Preparem-nos. L’Objectiu.

Ens tracten com a país colonitzat

Per la campanya de “Preparem-nos”, que farà pública el CxR en els propers dies, crec que val la pena fer-hi contribucions, inclús abans de saber si ja hi estan contemplades.

La campanya sembla que defensarà, sense embuts, recuperar l’estratègia unilateral. Per tant parlarà de quina estratègia s’haurà d’aplicar per part de l’independentisme.

El primer punt de tota estratègia és fixar Quin és l’Objectiu i tal com dic en una sèrie d’articles sobre estratègia, publicats al Bloc de Xarxallam, en el primer, sota el títol de Estratègia del Procés (1) https://xarxallam.blogspot.com/2020/05/estrategia-del-proces-1.html , del 8/5/20, dic:

“Però quin és l’objectiu?

És molt clar que per al moviment independentista el seu objectiu és proclamar Catalunya com a República independent de l’EE, és a dir, un nou estat d’Europa.

A part de les moltes raons que sustenten la obtenció d’aquest objectiu, una és clara, l’EE no sols no governa satisfactòriament per a tot el poble de Catalunya (és a dir TOT, independentistes i no independentistes) sinó que actua com a Estat colonitzador i sotmet per la força a la ciutadania, l’impedeix el seu desenvolupament i modernització, espolia el territori, i fins i tot, darrerament, imposa els seus dirigents, impedint que ho siguin aquells als que el poble ha escollit en unes eleccions, en definitiva una autèntica situació colonial”.

I en un altre article “Pacte de Canonges. Unió Europea (i 3), publicat al Bloc, el 5/6/20,  https://xarxallam.blogspot.com/2020/06/pacte-de-canonges-unio-europea-i-3.html ja començo a desenvolupar el concepte

“3.- El dret a l’autodeterminació des d’una altra òptica.

Ja hem vist com el dret a la lliure determinació dels pobles està recollida a l’Article 1.2 de la Carta de les Nacions Unides.

Però, a més de no tutelar el dret de Catalunya a la seva lliure autodeterminació com a poble per constituir-se en un nou estat d’Europa,  la UE, en relació a Catalunya, incompleix els seus propis principis com el contemplat al Títol III, que parla de la Igualtat i en el seu Article  21.1 es refereix a la No-discriminació i diu:

1. Es prohibeix qualsevol discriminació, particularment l’exercida per raó de sexe, de raça, de color, d’orígens ètnics o socials, de característiques genètiques, de llengua, de religió o conviccions, d’opinions polítiques o de qualsevol altre tipus, de pertinença a una minoria nacional, de patrimoni, de naixement, de discapacitat, d’edat o d’orientació social.

2. Es prohibeix, en l’àmbit d’aplicació dels tractats i sens perjudici de llurs disposicions particulars, qualsevol discriminació exercida per raó de la nacionalitat.

El poble català a més de moltes raons, històriques, culturals, lingüístiques, econòmiques, etc, es reivindica com una minoria nacional no respectada.

Tal com exposa en V. Partal en la seva editorial del dia 31/5 al Vilaweb, i que resumim així:

“Denunciem que patim una “democràcia ètnica” en la que en un mateix sistema polític es combina una estructura de dominació i repressió ètnica, amb el reconeixement dels drets democràtics i civils per a tota la població, incloses les minories. Però, en la pràctica, es tradueix en que una minoria social com la catalana, som tractats de manera discriminatòria, com es demostra, per exemple, en l’actuació de la mateixa policia  que et pega violentament si reclamem l’autodeterminació, però no fa res si ets nacionalista espanyol tot i que et manifestis violant l’estat d’alarma declarat pel coronavirus, i això passa per què nosaltres  no pertanyem a la “nació central” i els altres si.

Aquesta explicació és comprensible i assumible, mitjançant el concepte de “democràcia ètnica”, que no és més que un format encobert de dominació que ens ha estat imposada i del que tenim el dret d’alliberar-nos”.

Aquest tipus d’actuació viola el que disposa l’Art 21, referit a la No-Discriminació exercida per raó de nacionalitat, per motiu d’orígens ètnics o de pertinença a una minoria nacional”.

Aquest enfocament de democràcia ètnica del Vicent Partal, és reafirmat per un altra article , aquesta cop de Gonzalo Boye, publicat a El Nacional, el 19/6/20 que porta per títol: “Els no-ciutadans”, i diu:

“A poc a poc veiem com als ciutadans que resultem molestos se'ns va privant de drets i arriba un moment que podem establir que del que realment se'ns ha privat és de la condició mateixa de ciutadans. A molts això els semblarà una exageració, però creguin-me que no ho és i, segurament, és la pitjor de les derives autoritàries, perquè està dirigida de manera individualitzada, selectiva, silenciosa, però tan greu com qualsevol altra forma de repressió.

Privar de drets és una acció que es pot dur a terme de moltes maneres, però, com dic, la més sibil·lina, segurament la més perversa, és fer-ho de manera suau, sistemàtica i efectiva per via de resolucions judicials que perfilin un nou marc fàctic concret: el dels no-ciutadans. En aquesta categoria som molts, però són molt pocs els qui volen veure-ho i molts menys els qui tenen l'honestedat intel·lectual per acceptar que això no només passa en allunyades teocràcies o recargolades dictadures, sinó, també, a Espanya.

....

vull referir-me per no-ciutadans a aquelles persones a les quals se'ns priva de drets fonamentals, reconeguts a tots, en funció d'una distinció política i, en definitiva, sobre la base d'un nacionalisme sustentat en l'odi.

....

Des d'un punt de vista teòric, també formal, a ningú no se'l priva de cap d'aquests drets, però fa anys que veiem com a alguns només se'ns reconeixen aquests drets de manera formal però no efectiva. Fa anys que veiem com alguns jutges anteposen les seves creences polítiques, els seus odis i el seu esperit nacional per anar modelant un escenari jurídic segons el qual alguns hem deixat de ser ciutadans i, ara, hem de conformar-nos de seguir vius i provisionalment lliures. En això consisteix ser tractat com un no-ciutadà”.

I acaba dient:

“L'abjecte del tema és que molts dels que estan cridats a garantir i protegir aquests drets són part del problema i estan entestats en, fent un ús malintencionat del dret, dels recursos públics i de les potestats concedides, crear i consolidar una situació que en cap cas no s'assembla a la pròpia d'un estat democràtic i de dret. Per als qui mantenen un silenci còmplice, simplement vull dir-los que quan aquest tipus de situacions es consoliden, al final, no-ciutadà pot acabar sent qualsevol.”

El CxR, la Generalitat, les institucions i totes les forces independentistes, cal que sàpiguen explicar totes les raons , de tot tipus, que ens avalen per ser un estat independent, però especialment aquesta darrera que hem explicat. S’ha de fer, des del punt de vista polític, ètic i moral i especialment jurídic, explicant com, en la pràctica, aquest tracte és una demostració de domini colonial i es produeix en aquesta UE que diu que defensa els drets fonamentals dels seus ciutadans i permet que es vulnerin aquests drets per un dels estats membres. Aquesta situació passa a Catalunya des de fa temps accentuant-se amb el pas dels dies de manera exponencial i ho patim a tots els nivells, polític, institucional i darrerament ciutadà, en l’intent que pretén de dictar sentències jurídiques exemplars com escarni a la ciutadania per què agafi por i abandoni les seves reivindicacions i així, vèncer el moviment per la base.

Ho hem de tenir clar i, només una estratègia compartida i coordinada, podrà fer-hi front. No valen les accions esporàdiques, aïllades,  de descàrrega de la ràbia continguda per totes les repressions irracionals patides a tots nivells. Si no coordinem la resposta i el pla es fa per un sentit i per aconseguir una fita determinada, farem poca cosa i s’haurà d’anar coordinant amb accions des la base ciutadana però inicialment no tindrà res d’estratègia ni compartida ni coordinada per tot el moviment.

Esperem que la presentació pública de la “campanya Preparem-nos” que farà el CxR en els propers dies, respongui a aquesta finalitat i esdevingui una autèntica campanya d’estratègia compartida per tot el moviment independentista.

Esperem que a partir d’aquesta iniciativa es pugui construir el que ara s’està dient “la unitat dels qui la volen” i es vagi re-construint tot l’entramat polític i organitzatiu del moviment independentista, perquè els ciutadans no fallarem, però ja estem tips de divagacions i de lluites caïnites imbècils per part dels partits polítics.

És necessària aquesta estratègia compartida, que ja anirem enriquint entre tots, però només ens val:

Preparem-nos i Som-hi!!

Joan Guarch