Moviment ampli i transversal. Bloc de la Ruptura (i 2)

Militar per Catalunya

9.- Nous actors polítics. Militar per Catalunya, no per un partit.

Des del desembre del 2017, s’està configurant un altre espai, molt ampli, en estat encara embrionari, que és tot el que volta a l’entorn del President Puigdemont i que és un alè d’esperança. És aquell en el que han aparegut nous actors.

Per una banda el Consell per la República, bàsic en el concepte de militar per Catalunya, no per un partit. Funciona com estructura institucional de la futura República.

Per una altra banda, un grup d’organitzacions polítiques nascudes de la crítica, i per la superació dels actuals partits independentistes, com La Crida, moviment transversal amb gent de totes les procedències i amb molts ex quadres i ex secretaris de l’ANC, impulsada també pel President i creada per ser el pal de paller del moviment ampli cap a la independència, també Independentistes d’Esquerres, que proclamen la legitimitat i validesa del referèndum de l’1-O i el lideratge del President Puigdemont i, ara, amb l’aparició d’aquest nou partit, acaba d’encaixar tot l’arc polític independentista, perquè aquest espai ampli i transversal no es pot construir, només, amb aquest nou partit del President, necessita de tots aquest nous actors definits anteriorment.

10.- Moviment ampli i transversal, d’inscripció individual.

Aquest nou moviment ampli i transversal democràtic, que practica la lluita noviolenta, estructurat com un nou tipus d’organització diferent dels partits convencionals, en el que la inscripció és a títol individual provinent de tots els grups que hem citat anteriorment i tots aquells altres que vinguin dels partits independentistes, i la seva militància sigui exclusivament per Catalunya, no pel grup del que provingui, és el que en alguns sectors, bàsicament periodístics s’ha denominat “bloc de la ruptura” i al que nosaltres en denominarem, per entendre’ns com a Moviment d’Unitat Republicana (MUR), sense que aquest hagi de ser el nom final que s’adopti.

Aquest moviment, és el que ha de liderar l’embat contra l’EE per, Proclamar la República declarada el 27-O, i ha de definir una estratègia compartida i definida amb totes les entitats que vulguin la unitat. A totes aquestes organitzacions polítiques, hi podem afegir l’ANC com entitat líder de la ciutadania independentista i que comparteix la majoria dels punts apuntats anteriorment, en el seu nou FdR i que esperem que entengui la importància d’aquest nou moviment i vulgui compartir aquesta estratègia unitària.

També s’hi poden anar afegint les organitzacions que vulguin la unitat com ja han anunciat algunes de les organitzacions menors i que poden ser Poble Lliure, Demòcrates,  Acció per la República, etc...

11.- Nou tipus d’organització del Moviment.

Per liderar l’embat contra l’EE, el moviment, ha de tenir una sòlida estructura al territori. La proposta és que el territori tingui una base de representació comarcal i, hi hagi, com a mínim un representant fins a 100.000 habitants, de tal manera que a les comarques grans hi hagi tants representants com fraccions de 100.000 habitants. A cada circumscripció electoral els candidats seran escollits directament pels electors de tal manera que podran tenir una relació molt més estreta i continuada, fonamentada  en el compromís escrit entre uns i altres. I un altre criteri ineludible és el de paritat de gènere en els espais de direcció.

12.- Estratègia compartida.

A partir del moment de la creació d’aquest espai, el moviment ha de definir l’estratègia compartida per dur-nos a aconseguir l’objectiu d’independència.

En aquesta estratègia s’ha de considerar, i preparar què es fa en el front internacional, quines aliances s’han de cercar per obtenir el reconeixement de la República, quin paper ha de jugar el CxR, quina estratègia global s’adopta en el camps jurídic, com es van creant les estructures d’estat necessàries per posar en marxa la República un cop Proclamada,  quina base econòmica és necessària per aguantar el boicot espanyol a partir de la proclamació, amb quins criteris i sota quina legalitat ha d’actuar la policia democràtica que ha de tenir la República, etc, etc.

I cadascun d’aquests camps d’actuació han d’estar definits sota un projecte clar,  i amb un grup de persones expertes i compromeses en portar-lo a la pràctica en el moment adequat. I aquesta és una nova manera d’organitzar-se diferent a la convencional per gestionar l’autonomia.

13.- El paper de les institucions.

La culminació d’aquesta procés es pot donar per qualsevol circumstància, inclús alguna d’inesperada, i per això hem d’estar preparats. Però hi ha una fita que és essencial que preparem bé: les properes eleccions a la Generalitat que poden produir-se a la tardor, amb molta probabilitat la primera quinzena de novembre.

Les institucions del país han d’estar governades per persones compromeses en l’assoliment democràtic de la independència de Catalunya i, en particular en el Parlament i el Govern de la Generalitat de Catalunya, perquè les institucions continuen essent un actiu fonamental, al costat de la societat per culminar el procés de l’1-O i suportar el pas a la nova legalitat republicana.

Les institucions han de continuar gestionant els recursos del país per a tots els habitants del mateix i si bé serà després de proclamada la República que haurem de concretar el País que Volem, ja abans per donar una pinzellada de com volem que sigui, s’ha de preparar també un programa social que pugui orientar cap a on anirem amb la nova República.  I això ja es pot concretar a partir d’iniciatives ja en marxa o pràcticament tancades com el Projecte Catalunya 2022 i el Congrés Catalunya i Futur.

14.- Nova forma de fer política. Candidatures per primàries.

Ja hem vist el perquè necessitem un nou tipus d’organització, i com aquesta ha de tenir la peculiaritat de la transversalitat, que la militància ha de ser per Catalunya, no per un partit, que defensem la unitat i una estratègia compartida i finalment, és imprescindible que per presentar-se a les eleccions, les llistes de les candidatures es confeccionin de manera oberta, de baix cap a dalt, i els candidats, i l’ordre en que van, es decideix a través d’unes primàries dins la organització. Aquesta és una forma en la que desapareixen les quotes de “poder” dins les candidatures i la organització. La militància és individual i per Catalunya i la major o menor confiança ens l’atorguen els electors, els votants.

15.- Lideratge indiscutible del President Puigdemont.

Aquest moviment, i tots els grups que li donen suport, tenen molt clar que qui ha de dirigir-lo és el President Puigdemont, tant pel seu carisma de líder, com perquè va ser el President legítim en el moment de la Declaració de la República del 27-O i va tornar a demostrar-ho guanyant les imposades eleccions del 21-D.

Aquest és un esquema d’actuació clar que pot servir com a guió per a una entesa global.

 Espero que contribueixi a clarificar la situació i a poder consensuar cada punt dels expressats.

Joan Guarch 

6/7/20