant de drets i arriba un
moment que podem establir que del que realment se'ns ha privat és de la
condició mateixa de ciutadans. A molts això els semblarà una exageració, però
creguin-me que no ho és i, segurament, és la pitjor de les derives
autoritàries, perquè està dirigida de manera individualitzada, selectiva,
silenciosa, però tan greu com qualsevol altra forma de repressió.
Privar de drets és una
acció que es pot dur a terme de moltes maneres, però, com dic, la més
sibil·lina, segurament la més perversa, és fer-ho de manera suau, sistemàtica i efectiva per via
de resolucions judicials que perfilin un nou marc fàctic concret: el dels
no-ciutadans. En aquesta categoria som molts, però són molt pocs els qui
volen veure-ho i molts menys els qui tenen l'honestedat intel·lectual per
acceptar que això no només passa en allunyades teocràcies o recargolades
dictadures, sinó, també, a Espanya.
....
vull
referir-me per no-ciutadans a
aquelles persones a les quals se'ns priva de drets fonamentals, reconeguts a
tots, en funció d'una distinció política i, en definitiva, sobre la base d'un
nacionalisme sustentat en l'odi.
....
Des d'un punt de vista
teòric, també formal, a ningú no se'l priva de cap d'aquests drets, però fa
anys que veiem com a alguns només se'ns reconeixen aquests drets de manera
formal però no efectiva. Fa anys que veiem com alguns jutges anteposen les
seves creences polítiques, els seus odis i el seu esperit nacional per anar
modelant un escenari jurídic segons el qual alguns hem deixat de ser ciutadans
i, ara, hem de conformar-nos de seguir vius i provisionalment lliures. En
això consisteix ser tractat com un no-ciutadà”.
I acaba dient:
“L'abjecte del tema és
que molts dels que estan cridats a garantir i protegir aquests drets són
part del problema i estan entestats en, fent un ús malintencionat del dret,
dels recursos públics i de les potestats concedides, crear i consolidar una situació
que en cap cas no s'assembla a la pròpia d'un estat democràtic i de dret. Per
als qui mantenen un silenci còmplice, simplement vull dir-los que quan
aquest tipus de situacions es consoliden, al final, no-ciutadà pot acabar
sent qualsevol.”
El CxR, la Generalitat, les institucions i totes les forces
independentistes, cal que sàpiguen explicar totes les raons , de tot tipus, que
ens avalen per ser un estat independent, però especialment aquesta darrera que
hem explicat. S’ha de fer, des del punt de vista polític, ètic i moral i
especialment jurídic, explicant com, en
la pràctica, aquest tracte és una demostració de domini colonial i es produeix en
aquesta UE que diu que defensa els drets fonamentals dels seus ciutadans i
permet que es vulnerin aquests drets per un dels estats membres. Aquesta
situació passa a Catalunya des de fa temps accentuant-se amb el pas dels
dies de manera exponencial i ho patim a tots els nivells, polític,
institucional i darrerament ciutadà, en l’intent que pretén de dictar
sentències jurídiques exemplars com escarni a la ciutadania per què agafi por i
abandoni les seves reivindicacions i així, vèncer el moviment per la base.
Ho hem de tenir clar i, només una estratègia compartida i coordinada, podrà
fer-hi front. No valen les accions esporàdiques, aïllades, de descàrrega de la ràbia continguda per
totes les repressions irracionals patides a tots nivells. Si no coordinem la
resposta i el pla es fa per un sentit i per aconseguir una fita determinada,
farem poca cosa i s’haurà d’anar coordinant amb accions des la base ciutadana
però inicialment no tindrà res d’estratègia ni compartida ni coordinada per tot
el moviment.
Esperem que la presentació pública de la “campanya Preparem-nos” que farà
el CxR en els propers dies, respongui a aquesta finalitat i esdevingui una
autèntica campanya d’estratègia compartida per tot el moviment independentista.
Esperem que a partir d’aquesta iniciativa es pugui construir el que ara
s’està dient “la unitat dels qui la volen” i es vagi re-construint tot l’entramat
polític i organitzatiu del moviment independentista, perquè els ciutadans no
fallarem, però ja estem tips de divagacions i de lluites caïnites imbècils per
part dels partits polítics.
És necessària aquesta estratègia compartida, que ja anirem enriquint entre
tots, però només ens val:
Preparem-nos i Som-hi!!
Joan Guarch
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada