Colom i la seva relació
amb els nadius americans
La mort primer de George Floyd a
Minneapolis i després de Rayshard Brooks a Atlanta ha provocat una violència
ciutadana que ha acusat a la policia de racisme en haver assassinat, impunement, a dos
ciutadans de raça negra.
Aquests aldarulls s’han
canalitzat contra tots aquells signes que recorden persones o fets relacionats
amb l’esclavatge i totes les seves conseqüències. I en algunes poblacions han
rebut la ira dels ciutadans afroamericans alguna estàtua del descobridor
d’Amèrica Cristòfor Colom.
Allí sembla explicable, encara que
sigui molt poc rigorós. El que ja no és tant explicable és que aquí, a Europa
i, concretament a Barcelona, també hagin sortit veus a favor d’enderrocar
l’estàtua a Barcelona del descobridor.
Per això vull fer unes
reflexions.
La història de la humanitat està
plena d’actes vandàlics per part de totes les civilitzacions i de tots els
països. I no hem d’anar massa lluny per recordar que, a Espanya, vàrem tenir
una guerra civil amb moltíssims morts, perquè uns militars colpistes no els
semblava bé la realitat política que hi havia, i es van aixecar en armes contra
les institucions legítimament establertes i contra el poble que les hi donava
suport, implantant un règim dictatorial: el franquisme.
I per si no fos poc, a
continuació es va declarar la II Guerra mundial que va acabar amb la derrota del
feixisme nazi, i en la que es va produir el genocidi contra el poble jueu i es van
causar milions de morts. I de tot això no fa ni 100 anys, que en termes
històrics es com si fos ahir.
En tot aquest temps la
civilització ha anat madurant i afortunadament l’esclavisme va ser abolit
gràcies, entre altres coses, a la lluita de molta gent en la seva contra. Un
dels darrers països en abolir l’esclavitud va ser Cuba el 1886, sota domini
castellà.
Però això no treu ni borra els fets
històrics del passat. És més, si bé a nivell social general aquest és l’avenç
aconseguit, no podem dir el mateix a nivell particular de molts individus que
encara mantenen actituds i reaccions racistes en els seus pensaments que
desgraciadament es tradueixen en actuacions, com les que vivim aquí mateix, per
defensors del franquisme, i també a nivell europeu, per moviments defensors d’actituds
pro feixistes.
I si bé es bo no oblidar la
història, si que és clar que segons
quins signes no han d’ocupar espais públics al carrer. Però en moltes ocasions
la ingenuitat de la gent es deixa atrapar per posicionaments demagògics sense
massa fonament i paguen justos per pecadors. Aquest és el cas de voler fer
desaparèixer el monument a Colom que tenim a Barcelona al que es vol tractar,
ara, de ser un esclavista.
Tothom sap qui era veritablement
Colom? Què va fer i, per tant, què representa?
Intentaré donar una mica de llum
a aquestes preguntes.
En primer lloc he de dir que el
monument a Colom és en memòria d’un aventurer i descobridor, no d’un
esclavista.
Tinc la sort d’escriure un
article sobre la història del poble on he viscut fins fa pocs anys, l’Ametlla
del Vallès, en el suplement cultural, l’Amíndola, que es publica, cada tres
mesos, juntament amb el butlletí municipal.
Precisament en el suplement 32 de
l’octubre de l’any passat vàrem publicar els fets de finals del segle XV i no
volia començar amb el segle XVI, sense parlar del descobriment d’Amèrica, un
fet cabdal en la història de la humanitat, o al menys en la història del món
europeu i especialment espanyol i català. I volia donar la meva versió
allunyada de la versió castellana oficial. Per això en els números 33, del
gener d’enguany i 34, de l’abril (retardat
pel coronavirus al juny) es van publicar dos articles resumits sobre el
descobriment d’Amèrica per Joan “Cristòfor” Colom i Bertran.
Per aquesta raó, vaig acabar de
redactar un document en el que explicava la meva versió, però com que era molt
llarg, en poden sortir uns sis articles, en els dos escrits del suplement simplement
es va publicar un resum.
En l’apartat en que s’expliquen
els viatges de Colom es diu, textualment, això:
“VIATGES, COMENCEN LES ACUSACIONS
CONTRA COLOM
Els
viatges ja oculten massa incògnites, i des del començament estan plens de
relats contradictoris. Podem explicar algunes d’aquestes peculiaritats.
El
retorn del primer viatge el va fer Colom amb la caravel·la La Niña, doncs la
nau capitana, la Santa Maria, va embarrancar a l’illa de la Hispaniola (actual
Santo Domingo), on va ser construït un fortí i es va deixar una guarnició.
Ens
diuen que en la travessia de tornada, una tempesta va separar les dues naus que
quedaven, i La Pinta, amb Martin Alonso Ianyes Pinzón, va desembarcar a Baiona;
així mateix, La Niña, amb Colom a bord, va arribar el 4 de març a Lisboa. Colom
sabia perfectament que aniria a desembarcar a Lisboa, ja que els corrents del
golf el portaven pel nord i podia anar des de les Açores cap a Lisboa. El dia 9
de març, Colom es va entrevistar amb el rei de Portugal i el va convèncer que
l'expedició no interferia amb les seves propietats allen mar.
....
En
el segon viatge, el van acompanyar fra Bernat Boïl com a llegat pontifici
d’Alexandre VI, el Papa, valencià, Borja, i Pere Bertran Margarit, cosí de
Colom que exerciria de lloctinent, entre altres persones que exercirien càrrecs
a les noves terres.
Aquest
ja va ser un viatge de colonització de les terres descobertes. L’expedició
sembla que estava formada per uns 17 vaixells i unes 1500 persones, entre
militars, mariners, eclesiàstics, gent d’oficis, dones i nens, i que també es van emportar animals, entre
ells, els cavalls.
En
aquest viatge van començar a sorgir els primers problemes amb els nadius. Colom
va lluitar amb totes les seves forces per evitar que els indis fossin
esclavitzats i, per contra, que fossin tractats com a súbdits dels reis, amb els
mateixos drets que els catalans. Colom va ser autor d’unes Instruccions
acceptades pels reis Catòlics, que havien de funcionar com a Llei, a fi que els
indis fossin acceptats verdaderament. De fet, Colom va arribar a jutjar i
condemnar a mort alguns colons que s’havien excedit amb els indis.
Llavors,
alguns colons van escriure als reis, acusant-lo que no els deixava tenir
esclaus, que els feia llaurar les terres a ells, que els obligava a construir
les seves cases i que no els deixava marge de guany en els intercanvis
comercials, i que tot això els portava a la ruïna, i ells havien anat a
aquelles terres a enriquir-s’hi, i no a treballar en aquelles condicions.
Sembla
que el seu propi cosí, Pere Bertran Margarit, gelós del seu poder i molest per
aquest tracte que donava als hidalgos (colons),va retornar a la península el
novembre del 1494 i va informar els reis del mal govern existent a la
Hispaniola, i va acusar Colom de maltracte cap els colons, tot i que ell era el
Governador de la fortalesa de Santo Tomás a l’illa i que havia estat acusat
d’excessos contra els indis.
La
Corona va destituir a Colom el 1495 i quan Colom va tornar a Espanya el 10 de
març de 1495, va ser detingut i acusat de diversos delictes (en realitat, per
la defensa que va fer dels indis en contra dels colons que s’excedien).
Colom
va tornar a fer el seu tercer viatge el 30 de maig de 1498 i va tornar a tenir
problemes amb la justícia per les mateixes raons que en l’anterior viatge. El
27 d’agost de l’any 1500, l’enviat dels reis Francisco de Bobadilla com
administrador reial va arribar a l’Espanyola com a governador i va fer detenir
Colom i el va retornar, encadenat, a Espanya, on arribaria el 24 de novembre
del 1500, fins que, assabentats els reis, van manar que l’alliberessin i li van
enviar 2.000 ducats.
Tots
aquests episodis són en l’origen del descrèdit que va ser necessari urgir
contra Colom per invalidar el contracte de les Capitulacions de Santa Fe perquè
Castella tingués el control dels guanys que podia reportar el descobriment
d’Amèrica.
Colom
va ser definitivament apartat del govern de l'illa i la corona va aprofitar per
retirar-li gran part de les prerrogatives que li havien concedit. Així mateix,
Colom ja havia perdut el monopoli de la
conquesta i colonització de les terres a les quals havia arribat, ja que el 1499
els monarques autoritzaren diverses expedicions, que són conegudes amb el nom
de viatges menors o andalusos”.
Aquests escrits els vaig acabar
el 19/7/2019
i els vaig recopilar i plasmar en un únic document l’1/9/19.
Fa un any no vaig pensar, en absolut,
que podia tenir vigència per aquest aspecte de la vida de Colom, el vaig
escriure per reivindicar l’origen català del descobridor i destapar tota la
història no escrita, és més, tergiversada a propòsit, sobre el personatge.
Em plau que ara pugui servir per donar
més llum a la seva aventurera i valenta vida i aconseguir respectar la seva
memòria, la seva gesta, el seu monument i la pròpia història de Catalunya
Joan Guarch
16/6/20
Enllaços a l’Amindola 33 i 34
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada