Grups Proposa. Govern de Concentració Nacional

 

Ara toca Govern de Concentració Nacional per a la independència.

 

El resultat de les eleccions a la Generalitat Catalana, ha estat incontestable. Tot i l’elevada abstenció, els partits independentistes han aconseguit 74 diputats, més que mai, un altre cop majoria absoluta del Parlament, i per primer cop s’ha aconseguit passar del 50% dels vots.

Si ens fixem en els resultats veurem que votació rere votació, ja sigui en referèndum o per eleccions al Parlament, el nombre de vots ha anat augmentant i els diputats han estat sempre per sobre de 70 i el % de vots oscil·lant per sobre del 47%.

 

                              Participació        Vots                      % independ.                     Diputats                             

Elec. 2012            67,76%                 1.740.818            47.87%                                74

Ref. 9N 2014                                     1.897.274

Elec. 2015            74,95%                 1.966.508            47,8%                                   72

Ref. 1-O 2017                                   2.044.038           

Elec. 2017            79,09%                 2.079.340            47,2                                       70          

Elec 2021             53,54%                 1.454.571            51,15%                                 74

 

En aquestes eleccions, si sobre el cens (5.368.881) hi apliquem una participació com la de les darreres eleccions del 2017 del 79,09% sortiria que han votat 4.246.248 persones i si extrapolem i sobre els vots de l’abstenció, apliquem  el mateix percentatge que han obtingut els partits independentistes, en aquestes d’ara, ens surt que haurien votat a favor 2.149.242 persones , el que també confirmaria l’augment de vots, perquè, si l’independentisme ha perdut 624.769 vots, l’unionisme n’ha perdut 912.793.

Simplement aquest joc de xifres només té valor per veure la consolidació dels votants per la independència de Catalunya tant en diputats, com en votants totals, com en % de votants amb xifres en un ininterromput creixement, tot i les enormes dificultats de tot tipus conegudes per tothom. El resultat és que el poble de Catalunya ha votat a favor dels partits independentistes i el que vol és que aquests facin un Govern independentista i no s’estiguin de romanços.

En aquestes eleccions estava en joc els criteris que es deduïen de l’anàlisi de la lluita plantejada per assolir la independència i, per tant, quina estratègia utilitzar per aconseguir-ho. I es plantejaven dos enfocaments que es poden etiquetar, simplistament, com els “reformistes” (negociadors, pactistes, ampliació de la base o de via ample) i els “rupturistes” (o del camí de la via unilateral). Els primers representats en aquestes eleccions per ERC i PDCat i els segons per Junts i CUP.

Fixem-nos en dos peculiaritats. Els primers han obtingut el 24,02% i els segons el 26,71%, amb tot ha guanyat ERC del bloc dels reformistes i  son els qui legítimament han de portar la iniciativa per la formació de Govern.

Una altra característica d’aquest anàlisi és on estan ubicades aquestes forces en l’eix dreta esquerra. Fixem-nos que aquest eix no és determinant perquè les dues parelles son ERC (esquerra) i PDCat (dreta) i l’altra parella és CUP (esquerra radical) i Junts (centre esquerra), per tant la qualificació de dretes esquerres no determina l’adopció d’una estratègia o una altre en funció de la peculiaritat ideològica, ni en un costat ni en l’altre, sinó que aquesta adopció estratègica només està en funció de COM es fa l’anàlisi de la situació.

I aquest anàlisi és complex però tant clar que no dona peu a equívocs.  Nosaltres volem la independència, ells volen continuar essent un estat colonial i dictatorial que exprimeixi i tregui tot el que pot d’una nació (o regió) colonitzada (en treu tot el diner que pot amb un dèficit fiscal per Catalunya de 16.000M anuals), nosaltres volem resoldre l’enfrontament amb les armes de la democràcia i passant per les urnes i, en principi, de la Llei a la Llei, però ells, per resoldre la situació, actuen amb la repressió policial, a cops de porra de la Policia Nacional i la Guardia Civil l’1-O, amb la repressió judicial, (empresonament i exili de presos polítics i 3000 persones acusades de les més inversemblants accions, inclòs un inventat terrorisme), amb la repressió política, amb la intervenció de la Generalitat amb l’aplicació del il·legal 155, amb la imposició per dues vegades d’eleccions quan ells volen imposar-les en lloc de respectar el dret de ser convocades pel President de la Generalitat, per això inhabiliten dos Presidents, ells utilitzen les forces polítiques catalanes que tenen esperit de diàleg i negociació acordada i prometent taules de diàleg i negociació i en més d’un any només convoquen la taula en una ocasió i no tracte res de res, prometen abolir la llei mordassa i encara és vigent, prometen, prometen, prometen i incompleixen sistemàticament tot allò que prometen i en darrer terme si és necessari “la fiscalia te lo afina”. Tergiversen la història des de fa 500 anys i al final ens volen fer passar a nosaltres com a xenòfobs, supremacistes i ens acaben tractant de nazis, bé això perquè, ells, ho coneixen prou bé.

I aquest nivell és on l’EE ha situat l’enfrontament i nosaltres o hi fem front a aquest nivell i no el defugim o serem aniquilats. Perquè aquesta és la via unilateral, Sra Vilalta. La negociació només la podrem fer quan l’EE es vegi contra les cordes. Aleshores voldran negociar per enganyar-nos prometen, altre cop, el que sigui i ajornant-ho tot el que puguin, com han fet sempre. Solament aleshores, la veu de la negociació, la podrem portar nosaltres.

Per això hem de considerar tots els àmbits on està plantejada la lluita i hem de saber quines forces tenen el mateix objectiu que nosaltres, no ens podem equivocar i tenir, dins les nostres files, quintacolumnistes que treballin pel bé de l’adversari. Hem de saber on és fort l’adversari i traçar un pla per debilitar-lo, on som forts nosaltres i potenciar-ho, per tant hem d’analitzar el front internacional, explicant al món l’actuació de l’EE (Grup de Treball sobre detencions arbitràries de l’ONU, arrissada de Lavrov a Borrell, actuació indecent del ponent i el President de la Comissió d’Afers Jurídics sobre el suplicatori dels eurodiputats catalans, filtrant coses, opinant fora de lloc, presidència que es salta les normes, etc). En el front jurídic, amb les sentències alemanya, escocesa i especialment belga sobre la no extradició del conseller Puig, etc. També hem de saber quin és el millor paper que poden jugar a Madrid els parlamentaris independentistes catalans, perquè no son “dues coses diferents” Sra Vilalta, és la mateixa , en dos fronts diferents, però la mateixa. I a Madrid no es tracta de “ser útils”, a qui Sra Vilalta?, als espanyols? aprovant-los-hi els pressupostos i apuntalant el règim del 78 dirigit ara pels socialistes del Sr Pedro Sanchez?, o, com vostè diu ”seguir sent útils en benefici de la ciutadania de Catalunya”, perquè digui’m només una proposta espanyola, només una, que sigui en benefici de la ciutadania de Catalunya. No en trobarà ni una.  I també ens hem de plantejar quin és el paper que pot jugar la Generalitat autonòmica, i quin és el paper dels ajuntaments, o com ajudem a posar la nostra veu a entitats cabdals com hem fet a la Cambra de Comerç de BCN, o el Rectorat de la UB , o el Deganat del Col·legi d’Economistes de Catalunya, o ara intentar-ho a  la Presidència de la PIMEC o la del FC Barcelona. I també com anem construint sobiranies republicanes ajudant empreses d’aquí en lloc d’empreses de l’Íbex 35, etc.

Definir l’actuació en tots aquest àmbits l’hem de fer a través d’una Estratègia Compartida, tant pels partits com per les organitzacions ciutadanes i a fe, que si els partits continuen actuant defensant no se sap quins interessos particulars, la ciutadania continuarem organitzant-nos per tenir més veu, més força i acabar superant aquestes derives col·laboracionistes que, en bona fe, no serveixen per a res.

Només al nivell de confrontació comprovem, com hem vist al començament, que l’independentisme va augmentant els seus suports, el nombre de vots, el nombre de diputats i el % a les eleccions. Per tant la ciutadania no volem floritures volem anar tots junts contra el poderós EE i fer una Estratègia Compartida per tothom i ara, per això, en un moment excepcional, coincidint amb l’anàlisi que fa en Julià de Jòdar, a Vilaweb, en el seu article del dia 10/2/21, volem:

Un Govern de Concentració Nacional, amb tots els partits independentistes que han tret diputats a  les eleccions. Perquè, senyors, la lluita no és per si fem polítiques de dretes o esquerres, perquè a l’EE tant se ni en foten les polítiques de dretes o esquerres, ells tenen molt clar que la seva lluita és per tenir el poder de fer el que vulguin a Catalunya.

Seguin, i arribin a un acord de mínims. I ara no és el moment de fer criaturades i rabietes per justificar no voler participar al govern. Ara som tots necessaris en la unió i en l’acord.

No voldríem trobar-nos que s’han de repetir les eleccions, perquè els assegurem que sabrem qui en té la responsabilitat i a qui no haurem de votar. Ara els hem donat suport a tots els partits. No hi haurà una segona oportunitat.

 

Joan Guarch

Membre dels grups ciutadans Proposa.

21/2/21

Reflexions sobre la sentència del TSJC: eleccions el 14F

  La injustificable decisió del TSJC mantenint les eleccions el 14F

La meva opinió es basa en les informacions publicades al digital Vilaweb, diari de solvència contrastadíssima.

A l’article d’Odei A.Etxearte es diu

“El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ja ha decidit que les eleccions seran el 14-F tant sí com no. Encara ha de fer pública la sentència, però la fiscalia sí que ha exhibit els seus arguments: “L’única novetat que ha passat és que hi ha hagut un significatiu increment del nombre de contagis propis de l’alta variabilitat de la pandèmia, cosa que era notòriament previsible en el moment en què es van convocar les eleccions.””

No soc cap expert en dret, només un ciutadà interessat en el que passa i el que es fa públic.

La veritat és que si la frase que s’atribueix a la fiscalia és certa, que no ho dubto, l’argument exhibit per la fiscalia és simplement un insult a tota la ciutadania i al Govern al qui li anul·la el decret en el que va decidir “deixar sense efecte les eleccions convocades” pel 14F, per què la única novetat per validar la data del 14F,  és que hi ha hagut un significatiu increment del nombre de contagis propis de l’alta variabilitat de la pandèmia cosa que era notòriament previsible en el moment en que es van convocar les eleccions, i se suposa que per tant, com que ja ho havien considerat no hi ha cap altre motiu per canviar les dates.

1r.- Les eleccions s’havien de convocar, si o si en aquesta data doncs eren conseqüència de la inqualificable decisió del propi TSJC, ratificada pel TS, d’inhabilitar el MHP de la Generalitat Sr. Joaquim Torra, per la ‘criminal’ actuació de penjar una pancarta al balcó de la Generalitat en favor de la llibertat dels presos polítics i en ares a la llibertat d’expressió. Per tant la responsabilitat de la convocatòria era en primer terme del TSJC i en segon de la pròpia ratificació del TS que varen engegar un mecanisme, estipulat de convocatòria de les eleccions, en el que el Govern de la Generalitat i el Parlament no hi tenien cap pes de decisió.

Recordem que es van seguir tots els passos legals establerts i, en no presentar-se cap candidatura amb possibilitat de resultar elegida, es van convocar per què, en el termini de 54 dies, fos la data electoral i aquesta s’esqueia el 14F. Per tant podem dir que les eleccions les van convocar els tribunals de l’estat espanyol.

2n.- Aquest període de temps, en el cas que s’hagués pogut triar, tampoc era previsible que el 22 de desembre quan es van convocar les eleccions, és a dir els 54 dies abans del 14F, la pandèmia s’hagués incrementat tal com ho ha fet. En tot moment el Govern de la Generalitat ha adoptat totes les mesures previstes per controlar l’extensió de  la contaminació per covid, dins les possibilitats de confinaments que el propi Gobierno de España li oferia, perquè hem de recordar que qui té les competències per fer confinaments domiciliaris i poder fer front als perjudicis econòmics ocasionats per aquesta mesura és l’Estat Espanyol i el seu Gobierno, i aquestes mesures no han estat decretades, o sigui que el Govern de la Generalitat, no tenia cap possibilitat de decretar mesures més contundents pel control de la pandèmia, la qual cosa ens porta a que la responsabilitat d’aquesta actuació és del Gobierno de España.

Si hagués tingut aquesta competència i no hagués estat lligat de mans i peus per la, aquest cop si, pèssima decisió del TSJC, del TS i del Gobierno de España, de ben segur hauria pres les decisions adients i, si no ho hagués fet, solament en aquesta cas, podien exigir-se-li responsabilitats polítiques i també penals que, ara, en son de les institucions espanyoles citades.

Aquestes son les brillants argumentacions de la fiscalia per defensar que les eleccions es facin el 14F enlloc de deixar-les pel 30/5.

3r.- Per una altra banda, en la decisió de deixar sense efecte el decret de suspensió de les eleccions fet pel Govern de Catalunya, tal com remarquen els articles en aquests sentit del catedràtic Joan Queralt, publicats en el digital El Nacional, l’argumentació del propi tribunal és:

"Per adoptar aquesta decisió s'ha valorat que hi ha un interès públic molt intens en la celebració de les eleccions suspeses, perquè si no se celebren s'obre un període prolongat de provisionalitat que afecta el normal funcionament de les institucions democràtiques".

Aquestes son raons polítiques i no jurídiques, perquè un tribunal ‘valora’ que hi ha un interès públic molt intens en la celebració de les eleccions suspeses, efectivament, doncs l’acord s’ha pres amb el suport de tots els partits polítics del Parlament i això és un posicionament polític. I en un posicionament polític el tribunal no hi ha de tenir res a dir. No és la seva competència.

I 4t.- Per altra banda “perquè si no se celebren s’obre un període prolongat de provisionalitat que afecta el normal funcionament de les institucions democràtiques (?). Els tribunals espanyols no van tenir cap problema en obrir una període de provisionalitat inhabilitant al President Torra, per una pancarta penjada al balcó de la Generalitat. Es pot argumentar que aleshores no hi havia cap problema sanitari com ara, i precisament aquesta argumentació es giraria contra el mateix TSJC, doncs precisament no està tenint en compte cap de les recomanacions mèdiques que es fan ara mateix. Entre aquestes hi ha , el posicionament de tots els Col·legis de metges de Catalunya que demanen l’ajornament de les eleccions i de les infermeres que estan al límit de l’esforç professional per la feina que comporta atendre a tants malalts. A més els professionals sanitaris constaten que s’han d’ajornar l’atenció d’altres casos de malalties per impossibilitat d’atendre-les en l’actual situació d’emergència, amb el perjudici que això comporta per aquests malalts que també tenen dret a l’atenció adequada.

A l’ensems el Síndic de Greuges també ha recomanat l’ajornament perquè preveu que sobre uns 200.000 ciutadans no podran exercir els seus drets electorals en la data del 14F, perquè estaran mèdicament confinats al seu domicili o ingressats en centres mèdics patint la malaltia. Textualment ha dit: ”Celebrar les eleccions catalanes el pròxim 14 de febrer suposa un greu risc per a la salut pública”.

Conclusió:

Però això no és una casualitat, és una campanya perfectament pensada. L’estat espanyol amb totes les mesures que ha anat adoptant en els darrers mesos i anys, està reprimint per la força a una gran majoria de la població, amb l’espoli que perpetra contra Catalunya l’està empobrint, amb la no aportació de totes les inversions dedicades a Catalunya l’està descapitalitzant i amb el 155 l’està escanyant econòmica i políticament. A més inhabilita Presidents i ara convoca les eleccions quan li sembla. Si a això afegim les afirmacions de membres destacats de l’exèrcit manifestant que caldria afusellar 26 Milions de persones a Espanya (per descomptat els catalans que només en som 7.5M) ja tenim tota una programació nazi de la realitat espanyola i de com afecta, especialment a Catalunya, per part de l’estament governant de l’Estat colonial (i per tant dictatorial) espanyol.

Perquè aquests dies s’està concretant un intent de possible genocidi de la nació catalana i de tots els seus habitants, siguin independentistes o no.  Mantenir la convocatòria de les eleccions en les condicions de la pandèmia actuals és portar al poble a votar un possible suïcidi induït.

I ja n’hi ha prou! Fins aquí!

Si no tenim encara prou força per evitar aquesta criminal decisió, anem a votar amb les màximes precaucions, però que cap independentista es quedi sense exercir el dret a vot i, votem en conseqüència. Aquesta és una confrontació amb totes les de la llei, no estem en una negociació.

Després de les eleccions ja anirem prenent les decisions més adequades per TOT el nostre país.

I estigueu segurs que ja sabem què s’ha d’anar decidint. Preparem-nos!!!

 

Joan Guarch

30/1/21

Actitud espanyola contra Catalunya i els catalans

 

Reflexions sobre l'editorial del Vilaweb del 29/1/21

A l’editorial del Partal d’avui, diu:

“Una gran lliçó de lògica colonialista: VOX (extrema dreta), salvant el PSOE (esquerra?) abstenint-se en la votació sobre els fons europeus (perquè el PSOE guanyés la votació) i el PSOE agraint públicament el gest de l’extrema dreta.”

 “És cert que tots dos estan d’acord en el model de gestió extractiu i clientelista dels fons europeus que Pedro Sánchez intenta de consolidar, però no em podeu negar que així i tot la cosa és grossa.”

 Solament si acceptem que l’EE és un estat colonialista, i que “tots dos estan d’acord en el model de gestió extractiu i clientelista dels fons europeus”, podem entendre que en els temes essencials totes les forces polítiques de l’estat son una sola cosa, podem entendre decisions com aquestes. Perquè l’EE en el conflicte amb Catalunya té molt clar que:

“I aquesta maquinaria estatal, a partir de l’1-O va situar la confrontació al nivell més alt de repressió, intentant no sortir del tolerable per a la UE, per no perdre una altra mamella, la de les subvencions de la UE, a la que volen utilitzar en benefici propi.”, tal com vaig dir el 16/10/20 en un article publicat al xarxallam titulat: “Eleccions a la Generalitat. Què hem de tenir clar (2). La lluita és pel poder.” I que trobareu a l’enllaç:

https://xarxallam.blogspot.com/2020/10/eleccions-la-generalitat-que-hem-de.html

L’EE actua com estat colonialista, per definició un estat dictatorial, que contra nacions teòricament més dèbils, actua com estat repressor per continuar el seu model de gestió extractiva d’aquestes nacions (llegim Catalunya), i que en els àmbits on ell és la part dèbil i, per tant, no pot actuar com agent repressor, canvia el seu paper per continuar fent exactament el mateix, mentre li permetin i, (llegim la UE), actua com a estat paràsit per poder continuar extraient tot el que pot de les subvencions d’aquesta.

I d’aquest fet en podem continuar extraient altres conclusions. Continuem amb l’editorial del Partal:

“Parlant de l’impacte que té l’estereotip creat sobre els afroamericans, Lyiscott recorda una obvietat que nosaltres també hem d’entendre: “La lògica del supremacisme blanc i la lògica colonial són l’aigua en què nadem i cal ser conscients que és molt difícil de veure l’aigua en què nades perquè és la norma que ens sustenta i posa color a les nostres perspectives.”

Si ho mirem des de  la lògica del colonialisme, com deia abans, per definició un estat dictatorial que ha d’utilitzar la força armada per sotmetre els colonitzats, solament així podem entendre la lògica del supremacisme blanc que ha encimbellat D. Trump com el seu líder als Estats Units, que van armats pels carrers i que varen assaltar al capitoli estimulats pel, en aquell moment, encara President dels EEUU i que ens ha horroritzat tant a molts del europeus. Perquè aquests supremacistes blancs son els hereus dels colonitzadors que varen sotmetre els pobles indígenes americans a la força de les armes i van esclavitzar negres importats, per la força, dels països africans. I aquests supremacistes encara mantenen la mateixa mentalitat que els seus avantpassats, sobre els seus compatriotes negres, que, per ells encara son classe inferior a la que li poden fer el que vulguin,  malgrat hagin passat més de dos segles.

Aquesta és la mateixa herència que mantenen les classes dirigents castellanes a l’EE que han continuat practicant des dels temps de la reconquesta de les terres ibèriques de les mans dels àrabs. Afortunadament, una de les raons per les que els catalans som i actuem tant diferent, és per què no hem tingut, genèricament, un esperit colonitzador, doncs en els territoris conquerits se’ls dotava de Parlament propi i els sobirans havien de jurar les constitucions d’aquests territoris i es va anar creant un estat de nacions confederades, molt diferent a nacions sotmeses i colonitzades. El punt d’inflexió clar va ser el descobriment d’Amèrica, fet pel català Cristòfor Colom i Bertran, apropiat per la monarquia hispànica que va continuar actuant d’estat colonitzador dels territoris europeus, americans, índics, i finalment africans, fins els nostres dies.  La seva essència i forma de viure és fonamentalment extractiva i repressora i no canviarà a no ser que sigui per la força, com han tingut que fer tots els territoris que ha conquistat. I ara ens toca  a Catalunya que, a sobre, tenim un plus en contra i és l’odi exacerbat  de les classes dirigents castellanes contra els catalans, (i repeteixo i ho he de remarcar específicament, les classes dirigents castellanes que no el poble castellà o en general espanyol) perquè, des de sempre, els catalans hem tingut millor destresa, hem sabut resoldre de manera més òptima molts reptes que ens ha plantejat la vida quotidiana. Millors sistemes de funcionament polític amb els parlaments, (que ja venen des del començament del segle XI), primera empresa de correus privada a Europa fundada el 1166 per Bernat Marcuse, primers compiladors de tot el dret marítim mercantil (vigent fins pràcticament l’actualitat)  des de finals del segle XIII amb els Consolats de Mar i el llibre del Consolat de Mar del 1320, creació del primer hospital públic d’Europa amb l’Hospital de la Santa Creu (després de S. Pau i la Sta. Creu), el 1401, primer Banc públic d’Europa, també el 1401 amb la creació de la Taula de Canvis de la Llotja de Barcelona, millors innovacions lúdiques com les noves (i actuals) normes dels escacs fetes pel valencià Francec Vicent  a mitjans del segle XV, descobriment d’Amèrica pel català Colom, millors i més cosmopolites, ciutats al segle XVI, Barcelona, València..., i ja més endavant, millors sistemes productius amb la introducció del vapor, millor sistemes d’electrificació (des del Pirineu), primer submarí (Monturiol), arquitecte de fama mundial com Gaudí, músic de fama mundial com Pau Casals, i fins i tot enveges en aspectes tant simplement lúdics com el futbol en el moment en que el FC Barcelona ha tingut més presencia  (ja des dels temps de Kubala i l’afer Di Stefano) i els posteriors i més recents. I en tantes altres coses. Això els ha creat un sentiment d’inferioritat que només han pogut superar amb la força bruta de les armes i, per això no deixen que tinguem cap iniciativa, important, innovadora, útil (perquè els catalans fan coses) per por a quedar en inferioritat. Això explica aquest “inexplicable” odi als catalans.

I si no entenem així aquesta actitud colonial i conqueridora i aquest odi ancestral contra els catalans, no ens en podrem sortir. I és la totalitat de la classe política que ho ha d’entendre així, de la mateixa manera que la majoria de la població independentista, també.

Des d’aquesta visió, mai, repeteixo MAI, l’EE s’avindrà a una confrontació per mitjans democràtics i no violents, pel diàleg i la negociació (que ells consideren una debilitat, perquè no l’han tingut que practicar mai si no s’han vist amb les de perdre) fins que no es trobi  precisament en una situació de derrota. I Aleshores vindran amb tots els ardits i enredant, afalagant i enganyant, per fer-nos caure en paranys per obtenir millors avantatges,  arts en les que també son mestres doncs les han tingut que practicar en anar perdent totes les colònies que han tingut. Però mai ho faran abans.

Sols podrem superar la situació plantant cara i al mateix temps oferint una sortida digne a la confrontació, no pas actuant com aquell ésser superior, aquella bona persona, que perdona a l’altre per inferior, perquè no sap el que fa, pobret!, perquè, aquesta actitud, només faria que exaltar aquest odi ancestral cap els catalans, i tal com va dir el general Espartero el 1842: “Por el bien de España, hay que bombardear Barcelona una vez cada cincuenta años”.

En Partal, pràcticament acaba l’editorial dient:

“De la cova se n’ix insistint en la unilateralitat, que diguen què vulguen sobre nosaltres, autoafirmant-nos com a nació, no deixant-nos trepitjar mai per ningú i comprenent, sobretot això, que ells són tot u –són tant els mateixos que PSOE i Vox poden votar de bracet– i que nosaltres ho hem de ser també. Nació contra nació: nadant en una altra aigua, amb una piscina pròpia, immunes al seu discurs”. (les negretes son meves).

Joan Guarch. 

29/1/21