Les condicions per guanyar (i 2)

 Efectivament!, gràcies a perseverar,...tot es va aclarint! 

 

3ª Afirmació. L’autonomia és un entrebanc.

“L’autonomia és un entrebanc. ...

“La bifurcació del 2017 va fer que els reformistes, Esquerra i el PDECat principalment, optassen per ajornar la independència i prioritzar els pactes a Madrid i la gestió d'una Generalitat que no s'aguanta dreta.”...

....“I en aquest àmbit és on crec que s'ha vist més clarament la pèrdua total de poder i de sentit polític de la Generalitat.”

 

En el document del Preparem-nos hi ha un paràgraf (p.38) que és inequívoc en aquesta sentit:

“EL PAPER DE LA GENERALITAT

L’experiència del 2017 ha fet aflorar les limitacions de les institucions autonòmiques per dur el país a la independència. El carrer no pot restar lligat a l’actuació del govern i les institucions catalanes, subjectes a una arquitectura autonòmica centralitzada, vigilades per una justícia espanyola hostil, i molt limitades en la seva presa de decisions.”

 

Així mateix, queda clara aquesta mateix afirmació en un article al xarxallam del dia 7/12/20 amb el títol de: Acord x la Confluència. El lideratge no és de l’autonomia. Que es troba en aquest enllaç: https://xarxallam.blogspot.com/2020/12/acord-x-la-confluencia-el-lideratge-no.html 

“El lideratge del Procés NO és la funció de les institucions autonòmiques

En aquest procés, les institucions juguen un paper importantíssim, però no han de portar, necessàriament, el lideratge, pel control polític, judicial, policial al que estan sotmeses, des de l’aplicació del 155. Control que ho serà, més o menys obertament, fins el moment en que es faci el pas definitiu. Perquè, per si mateixes, no poden trencar el sistema. Seran absolutament necessàries des d’ara i sobretot en el tram final, però ara dins el sistema, estan encotillades i controlades per l’estructura de l’EE i son molt vulnerables a la repressió sistemàtica”.

 

4ª Afirmació. Institucionalitzar la República

“El cas més clar és el del Consell per la República que és, sens dubte, el principal instrument que tenim per a l'alliberament del país”.... ara sembla que ha encarrilat de manera definitiva la fase de la institucionalització amb l'anunci de les primeres eleccions a l'assemblea constituent. Bé, doncs no costa tant d'entendre què significaria que dos milions de catalans bastissen des de baix, amb plena llibertat i de manera coordinada, un contrapoder nacional, una autoritat nacional, reconeguda en la vida diària per una part molt substancial de la societat”.

 

És evident que en el document del Preparem-nos del propi CxR s’accepta jugar aquest paper tal com es diu a la pàgina 30:

“Entre aquests recursos materials i organitzatius hi ha les eines d’apoderament ciutadà i les mesures de sobiranització de Catalunya desplegades tant pel Govern autonòmic com pel Consell per la República, que assegurin la presència de la República Catalana en els punts claus del territori.

El Consell per la República actua com Autoritat Nacional”

 

En els documents de l’AxC, en parlem en un article publicat al xarxallam el dia 11/12/20 amb el títol: Acord x la Confluència. El Consell x la República (1). L’eina política més essencial del país, que es pot trobar a l’enllaç:

https://xarxallam.blogspot.com/2020/12/acord-x-la-confluencia-el-consell-x-la.html

“Amb aquestes evidències era necessari construir un ens lliure  que servís tant per coordinar tot el moviment independentista  com per ser un òrgan de representació institucional al marge de l’estat espanyol al mateix temps que l’embrió de la construcció de la nova República. És per això que ens hem de felicitar per la constitució del Consell per la República, en un acord de govern tancat entre les forces independentistes per a investir Quim Torra com a 131è president de la Generalitat.”

 

5ª Afirmació. Disputa pel poder.

El Consell ha proposat en el document "Preparem-nos" la disputa del poder a l'estat espanyol i és això efectivament què cal fer. És una disputa que s'haurà d'acomplir al carrer quan la pandèmia passe, resseguint i reempalmant amb el cicle de mobilitzacions fortes i poderoses que van anar de l'octubre del 1989 al febrer del 2020. Però cal estudiar també com alliberar parcialment territoris, "districtes", que en deia el Vietcong. Si la república s'hagués implantat de fet al districte de Girona l'octubre del 2017, avui no seríem on som. Ni a Girona. Ni a Tortosa. Ni a Elx o Perpinyà. Ni a Madrid. Ni a Brussel·les. Urquinaona és en aquest sentit una experiència única perquè va demostrar a la pràctica que l'estat espanyol podia perdre el control del territori. I això és d'un gran impacte.

Efectivament el document Preparem-nos està precisament redactat per preparar-se per aconseguir el poder. En aquest sentit és molt clar l’anunciat de l’Epíleg a la pàgina 50 que diu:

“PER ASSOLIR LA REPÚBLICA CATALANACAL INTENSIFICAR LA REVOLTA DEMOCRÀTICA INICIADA L'1-O DEL 2017, I ACCEPTAR QUE LA INDEPENDÈNCIA PASSA INEVITABLEMENT PER LA CONFRONTACIÓ I LA DISPUTA PEL PODER”

 

Aquest és un dels punts del document de l’Acord x la Confluència que diu:

3.- Sabem que a hores d’ara la lluita per la Sobirania, és una lluita pel poder i tractarem de constituir tan a nivell local com de país, les màximes estructures republicanes, civils i institucionals, com a fonaments de la propera República.

I s’explica més extensament en l’article  publicat el dia 29/11/20 al xarxallam amb el nom de: “Acord x la Confluència. Espanya estat colonial”, que es pot trobar en l’enllaç:

https://xarxallam.blogspot.com/2020/11/acord-x-la-confluencia-espanya-estat.html

 

“La lluita és pel poder. Espanya planteja la lluita per deixar clar que qui mana a Catalunya és ella, no el poble català ni cap organització d’aquest en el seu nom.

Si les coses es plantegen així, el que queda clar és que la nostra lluita està clarament plantejada per obtenir el poder, tant de decisió, com d’exercici de la plena sobirania del nostre destí com a individus i com a nació lliure de tot sotmetiment....

La lluita és clarament pel poder, no per unes competències autonòmiques de més  o de menys Ens enfrontem a un estat amb una potència brutal, amb totes les eines de repressió al seu abast, i sense cap escrúpol en moure les clavegueres de l’estat utilitzant la violència organitzada, tal com s’ha vist en la repressió policial de l’1-O, i en altres moments i altres circumstàncies, com es va veure amb els GAL i recentment amb la seva fosca actuació  per esbrinar l’autoria dels atemptats de l’agost del 17.”

Aquesta és una pinzellada de com a mínim 5 Afirmacions en que l’Acord x la Confluència coincideix amb dos documents d’autors de tant de prestigi com el CxR i en V. Partal.

Crec sincerament que estem en el bon camí si veiem que diferents actors coincideixen en els mateixos plantejaments i publicant-ho quasi simultàniament.

Continuem perquè veiem que cada cop som més.

Joan Guarch. 

21/1/2021