Moviment d'Unitat Republicana

Encara no és això. Cal anar més enllà.

JxC va ser una coalició electoral a la que vaig donar suport perquè, ja abans, vaig participar, junt amb altres companys en la recollida de signatures per fer una candidatura unitària i que, en no arribar a la xifra mínima de signatures, vàrem acabar confluint amb la plataforma de l’Agustí Colomines, donant suport  a la proposta de JxC que va fer el President Puigdemont i que incloïa el PDCat.

Però ara cal anar més enllà.

Vaig fer un article el dia 6, en que saludava la fundació d’un nou partit promogut pel President Puigdemont en el que participen companys de JxC i del PDCat. Crec que clarifica d’una vegada, l’espai, diguem-ne demòcrata liberal, de l’independentisme i ajuda a entendre  nítidament on som al diferenciar-se de l’estructura pròpia del PDCat.

Aquest nou partit ha de definir la seva proposta inicial i els documents dels que parteix, amb una definició política, explicant què vol fer i com es vol organitzar per aconseguir-ho.

Però aquest nou partit del President aglutina, com a partit, només una part de l’independentisme, diguem-ne, radical.

Hi ha altres actors que ja han manifestat la seva disposició a parlar per fer una estratègia comuna per arribar a la independència de tota la nació. Juntament amb grups, potser més minoritaris, estem parlant de La Crida i d’Independentistes d’esquerres.

La Crida fou impulsada en el seu moment pel propi President, precisament per, tal com diu el seu Manifest Fundacional: “definir noves estratègies, disposar de nous instruments i renovar aliances per avançar eficaçment en el compliment del compromís sorgit del referèndum de l’1-O” i per “definir plegats les estratègies socials i polítiques que ens han de permetre en un futur proper assolir la república de dones i homes lliures en una Catalunya nacionalment sobirana” I més endavant acaba dient: “És una crida que adrecem a tota aquella gent que comparteix la necessitat d’unir estratègies i esforços. De fer-ho des de la generositat i la pluralitat, renunciant als personalismes o a les estratègies de part, per tal que la nació catalana disposi d’un moviment sobiranista d’ampli espectre i transversal. És una crida a favor de la unitat per constituir un moviment per la república que esdevingui el veritable punt de trobada dels actors polítics i cívics del sobiranisme. És, per tant, una crida per aglutinar tantes sensibilitats polítiques i socials com sigui possible en una eina d’acció política que pugui participar en totes i cadascuna de les cites electorals que es produeixin fins a la plena instauració de la república”

I, per això proposa 5 punts :

1.- Desplegar una estratègia destinada a convertir Catalunya en un Estat Independent, en forma de República, nacionalment lliure

2.- Constituir un moviment que cristal·litzi en un moviment polític organitzat que aplegui aquelles persones que comparteixin l’objectiu de proclamar la República Catalana mitjançant mètodes exclusivament pacífics i democràtics.

3.- Vertebrar aquesta instrument polític a partir de la pluralitat ideològica i els valors de la llibertat, el benestar, la prosperitat, l’equitat, la justícia, la solidaritat, la igualtat, la cultura. L’educació, el coneixement, la transparència, la participació i el compromís.

4.- Propiciar els grans acords de país a nivell nacional i local, tant de tipus sectorial com electoral, per apoderar la ciutadania de Catalunya.

5.- Adquirir el compromís de dissoldre’s un cop assolit l’objectiu d’instauració de la República Catalana.

16/7/18

Per dir-ho d’alguna manera, tot això que es defineix en el Manifest Fundacional de La Crida, és exactament el que ara es vol aconseguir.

La Crida durant aquest temps, és a dir fa dos anys, s’ha anat organitzant i disposa d’una estructura amb molta gent que hi participa, i per tant és un actor prou sòlid per consensuar, amb el nou partit del President, i amb altres forces, totes aquests premisses del què cal fer ara.

Però en aquest interval des del juliol del 18 fins ara, ha sortit un altre actor de gran importància per tal de que l’independentisme radical completi, de banda a banda, tot l’arc de la representació social. Em refereixo a Independentistes d’esquerres. I només cal mirar la seva declaració fundacional del 29/3/20, per veure el grau de coincidències amb les que, evidentment, es pot arribar a acords conjunts molt potents.

L’únic necessari des del moment de la fundació del nou partit del president, és que amplies representacions dels tres actors, s’asseguin i consensuïn els acords per tal de constituir aquest “moviment sobiranista d’ampli espectre transversal...aquest moviment per la república” segons La Crida, i aquesta “entitat política permanent per a la unitat estratègica, socialment àmplia i ideològicament diversa, necessària per a guanyar la independència: un Bloc Republicà d’Alliberament Nacional”, segons Independentistes d’esquerres i que en el meu article del dia 6 en dic Moviment d’Unitat Republicana.

I en aquestes trobades s’ha d’arribar al consens sobre aquests punts:

1.- Objectiu: Proclamar Catalunya com a República Independent

2.- Denunciar que l’Estat Espanyol ens tracta com a una Colònia i això ens legitima a independitzar-nos.

3.-Fer-ho amb un acte de ruptura clara i unilateral reivindicant l’esperit de 1-O, del 27-O i la seva legitimitat

4.- Exercir la sobirania, tant institucional com civil, fins a la consecució del nou estat

5.- Exercir la unitat per qui la vulgui seguir, sobrepassant la posició dels partits i essent suma i no divisió

6.-Militant per Catalunya, no per un partit.

7.- Constituint una organització amplia i transversal que es pot dir Moviment d’Unitat Republicana.

8.- D’inscripció individual, i per tant, que no provoqui cap mena de disputa per quotes de poder i es pugui arribar fàcilment a consensos

9.- Preparem-nos i definim una Estratègia Compartida entre tots els actors.

10.- Definir els trets essencials d’un Programa Social per governar des de la Generalitat, Parlament i Govern.

11.- Exercir una nova forma de fer política, escollint els candidats a les eleccions per Primàries i valorant els mèrits dels candidats

12.-Reconeixent el lideratge indiscutible del President Puigdemont.

L’acord sobre aquests 12 punts és la base, mínima, sobre la que construir aquest nou moviment transversal. L’acord sobre aquests punts, pot arribar, com a més tard, a mig agost, un cop fundat el nou partit del President.

A partir de signat aquest acord, el nou Moviment pot anar definint: els punts concrets de l’estratègia compartida, com s’organitza específicament per aconseguir-la, elaborar un programa social que deixi entreveure com pot ser la nova República i elegir candidats, tant del moviment, com obrir les candidatures per les possibles eleccions a la Generalitat.

En l’elaboració dels acords d’aquesta segona fase hi han de participar tots els que, dins d’aquestes organitzacions, han treballat per definir-los i, per tant, amb l’experiència adquirida, bolcar tot el capital humà i social i els seus coneixements per millorar-los entre tots i fer-los el més potents possibles. I aquí la Crida té gent preparada i amb prou bagatge  i treballs fets tant dels corrents com de les sectorials. I suposem que en les altres organitzacions també passa el mateix.

És en aquesta fase que té plenament sentit el paràgraf del Manifest fundacional de La Crida que he citat anteriorment i torno a reproduir: “És una crida que adrecem a tota aquella gent que comparteix la necessitat d’unir estratègies i esforços. De fer-ho des de la generositat i la pluralitat, renunciant als personalismes o a les estratègies de part, per tal que la nació catalana disposi d’un moviment sobiranista d’ampli espectre i transversal. És una crida a favor de la unitat per constituir un moviment per la república que esdevingui el veritable punt de trobada dels actors polítics i cívics del sobiranisme".

Aquests treballs es poden fer fins a mig setembre.

Durant la primera quinzena de setembre Independentistes d’esquerres té previst la realització de la seva Assemblea Fundacional i La Crida pot fer una reunió de l’Assemblea de Representants, el seu òrgan màxim de direcció. En els dos casos es pot donar suport decidit als treballs acordats i els realitzats fins el moment, que poden plasmar-se en un gran acte mediàtic, amb la Fundació del Moviment d’Unitat Republicana, els primers dies de la segona quinzena de setembre i en el que totes les organitzacions que hi donin suport, donen impuls a les inscripcions individuals al nou moviment, de tots els seus associats.

Com a colofó i per sortir al pas de tot l’enrenou que s’ha desfermat sobre la presumpció o necessitat de que La Crida es dissolgui dins el partit de Puigdemont, he de dir que sols després d’aquest procés de confluència, cadascuna de les entitats pot decidir si es dissolt o no, però mai abans, i molt menys sense saber, ara mateix, ni tan sols quina proposta fa el President des del nou partit. Perquè tant La Crida com Id’E tenen definit, als seus documents, que es dissoldran aconseguida la instauració de la República Catalana i per això encara hem de fer moltes més coses, per les que ens hem de Preparar a consciència. Una d’elles és crear aquest nou Moviment d’Unitat Republicana.

Joan Guarch

Representant territorial de l’Anoia a l’Assemblea de Representants de La Crida, des del novembre del 2019.                                                                

10/7/20