Continuem parlant
d’economia (3)
4.- Suport a Pimes:
Es poden adoptar moltes mesures i
cal analitzar en cada les més adequades
Ajuts de liquiditat a les
empreses, amb avals ICO i ICF.
Que l’Estat pagui els deutes als seus proveïdors i es posi al dia de factures pendents.
Moratòria de l’IVA fins a finals d’any
Moratòria de pagament d’impostos (com quotes SS.) de ½ març, abril, maig i ½ juny
Moratòria de pagament d’impostos de societats, de nòmines, de renda, d’IVA
Moratòria de pagament de crèdits.
Crèdits fins a X milions d’€ sense interessos 6 primers mesos. O bé crèdits avalats per l’ICO, o bé subvencions a fons perdut on es torna només els interessos (Bons de deute perpetu?)
Subvencions fins a XX.000€ amb un total de XX.000M d’€.
No pagar IBI durant 1 any.
Ajuts a Petites empreses i autònoms que hagin disminuït activitat un 50% o amb pèrdues del 60%, durant 1 any o fins una quantitat total de XX.000Md’€
Ajuts a empreses amb pèrdues del 20% d’ingressos, subsidi per pagar salaris durant 3 mesos.
La banca no pot cobrar interessos de diners prestats pel BCE
Arribar a un consens en aquestes mesures segons quina sigui la solució més avantatjosa per a les pimes.
Fomentar l’economia de proximitat
Fomentar les empreses i mecanismes de cooperació.
Relació amb els bancs:
Els préstecs a les Pimes avalats per l’ICO (fins a 100.000M d’,€) els bancs han obligat a les pimes i autònoms a renovar operacions de refinançament en un 36,6% dels casos en lloc d’aportar nova liquiditat.
S’ha demanat al Govern espanyol un tram de la línia d’avals especials a empreses amb menys de 10M d’€ de facturació amb uns terminis de 6 anys, una garantia del 90%, un interès fix del 1,5% sense ni comissions ni altres contrapartides i una carència de 12-18 mesos.
El 9,3% de les empreses han demanat finançament per un import mitjà de 195.000€.
S’han d’agilitzar els tràmits burocràtics
Les empreses tarden una mitjana de 12 dies en rebre el préstec.
Els crèdits ICO no funcionen amb l’agilitat que caldria i el retard en el pagament dels ERTO és flagrant
Per altra banda és imprescindible
exigir per decret refer la cadena de pagaments
El dia 3/4 la Plataforma Multisectorial contra la Morositat demanava al gobierno de Espanya que obligués a liquidar els pagaments pendents i obligatoris a proveïdors i les administracions públiques que en total suma uns 150.000Md’€. Segons ens explica Jordi Goula en el seu article “Les empreses de l’Íbex cobren a 58 dies i paguen a 180, per què? a Vilaweb del dia 10/6:
“Va tornar a proposar un reguitzell de mesures que portarien una injecció de més de 150.000 milions d’euros de liquiditat al sistema, sense cap risc i sense comprometre el balanç de les empreses ni del país: que les administracions paguin les seves factures pendents (14.000 milions d’euros); que les empreses cotitzades, sense problemes de liquiditat ni de finançament, abonin 122.000 milions pendents de pagament als seus proveïdors; que els ajuntaments alliberin els 12.000 milions de romanents que tenen en comptes corrents per salvar autònoms i pimes; que es canviï el criteri de liquidació de l’IVA i s’ingressi tan sols l’IVA cobrat; que es retorni de manera immediata l’IVA a compensar retingut per Hisenda i que els grans contractistes paguin als seus proveïdors.
La proposta era i és lògica i, a més, beneïda per la llei. Per què no l’han volguda aprovar? Sembla prou clar que la mà de l’Íbex és molt llarga, que arriba a les altes esferes del poder, i no els interessa que això vagi més endavant. Però alguna cosa hauran de decidir, perquè això no pot continuar així. ‘Saben quantes pimes salvaríem? Pot explicar-nos ningú per què no s’ha fet encara? Aproveu la proposició de llei ja presentada de sancions per als morosos. És urgent un règim sancionador i hi ha països que ja el tenen!’, els etzibava (Antonio)Cañete, President de la Plataforma”
Els més afectats son el 39% d’autònoms i micropimes i el 35% pimes.
5.- Quines en son les
previsions?
Segons explica Josep Antich en el seu editorial d’El Nacional del 10/6/20:
“Nova urpada de pessimisme per a l'economia espanyola a través d'un organisme internacional, en aquest cas, l'OCDE. Les previsions fan cruixir per totes bandes els números del govern i desbaraten qualsevol indici d'optimisme mentre Espanya espera que l'executiu de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias li expliqui la veritat a la ciutadania sobre el que està per venir. Només apuntaré algunes xifres de les simulacions que ha efectuat l'OCDE sobre com pot acabar l'any: caiguda del PIB fins al 14%, situant Espanya al capdavant de l'ensorrament econòmic i com el país més colpejat del G-20 si hi ha un rebrot de la Covid-19 a la tardor; líder destacat en atur, sense comptar els ERTO, que pot elevar-se fins al 25%; increment del dèficit públic des del 2,8% amb què va tancar els comptes l'any passat fins a un 12,5% a l'escenari més pessimista, i el deute públic saltaria del 95,5% del 2019 fins a un alarmant 129,5%. Espanya patirà la recessió més gran del món industrialitzat i el PIB ja s'ha enfonsat un 23,3% des de l'inici de la crisi.
....
Diu l'OCDE que el comerç va patir la davallada més gran d'entre tots els països durant el confinament i això hauria de fer-nos pensar. Perquè una cosa és la propaganda i els milions gastats en aquesta estúpida campanya de Salimos más fuertes i una altra la realitat de les interminables cues de gent buscant simplement menjar que ja desborden àmpliament els moments més crítics de situacions anteriors.”
Davant d’aquesta previsió és necessari tenir en compte moltes
6.- Altres mesures:
Reforçar la sanitat pública, dotant de recursos suficients els centres sanitaris (Equips de Protecció Individual, EPI, equips mèdics (Respiradors)... i amb ajuts concrets (com a Itàlia amb 3.500M d’€ a sanitat i protecció civil).
Ajuts a Ajuntaments per persones necessitades o desinfeccions,... com a Alemanya amb ajuts de milers de milions d’€ pels ajuntaments més delmats pel coronavirus.
Ajuts a cultura, mitjans, esport, joventut.
Abaixar l’IVA normal del 19 al 16% (Alemanya) i el reduït del 7 al 5%
Impostos a patrimonis superiors a 1M d’€
Creació d’una MONEDA DIGITAL, per cobrir les necessitats bàsiques, d’ús interior
O mesures especials en el camp de l’educació com va proposar Antonio Cañete en la seva trobada amb diputats, tal com explica Jordi Goula en el seu article a Vilaweb del dia 10/6, ja citat:
“Un segon aspecte que va presentar als diputats va ser el de fer més operativa la formació professional (FP). Va explicar que sense coneixement no hi ha innovació, sense innovació no hi ha valor afegit i sense valor afegit no es pot competir als mercats domèstics i internacionals. La base d’aquest triangle virtuós, per a les pimes, sens dubte, està en l’FP. I va anar a l’arrel del problema. ‘El problema de partida és conceptual: la nostra FP es basa en l’oferta dels centres educatius. Seria adequat basar-se en la demanda del nostre sistema productiu.’ I va afegir que per no perdre el tren del progrés calia formar els nostres joves en les empreses, és a dir, la formació dual. ‘Senyories, si voleu començar la reconstrucció amb una base sòlida, sense interessos partidistes i assumint compromisos nacionals, requerim un pacte d’estat de la FP.”
(continuarà)
Joan Guarch
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada