Estratègia compartida
La unitat per a qui la
vol
La unitat d’acció és
complexa i s’ha de trobar la manera en que cada actor pugui explicar
les seves propostes, però amb la norma essencial que tots els partits han de prioritzar els acords, abans que les
posicions pròpies. Aquesta estratègia ha
de sobrepassar la posició dels partits, ha de ser la suma i no la divisió.
A dia d’avui es comença
a reformular el concepte mitificat de la unitat i per primera vegada es parla
“d’unitat per qui la vol”, deixant de banda els qui no la volen, la
creuen innecessària o un engany partidista. Es tracta d’evitar l’enfrontament i
avançar a través d’acords sobre punts concrets perfectament consensuables.
Perquè una actuació en la que
primer és l’hegemonia d’uns partits en front d’altres, només fa que atiar
l’enfrontament d’uns companys de viatge contra d’altres en ares a mantenir unes
posicions polítiques o unes altres, quan hem vist que això està lluny de la
lluita pel poder polític, única fita que ens ha de permetre l’exercici de les
nostres llibertats com a país.
La posició d’hegemonia, o és un
gran error d’anàlisi, i demostraria la falta de maduresa política i no estar a
l’alçada de les circumstàncies que la lluita requereix, o en cara pitjor, és un
afany d’ostentar el poder assegurant, amb una visió partidista, les pròpies
quotes de poder autonòmic, sense importar l’estratègia de país, necessària per davant de qualsevol
altre consideració. Si això respon a l’interès partidista i
conseqüentment paralitza o ralenteix la lluita per la independència, és
gravíssim. Cal, per tant, posar-ho sobre la taula, abans de continuar
endavant.
Definir una
Estratègia compartida.
L’Estratègia no és res més que un Pla
d’Actuacions, en tots els fronts, per aconseguir l’Objectiu que hem definit. En
definitiva un Full de Ruta.
Només l’actuació de totes les forces
independentistes de manera unitària,
en un ens de coordinació en la que
cada acció respon a una estratègia
compartida per totes elles ens portarà a aconseguir l’objectiu perseguit.
Aquest
Objectiu es pot aconseguir amb mesures en diferents fronts que es citen en
aquest Full de Ruta
a).-
Enfortir el Consell per la República.
La seva
Missió és definir, construir i implementar totes
aquelles mesures que, sustentades en la tecnologia digital, permetin dibuixar
l’estructura i funcionament del nou Estat i, alhora, permetin anar aplicant
gradualment totes aquelles mesures que siguin possibles en benefici de la
ciutadania de Catalunya.
b).-
Política internacional
La Missió és aconseguir el
reconeixement del nou Estat català per part
d’altres Estats, europeus o d’altres continents, en el moment de
proclamar la instauració definitiva de la República Catalana en territori
català.
c).- Acció
política a Espanya.
La Missió és estar
presents al Congrés de Madrid per intentar eixamplar l’esquerda del règim del
78, magnificant tots els seus problemes de vulneració de drets democràtics
bàsics així com la corrupció de la monarquia.
d).-
Estratègia Jurídica.
La Missió és
l’actuació i coordinació enfront de la repressió i la judialització de la
política
e).- Les
institucions catalanes: Parlament i Govern de la Generalitat.
La
seva Missió és construir les estructures d’estat imprescindibles i legislar i
governar pel bé comú de tota la ciutadania.
És evident que per construir la
República Catalana la principal Eina del País, son les institucions catalanes
del Parlament i el Govern de la Generalitat, per tant és imprescindible que
tinguem, com fins ara,
* Majoria absoluta de diputats independentistes al Parlament i
* Conseqüentment un Govern independentista que estigui disposat a fer efectiva la Declaració
d’Independència de la República Catalana
Les nostres institucions tenen unes
tasques importants però no han de portar, necessàriament, el lideratge del
procés pel control polític, judicial, policial al que estan sotmesos fins el
moment en que sigui decisiu fer el pas final i, mentre han de fer una tasca
discreta d’anar construint les estructures d’estat imprescindibles.
Per fer efectiva la Declaració
d’independència calen una sèrie de condicions
IMPRESCINDIBLES, i per tant s’han d’anar treballant des d’ara mateix, també
des de les institucions, per tenir-les a punt en el moment de fer la
Proclamació de la República.
Una altra funció és, per una banda,
legislar i governar amb lleis socialment avançades i accions de govern que
promoguin el bé comú per a tota la ciutadania de Catalunya, perquè, fins i tot
els ciutadans no sobiranistes vegin les avantatges de construir la República
Catalana i per l’altra la “confrontació institucional”. Això és confrontar-se
amb l’Estat a través de l’acció jurisdiccional ordinària com recursos
contenciosos administratius o al Tribunal Constitucional, per tal de defensar
la sobirania de les institucions.
D’aquí que son absolutament vitals
preparar bé les properes eleccions a la Generalitat per
guanyar-les, ampliant, especialment, el nombre de vots totals a favor de
l’independentisme, respecte de totes les eleccions passades.
f).- Institucions
locals, Ajuntaments, Consells Comarcals i Diputacions.
La seva Missió és fer
palesa la regeneració democràtica i el bon govern cap a polítiques sobiranes i republicanes
especialment en el món local.
g).- Lideratge
al territori. CLdRC
La Missió és el
desenvolupament de projectes que facin tangible la República Catalana i que es
puguin fer accions generalitzades a tot el territori del Principat de manera
conjunta.
h).- Eines
de país.
L’objectiu
és preparar les estructures del país perquè es comenci a treballar per la
República catalana, perquè el màxim
nombre d’institucions de la societat civil esdevinguin eines de país. Tenim
al nostre abast aconseguir que les juntes de govern de les Institucions que
conformen l’estructura subgovernamental de Catalunya estiguin formades i
dirigides per gent independentista.
i).- Cap a la sobirania integral
S’ha d’anar
creant un poder efectiu i no dependent de l’Estat espanyol construint
sobiranies per la República en els diferents sectors socials.
j).- Debats sobre el nou paradigma de país i de
constitució
En
definitiva, és engrescador, i no pas il·lusori, dissenyar el país que volem amb
l’expectativa de fer-lo realitat i referent.
Ben entès que no cal, ni és convenient, entrar en detalls o
alternatives enfrontades.
Però sembla clar que hi ha un ampli espai per als consensos,
així com per delimitar els dissensos.
En aquesta
lluita pel poder i per la implementació d’aquesta Estratègia Compartida, és
evident que es necessita un nou tipus d’organització, cosa de la que en parlaré
en el proper article.
En el desenvolupament,
a fons, de cada punt del FdR, hi aniré fent aportacions, en la mesura que sigui
adequat de fer, també en propers articles.
Joan Guarch
3/8/20
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada