Acord x la Confluència. Militar per Catalunya

 Moviment ampli i transversal.

 

L’independentisme es va re estructurant.

Des del desembre del 2017, l’independentisme ha passat per una període de desorientació, fins que poc a poc està canviant l’enfocament, polític, que ha de donar a la seva lluita. També organitzativament. Primer molt tímidament i ara amb major decisió, s’està re configurant l’espai polític independentista, especialment aquell que podem definir com l’espai polític per la unilateralitat.

Han aparegut nous actors polítics, que pretenen regenerar la forma de fer política. Podem citar, Independentistes d’esquerres, que proclamen la legitimitat i validesa del referèndum de l’1-O i el lideratge del President Puigdemont, o bé Acord d’Esquerres per la República, en el que participen gent provinent de diversos grups d’esquerres. Amb l’aparició de Junts, el nou partit del President Puigdemont, possiblement acaba d’encaixar tot l’arc polític independentista defensor de la via unilateral.

Aquest moviment amb gent provinent de tots aquests grups i d’altres ja existents com poden ser Poble Lliure, Demòcrates,  Acció per la República, etc...i tots aquells que s’hi puguin afegir, és el que en alguns sectors, bàsicament periodístics, n’han denominat “bloc de la ruptura”.

Però malgrat aquests intents de reorganització, tots aquest grups han d’entendre que si estem d’acord amb el plantejament fet fins ara, que veu com a imprescindible definir una estratègia compartida i definir una nous àmbits a contemplar dins aquest FdR, és evident que la organització que s’ha de muntar per dur a terme aquestes mesures no pot ser, de cap manera, un/s partit/s polític/s tal com estan estructurats ara mateix.

 

Perquè no serveixen els partits per portar-nos a la República.?

Aquests, normalment, estan pensats per defensar unes posicions ideològiques concretes, de com veuen el món i com, des d’aquests postulats, es pot governar la societat i això s’exposa a  unes eleccions, plasmat en un programa electoral, en el que es diu què es farà i de quina manera, etc, i les preferències dels votants atorguen el poder, per implementar-ho, a uns o a uns altres. Aquests partits estan pensats, precisament, per gestionar les institucions i aplicar el seu programa, i, per tant, per abastir els càrrecs institucionals necessaris per fer funcionar aquestes institucions. I aquests càrrecs ocupen la totalitat del temps per gestionar el dia a dia i, conseqüentment, han de ser càrrecs professionals ben retribuïts. Però això comporta el perill que els qui els ocupen estiguin més preocupats en preservar el seu càrrec, que en defensar polítiques pel bé comú de tota la ciutadania, i això fins i tot porta a pràctiques corruptives. Però en qualsevol cas, no estan organitzats per entaular una lluita contra un estat, normalment molt poderós, mitjançant actes de desobediència i confrontació  per conduir a la independència d’un nou país, perquè amb una actuació així, en el dia a dia, son vulnerables i exposats fàcilment a la repressió i inhabilitació.

Per dur a terme uns objectius estratègics molt diferents, a la gestió del dia a dia, requereix una organització molt diferent a la d’un partit.

 

Nou tipus d’organització.

El funcionament i la pràctica dels partits desperta, cada cop més, la desconfiança de la ciutadania que s’està organitzant pel seu compte, perquè entén, que la força del moviment organitzat ha de venir de baix.

Ja existeixen molts grups als territoris, sorgits, alguns, per la falta d’iniciatives o pel burocratisme i sectarisme partidista, alguns altres provinents de la, malauradament, dissolta Crida, que precisament va sorgir com un moviment transversal, ampli, amb gent de totes les procedències, amb molts ex quadres i ex secretaris de l’ANC, creada per ser el pal de paller del moviment ampli cap a la independència, i que els seus associats, impel·lits per la direcció, han volgut dissoldre sense aconseguir l’objectiu pel que es va crear i molts altres agrupats com a reacció a la ràbia que causa la repressió, totalment aberrant, de l’EE

Tots, com a reacció, han estat proposant un sens fi d’iniciatives, no totes, suficientment reeixides i desgraciadament disperses, amb poca capacitat operativa i eficàcia en els resultats, però amb gent decidida i disposada i que tenen un valor inqüestionable si saben enfortir-se i coordinar-se.

Son nuclis que s’estructuren a l’entorn de grups de gent de confiança i a l’entorn de projectes concrets. Son grups profundament lligats al territori on actuen, que no tenen una organització jerarquitzada sinó que actuen per consens per cada proposta d’actuació.   

Des de baix, aquests grups tenen la llibertat i la força que els permet dur a terme qualsevol iniciativa ciutadana sense que les organitzacions des de dalt puguin aturar-les si no estan disposades a secundar-les. Al mateix temps cadascun d'aquests grups actua com un node dins una gran xarxa. Si algun node es paralitza, per la raó que sigui, la xarxa continua actuant.

Moltes característiques d’aquests grups les hem definit en l’article sobre La Unitat.

 

Militar per Catalunya

Amb aquesta actitud la ciutadania agafa les regnes i demostra la seva decisió de comandar la lluita per la república.

Però la característica essencial, sota la que actuen aquests grups, aquest nou tipus d’organització, no és la de militar per un partit o un altre sinó que és la de Militar per Catalunya.

Aquesta militància respon, exactament, a l’esperit que es va viure l’1-O quan tothom defensava els col·legis electorals i ningú preguntava al qui tenia al costat de quin partit era, perquè tothom militava per Catalunya.

Aquest nou enfocament i esperit sorgit, en la pràctica, de la necessitat d’organitzar-se diferentment, és la reflexió i el pas endavant que han de fer tots els nous partits citats anteriorment, inclòs el del President Puigdemont, malgrat que tingui la vocació de partit transversal, que no ho podrà ser mai, i als que s’hi poden afegir entitats, pròpiament de la societat civil com els CDR o com l’ANC, que han d’entendre que han d’aparcar la seva estructura organitzativa actual i han de construir, amb tots els grups ciutadans de base, una nova organització, estructurada per Comissions a l’entorn dels àmbits definits en l’estratègia compartida, que desenvolupin projectes concrets, amb inscripció individual de tots els seus membres, que no tindrà res a veure amb els grups dels que provinguin, i que anirà configurant el que en podem denominar pròpiament un

Moviment ampli i transversal.

Aquest moviment ampli i transversal és aquell que pot trobar la coordinació amb l’Acord per la Confluència, de tots aquests grups.

Aquest moviment, al que alguns sectors en denominen, Moviment d’Unitat Republicana (MUR), és el que ha de liderar l’embat contra l’EE per Proclamar la República declarada el 27-O, amb tots els militants per Catalunya que vulguin fer-ho des de la unitat.

 

Des de la òptica de l’Acord de mínims per la Confluència de l’independentisme podem començar a treballar units, definint una Estratègia Compartida en cadascun dels àmbits proposats i continuant a partir d’ara amb una nova visió de la lluita a entaular.

El poble hi estem decidits, si els partits no s’hi avenen, tirarem endavant amb els ciutadans que vulguin militar pel país.

És el reset necessari per iniciar l’etapa final i decisiva.

Ho tornarem a fer i ho farem millor!

 

Joan Guarch.

Ex Secretari Nacional de l’ANC i membre del grup Anoia Proposa.

6/12/2020