Pacte de Canonges. Unió Europea (1)

Parlem de la Unió Europea (1)

1.- La UE

Des de la seva creació com a Comunitat Econòmica Europea amb el Tractat de Roma el 1957, passant pel Tractat de la Unió Europea de Mastrich del 1992 fins el Tractat de Lisboa, ratificat el 2009, la UE ha estat un projecte en expansió que ha aportat uns grans beneficis als estats d’Europa.

Els grans estat nació europeus es van anar forjant durant l’edat mitjana i es van consolidar als segles XVIII i XIX. La industrialització del segle XIX va canviar tota la societat i el paper tan de les classes dominants, com de les estructures dels estats. Les guerres del segle XX van ser el començament per l’hegemonia en el mon industrial i l’intent d’instaurar una nova forma d’organització social, el feixisme.

Afortunadament el resultat va ser la derrota de les concepcions feixistes i la instauració dels conceptes de la democràcia, que es van consolidar com a formes de govern després de la victòria dels aliats del 1945.

La creació del primer projecte, de la posterior UE, va ser l’intent de col·laboració entre els països europeus per no tornar a passar per una experiència com les sagnants Primera i Segona  Guerres Mundials.

Aquesta col·laboració es va basar en la observança dels acords i principis definits en la Carta de les Nacions Unides signada el 1945. I així ho defineixen els diferents Tractats signats per  constituir la UE al llarg d’aquest anys, fins el Tractat de Mastrich del 1992, la Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea del 2000 i el Tractat de Lisboa del 2009.

Tots aquests acords es basen en els principis democràtics i en el respecte dels drets humans definits en la Declaració Universal de Drets Humans , Adoptada i proclamada per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 1948.

És important recordar-ne alguns dels articles del Tractat de la Unió Europea

Art. 2.- La Unió es fonamenta en els valors del respecte a la dignitat humana, de la llibertat, de la democràcia, de la igualtat, de l’estat de dret i del respecte als drets humans, inclosos els drets de les persones pertanyents a minories. Aquests valors són comuns als estats membres en una societat caracteritzada pel pluralisme, la no-discriminació, la tolerància, la justícia, la solidaritat i la igualtat entre dones i homes.

Art. 3.5. En les seves relacions amb la resta del món, la Unió referma i promou els seus valors i interessos i contribueix a la protecció dels seus ciutadans. Contribueix a la pau, a la seguretat, al desenvolupament sostenible del planeta, a la solidaritat i el respecte mutu entre els pobles, al comerç lliure i just, a l’eradicació de la pobresa i a la protecció dels drets humans, en particular els drets dels infants, i també a l’observança estricta i el desenvolupament del dret internacional, i particularment a l’observança dels principis de la Carta de les Nacions Unides.

Art. 6.1. La Unió reconeix els drets, les llibertats i els principis enunciats en la Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea, del 7 de desembre de 2000, amb les adaptacions introduïdes a Estrasburg el 12 de desembre de 2007, la qual té el mateix valor jurídic que els tractats.

Arti. 10. 1. El funcionament de la Unió es basa en la democràcia representativa.

Pel que afecta a l’actual situació política de Catalunya val la pena recordar que l’Article 1.2 de la Carta de les Nacions Unides diu:

Desenvolupar entre les nacions unes relacions amistoses basades en el respecte al principi de la igualtat de drets dels pobles i del seu dret a la lliure determinació, i prendre totes aquelles mesures apropiades a enfortir la pau universal;

És particularment interessant el Títol III sobre Igualtat de la Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea, que diu:

TÍTOL III IGUALTAT

Article 21

No-discriminació

1. Es prohibeix qualsevol discriminació, particularment l'exercida per raó de sexe, de raça, de color, d’orígens ètnics o socials, de característiques genètiques, de llengua, de religió o conviccions, d’opinions polítiques o de qualsevol altre tipus, de pertinença a una minoria nacional, de patrimoni, de naixement, de discapacitat, d’edat o d’orientació sexual.

2. Es prohibeix, en l'àmbit d'aplicació dels tractats i sens perjudici de llurs disposicions particulars, qualsevol discriminació exercida per raó de la nacionalitat.

Tots aquests tractats defineixen clarament uns principis democràtics de tolerància, solidaritat, respecte als drets humans i les minories i, lògicament contraris a qualsevol pràctica dictatorial i feixista de les relacions socials i polítiques entre els membres integrants de la UE.

2.- Crisis de la UE.

No obstant, aquest període de creixement de la UE, durant aquest anys, es posa en crisi el 2008 amb la crisi econòmica del món occidental, començada als USA i amb gran repercussió a UE. Provoca retallades de prestacions socials i rescats de la Banca a uns quants estats, el que provoca, en general, un augment del nivell de pobresa, de la població, a una gran part de països europeus.

La UE torna a patir una segona crisi el 2015-2016 amb l’entrada massiva de immigració procedent, principalment, de països de l’orient mitjà que fugen de les guerres dels seus països, com  Síria, el que provoca una tensió en el si de països de la UE receptors d’aquesta immigració com Grècia, Itàlia i països de l’est d’Europa, amb reaccions xenòfobes de rebuig, que afloren actituds fascistoides, pretesament superades.

Finalment, quan la crisis econòmica del 2008 comença a remuntar-se, apareix l’actual crisi causada per la pandèmia del coronavirus, al 2020

3.- Reconstruir la UE

A)     Lluita contra el feixisme.

La pandèmia del coronavirus ha obligat a gairebé tots els països a adoptar mesures de confinament de la població a les seves cases i a la paralització gairebé total de l’economia, excepte els serveis bàsics fonamentals. Això ha portat a quedar a l’atur a moltíssima població i al tancament de nombroses empreses, i ha desencadenat una crisi, primer sanitària, després econòmica i finalment social en molts sectors, per exemple l’educatiu, el cultural, l’esportiu, el turístic, l’hoteler, la restauració, etc, etc.

Aquesta crisi social, torna a facilitar el ressorgiment de posicions polítiques d’extrema dreta i, a avivar actituds fascistoides.

Aquestes tres crisis, pràcticament concatenades l’una darrera l’altra, estan fent trontollar les bases de la UE i enfronten al món a uns nous reptes: La globalització sense controls democràtics, l’explosió demogràfica mundial, la sostenibilitat ambiental, les desigualtats socials, el control del coneixement i la tecnologia i les noves formes de dominació.

(continuarà)

Joan Guarch