Parlem de futbol

 

La possible marxa de Messi del Barça

Tinc 74 anys i soc soci del Barça de fa 63 anys.

Soc d’una família de barcelonistes de sempre. El meu pare, de jove, havia jugat amb el segon equip de Basket del club, i un oncle havia estat a prova del primer equip de futbol i jugat alguns partits amb l’equip amateur. El meu pare que ja havia sigut soci, de jove,  es va tornar a fer soci per la inauguració del Camp Nou al 1957 i me’n va fer també a mi.

I avui, amb la crisi desfermada per l’anunci de la voluntat del nostre jugador Leo Messi, de voler marxar del club, tinc ganes de donar la meva opinió.

Em primer lloc, dir que al Leo Messi l’hem de convèncer, de totes, totes, perquè es quedi i continuï jugant amb el nostre equip de futbol. Porta 20 anys al club i tots sabem que actualment, és el millor jugador del món de llarg. I encara que la seva carrera no s’ha acabat, es pot considerar un dels millors jugadors de futbol de tota la història, encara que fer comparacions de jugadors d’èpoques diferents és simplement un divertiment, perquè no hi ha cap manera de fer-les per les circumstàncies tan diferents en un moment i en un altre.

Per ser el millor jugador de futbol has de tenir unes qualitats innates, un do especial, i al llarg del temps, i amb treball, millorar-lo i completar-lo. Ja hem vist com un jugador, sol, no ho pot tot si no té al costat un altre grup de jugadors que el complementin. El Messi els ha tingut al Barça, amb els Piqué, Puyol, Alba, Busquets, Iniesta, Xavi, etc i també amb uns bons entrenadors, dels que en tenim que destacar un d’especial en Pep Guardiola.

A la selecció Argentina, sense un col·lectiu tan important de jugadors, en Messi encara no ha pogut ser campió del món. I aquesta aportació del Club i del col·lectiu, cal valorar-la. I ell, també ho ha de saber valorar.

Però en un equip amb un jugador així, i amb un potencial com el del Barça, has de construir l’equip al seu voltant per potenciar les seves qualitats i, per tant les de l’equip. I aquesta planificació és la que la directiva actual, i alguna d’anterior, no han sabut fer de cap de les maneres, a part de les interioritats que també han pogut influenciar i els socis normals no coneixem.

I ja hem arribat al nucli del problema. La responsabilitat del que està passant l’han tingut les darreres directives i especialment l’actual President Josep M. Bartomeu. Ja hi tornarem.

En segon lloc, si tot i haver fet el possible i l’impossible perquè el Messi es quedi al club, ell vol continuar marxant, no ens hem d’estripar la vestimenta. Ens ha donat tantes alegries i tan partits de bon, boníssim, futbol que hem de deixar que marxi, perquè s’ho mereix.

Però intentaria posar dues condicions. La Primera és que el club, en aquest món tan mercantilitzat del futbol professional d’avui, per tot el que ha donat al Messi perquè explotés les seves qualitats de gran jugador, ha de rebre’n una compensació econòmica  i, essent el millor jugador del món, ha d’estar a l’alçada. I no em refereixo als estratosfèrics i escandalosos 700 milions d’€, però si a una xifra considerable pels pagaments que s’han fet al mercat actual per altres jugadors.

L’altra condició és que no pot marxar a qualsevol altre club. Em refereixo, per descomptat, a equips com el R.Madrid, però també a alguns grans clubs europeus amb els que nosaltres competim per ostentar un millor palmarès. Em puc referir a equips com el Bayern i  Liverpool, amb 6 copes d’Europa cadascun, o altres potser no tan potents actualment, però amb molts trofeus com el Milà, Inter de Milà, Juventus de Torí, Manchester United o fins i tot l’Ajax. I tampoc actuals equips molt potents com el PSG.

Per a molts barcelonistes l’equip al que no ens faria tan mal que marxes en Leo és el Manchester City del Pep Guardiola. Primer perquè encara no ha guanyat cap Xampions i en aquest ranking no és rival, i segon perquè hi ha gent a la seva estructura que han passat pel nostre club i han deixat un bon record, per exemple en Ferran Soriano, indiscutiblement en Txiqui Beguiristain i molt especialment en Pep Guardiola. I d’aquest tan per la seva concepció del futbol, marca del nostre club, com per la seva actitud social respecte al conflicte que viu el nostre país.

En tercer lloc, qualsevol que sigui la solució consensuada, el barcelonisme hem de quedar com uns senyors de tal manera que el Messi, si al final malauradament marxa, surti per la porta gran i continuï sentint que el Barça és casa seva.

En quart lloc, ja he dit que la responsabilitat de la situació actual és de la directiva. Com a mínim l’actual és la que ha d’assumir aquesta responsabilitat, i per això se li ha de demanar que presenti la dimissió. I si no ho vol fer, estic d’acord en plantejar una moció de censura per destituir-los. S’ha de recolzar la moció.

En cinquè lloc, s’han de preparar bé les properes eleccions de la nova Junta Directiva del Club. La meva opinió és que s’ha de fer un esforç per arribar a consensuar una candidatura opositora forta i, per això s’ha de parlar de què es vol fer al club, quina política social ha de tenir, com ha de ser la seva estructura, quina política esportiva s’ha de seguir, i fugir de personalismes dels candidats. El club és una institució molt important a Catalunya i ha de fer honor al lema de “Més que un Club” i en això han de donar exemple els candidats que s’hi presentin i les ganes d’arribar a sumar esforços enlloc de barallar-se entre ells.

En sisè lloc, hi ha un aspecte molt i molt important i que a una gran majoria de socis del club, també ens interessa i molt, és la imatge del club respecte al sentir del país, a estar al costat de la massa social que vol un país millor, en democràcia i llibertat, afavorint les nostres tradicions, especialment la nostra llengua, i, per tant alineat indiscutiblement en la línia de progrés i d’exemple que el país hem de donar a la resta d’Espanya i al món, i fent bé les coses també en el món on actuem, el món de l’esport, tan professional com amateur.

Per acabar en setè lloc, com que la crisi actual és primerament esportiva vull deixar escrita la meva posició respecte, especialment, pel que fa referència a la política esportiva de la secció de futbol.

El Barça ha de complir vàries condicions. Ha de lluitar per estar a l’elit mundial dels clubs de futbol i ho ha de fer amb un equip marca de la casa, amb gent que surti de la nostra pedrera perquè és la manera que, aquests jugadors, tot i que avui en dia tots estan enlluernats pels diners i el professionalisme, sempre aporten un plus, sobretot d’entrega, que en altres, provinents d’altres llocs, no ho trobarem. S’ha de valorar i planificar molt bé els joves que pugen del planter. Per altra banda aquest grup de jugadors han d’arropar als tres o quatre millors jugadors de nivell mundial, com en l’època de Laudrup, Stoichov, Romario o Koeman. I això evitarà fer despeses inadequades, i infructuoses en fitxatges molt desafortunats . El club s’ha de gastar els diners en jugadors contrastats o figures incipients com l’actual jugador De Jong. I de molts dels bons jugadors de la pedrera treure’n un fruit econòmic que faci gruix per aquests altres grans fitxatges de qualitat mundial.

He jugat mots anys a futbol a nivell amateur però hi ha coses que son molt semblants a les del nivell professional i puc dir que els jugadors no s’ha de valorar, només, per les seves qualitats tècniques, sinó, també, pels seus valors humans, la seva fortalesa mental i psicològica,  i per la seva “professionalitat” cuidant-se,  tan en la salut, com en la seva vida privada.

Bé ja he dit el que penso i en les properes eleccions de la Nova Junta Directiva votaré candidatures i candidats que compleixin aquesta condicions i sobretot el respecte a la nostra història i al sentir del nostre país.  

 

Joan Guarch

Soci de fa 63 anys, amb el nº 2522

29/8/20