Pacte de Canonges. Economia (i 4)

Continuem parlant d’economia (i 4)

7.- Catalunya pateix ara mateix:

El Dèficit Fiscal abusiu, crònic, amb l’Estat (16.000M)

L’EE no paga els 9.000M que deu a Catalunya.

L’EE posa pals a les rodes per superar el límit de dèficit del 0,2%, marcat abans del coronavirus.

Fa un bloqueig al mercat del diner.

Dels 16.000M anunciats per a les autonomies encara no se sap com es distribuiran.

Impedeix als ajuntaments utilitzar els seus superàvits per gestionar l’excepcionalitat.

No injecta liquiditat al sistema amb el desgavell dels ERTO

No arrenca la posada en marxa de la Renda Mínima Garantida

Reivindicacions plantejades.

A dia 5/6 el Govern Català reivindica 16.000M€ per fer front a la pandèmia, exclusivament a Catalunya.

Que l’EE aporti 4.000M extres, especialment per a la sanitat, per fer front a la COVID

Atès que ha declarat l’Estat d’Alarma i ha recentralitzat gairebé totes les competències de les comunitats, ha de fer-se càrrec de les conseqüències de totes les decisions que ha pres i, per tant, declarar emergència en diferents sectors com: transports, habitatges, educació, cultura, agrària (temporers)

Un cop això retornar totes les competències segrestades a Catalunya.

8.- Canvi de paradigma a nivell econòmic:

La crisi actual ens avoca a fer un anàlisi, a nivell econòmic, i, per aquest motiu afegim un guió indexat de punts que s’han de tractar, extrets del llibre de Conclusions i Propostes per el debat, publicat el 2/3/20, del Congrés Catalunya i Futur i que estan penjades al seu web www.futurcat.cat/conclusions  en el Fascicle 2.

2.- El Model Econòmic

2.1 La transformació necessària: model productiu i condicions laborals

2.2 Un model productiu basat en el coneixement i la innovació

2.3 La dualització local/global

2.4 Condicions laborals: Els salaris: El “Precariat”

2.4.1 Equitat i eficiència

2.4.2 Les retribucions

2.4.3 El contracte laboral i la precarització

2.5 Un model d’empresa al serveis de les persones

2.6 El Tercer Sector: L’Economia Social

2.7 La Demografia: Quants volem ser? Com aconseguir-ho?

2.8 Les vies d’ocupació i el repartiment del treball

2.9 El repartiment de la riquesa

2.10 Les prestacions socials: L’Estat del Benestar

2.11 Un debat clau: La Renda Bàsica

2.12 El contracte social

3.- La Gestió Macroeconòmica

3.1 El paper de l’Estat. Els sectors Públic; Privat i Social

3.2 La Política Econòmica-Industrial

3.2.1 Les polítiques públiques

3.2.2 Els sectors estratègics

3.3. Les Infraestructures

3.3.1 Esl dèficits

3.3.2 La Gestió

3.4 La Unió Europea

3.5 El Sistema Monetari

3.6 El Sistema Financer

3.7 El Sistema Fiscal

3.7.1 Principis generals

3.7.2 La pressió fiscal

3.7.3 Les bases de la fiscalitat

3.7.4 Participar en la fiscalitat internacional

3.8. Els Pressupostos Públics

Tanmateix es poden anar abordant una colla de punts per tractar-los en major profunditat.

En primer lloc volem fer unes consideracions sobre la Renda Bàsica Universal, perquè és un dels temes que s’han d’abordar ràpidament, i que hem extret d’un article “Administració pública, fiscalitat i renda individual universal” de Pere Pugès  publicat el 9/5 a El Món.

Implantar la Renda Individual o Bàsica Universal. (Sembla que ha de cobrir les necessitats bàsiques: Alimentació, habitatge, vestit i calçat, energia i aigua)

Aplicació de Taxa Fiscal de tipus creixent basada en múltiples de la RIU per trams, 2RIU, 3RIU...

La RIU simplificaria tots els sistemes d’ajuts i subsidis de tot tipus de l’Estat del Benestar.

Des de la pensions de jubilació, passant pel subsidi d’atur, fins els ajuts a la dependència, menjadors escolars, viudetat, etc.

Les que sobrepassin la quantia de la RIU es convertirien en complements (alguns de temporals mentre duri la causa que les va originar), altres permanents per les persones que tinguin dret a una pensió de jubilació superior a la RIU aplicable a cada cas.

Amb la RIU s’eliminarien les pensions i el subsidi d’atur.

L’increment de la despesa pública s’ha de veure compensada per la revisió de determinats impostos, per exemple els avantatges fiscals a les SICAV’s, l’impost de patrimoni, o de grans capitals, l’impost de successions, les taxes sobre transaccions financeres, taxes sobre ús d’energies fòssils, i la lluita contra l’evasió i l’elusió fiscal, així com la desaparició de paradisos fiscals...

Gravació de l’apropiació privada de recursos públics, (terra, aire, aigua, etc)

Introducció de moneda interna

Etc, etc...

Potenciar l’economia Verda i circular (recuperació de deixalles espacials), el benestar de les persones

Sistema de valoració de la riquesa d’un país: igualtat, equitat, justícia social, eficiència de l’administració pública, honestetat, participació en els afers col·lectius, preservació del medi natural...

Equilibri en la balança  de l’economia externa de manera que no generi deute públic. Solidaritat entre països, entre pobles , per un progrés harmònic, i que ningú es vegi obligat a migrar, així es pot tenir una única moneda de relació internacional i que el sistema monetari estigui regit per un organisme representatiu, democràtic i transparent.

Ara la única possibilitat que té la gent per subsistir és treballant. Abans la comunitat, proveïa a tothom, després ha estat la família, (ara ha de ser l’Estat?).

Fins aquí hem plantejat una colla de temes, per abordar la crisi econòmica desfermada amb el coronavirus. Algunes reflexions son per prendre decisions concretes, algunes altres ens porten a fer un debat de futur de quin país volem. Els experts han de desbrossar el camí.

Joan Guarch