Ciutadans de
tota la nació catalana. DORC
Però el Registre ciutadà ens permet aconseguir un
altre objectiu, recuperar la qualitat de ciutadans de tots els Països Catalans,
recuperar la totalitat de la nació catalana.
Un fet recent ens ha permès recuperar la consciència
de pertinença a un col·lectiu nacional més gran, fou l’acte del CxR a Perpinyà
del 29 de febrer passat amb l’assistència del President Puigdemont i dels
consellers a l’exili.
La magnífica rebuda dels nostres compatriotes de la
Catalunya del Nord va fer despertar la consciència d’aquesta pertinença a més
d’un.
Posteriorment l’arribada de la Flama del Canigó als
quatre cantons del país va permetre a Vicent Partal fer una magnífica editorial al Vilaweb del
23/6/20 de la que en reprodueixo alguns paràgrafs:
“Perquè en el cas català es viu una
paradoxa ben peculiar: els límits de la nació, els que són assumits de manera
majoritària pels catalans, són exactament els que dicten les nacions de les
quals ens volem separar. No han estat els catalans sinó Espanya i França que
han fabricat els límits d’aquesta Catalunya que va de Portbou a Alcanar,
d’aquesta Catalunya petita que és la que reivindica com a nació pròpia la
majoria de la gent, el territori sobre el qual es va proclamar la república
independent el 2017. I això, el fet que els límits de la pròpia nació els
marquen els poders que l’administren, és molt estrany, en comparació amb
qualsevol altre cas”.
...
“D’aquesta manera, per exemple,
s’accepta que la Franja de Ponent reste fora de Catalunya, tot i que això és
una decisió consolidada, a tot estirar, d’ençà del 1833. O la partició de la
Cerdanya, pactada entre Espanya i França al tractat dels Pirineus. Però què
explica avui les possibles diferències entre Portbou i Cervera de la Marenda si
no és la pertinença administrativa a dos estats diferents? Tan catalans són els
uns com els altres. I aleshores per què quan la nació esdevé projecte en deixa
fora una part? A què es deu aquest comportament estrany, insòlit?”
...
“No es tracta, doncs, d’adoptar
dogmàticament un mapa sinó de saber quina és la teua nació i no oblidar-ho mai.
Ni prendre cap decisió sense tenir-ho en compte. Ara mateix, com a país, en
tenim un tros que ja és independent i es diu Andorra. I això és molt important.
I un segon estat que es diga Principat o Catalunya o República Catalana serà un
gran salt endavant, però no el final de la història”.
...
“Que ací ningú no diu, de cap
manera, que o tot el territori és independent o no ho pot ser cap tros. Ni
parlem de quanta gent ho vol o ho deixa de voler en cada territori, en cada
zona, en cada comarca, en cada municipi o barri. Els exemples, arreu d’Europa,
ho deixen ben clar. La Irlanda que ja és república no es pensa mai al marge de
la Irlanda completa, de tota l’illa d’Irlanda, malgrat que haja d’aguantar i
trampejar com puga l’ocupació britànica d’una part de l’Ulster”
Finalment acaba l’article fent referència a l’acte de
Perpinyà:
“A Perpinyà, en l’acte del Consell
per la República, es va fer un pas endavant monumental. Perquè instrumentalment
Catalunya Nord, amb el suport al referèndum, ha fet miques una part de
l’imaginari regionalista.
i fa una reivindicació que comparteixo:
Per fer-nos forts, per pensar-nos
forts, cal anar més enllà i que el consell s’expandesca per tota la nació i
faça propostes d’abast nacional. Que el pla que diu que prepara no finesca dins
les ratlles administratives imposades per França i Espanya, encara que
l’objectiu immediat siga alliberar les quatre províncies.”
3.- Diari Oficial de
la República Catalana. DORC
És un projecte bàsic en el que s’han
de publicar, a banda de la Declaració
d’independència, totes les disposicions que el Consell per la República
consideri adients, o lleis aprovades des de la pròpia Assemblea de
Representants actuant en funció de Parlament de la República a l’exili, i que, sense cap limitació repressiva per part de l’EE, podrà ser un
indicador de com serà la República que volem implantar.
Tanmateix el Consell pot impulsar propostes legislatives davant
del Parlament de Catalunya, que anticipin el que haurà de ser la legislació de
la República. Aquestes propostes s’impulsaran ja sigui a través d’Iniciatives
Legislatives Populars, ja sigui mitjançant el diàleg amb els Grups
Parlamentaris dels partits que estan integrats al Consell de Govern. Aquestes
propostes legislatives seran objecte de debat entre els membres del Consell,
que en determinaran els continguts per mitjà de consultes internes i, quan
siguin aprovades també es publicaran al
DORC.
Així mateix s’hi ha de publicar, íntegrament, totes aquelles lleis del
Parlament de la Generalitat, que hagin patit suspensions del TC i que seran
validades a partir del minut 0 de la instauració de la República.
Sense ànim d’exhaustivitat, recordem en l’àmbit social les
referents a acollida d’immigrants (10/2010), prohibició de curses de braus
(28/2010), igualtat homes i dones (17/2015), hipoteques (22/2010), impost sobre
habitatges buits (3/2012) o pobresa energètica (24/2015).
Pel que fa a l’economia, les relatives
a horaris comercials (3/2014), propietat temporal i compartida (19/2015),
rebuig TTIP (??), ecotaxa (impost sobre estades turístiques) (5/2012), impost
sobre dipòsits bancaris (4/2014), impost sobre empreses telecomunicacions
(12/2014).
També s’hi han de publicar les
sentències favorables del TC que el govern espanyol s’ha negat a aplicar, com ara la gestió de les beques
universitàries o la del 0’7% de l’IRPF.
La implementació d’aquests tres camps
d’ actuació
suposa un pas importantíssim en el funcionament del Consell per la
República i una forma de començar a
construir-la.
1/7/20
(*) Valors i
Principis que es signen com a Compromís
a seguir en el moment de la signatura del Registre
de Ciutadania de la República Catalana
Apel·lem a un concepte innovador de ciutadania d’adhesió voluntària i sense límits territorials. L'únic requisit per a formar-ne part és el compromís amb els valors i principis que volem que ens cohesionin com a comunitat, entre els quals:
·
El dret a
l’autodeterminació dels pobles
·
La pau i la
no-violència com a únic camí
·
El respecte i la
voluntat de diàleg amb totes les opcions democràtiques
·
Els drets
lingüístics individuals i col·lectius i el coneixement del català, (comprés i
parlat)
·
L'apoderament
ciutadà en tots els seus àmbits i en totes les fases de decisió i gestió de la
col·lectivitat
·
El treball
cooperatiu i col·laboratiu entre la ciutadania, les institucions i la resta
d’agents cívics i socials
·
La no
discriminació, la igualtat d’oportunitats, la dignitat de les persones i la
defensa d'una societat inclusiva
·
La sostenibilitat i
justícia social, econòmica i medioambiental
·
La contribució a la
construcció d’una República per a tothom que té com a eix central la llibertat,
que es concreta amb els drets civils, polítics i socials
·
L'esperit
d'autoexigència, l'aspiració a l'excel·lència i al rigor i la feina ben feta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada