El FdR 20-21, de l’ANC?, és un Trencaclosques! (1)

Actitud

Com a trencaclosques, normalment ens referim a un problema de difícil comprensió o resolució. També és conegut com a puzle en el que hem de construir un figura buscant i combinant correctament peces encunyades per a tal fi.

Però un FdR és, precisament, una exposició amb la que Marquem el Camí, per arribar a la solució del problema de manera més fàcil i entenedora.  

El FdR 20-21 de l’ANC ens marca aquest camí?. Fem una anàlisi i veiem-ho.

Quan acabes de llegir el FdR tens una sensació d’un to victimista, com si tothom va en contra teu. Et dona la impressió d’un text dubitatiu i et deixa un regust pessimista i d’anar a la defensiva, d’actuar  a la contra, que es manifesta en frases com:

Introducció, pàgina 3

“L’Assemblea ha acceptat algunes propostes, en particular de caire discursiu i organitzatiu, per preservar la resposta unitària que la ciutadania reclamava. A nivell intern, aquest esforç s’ha viscut com una pèrdua d’autonomia o d’influència política de l’entitat.”

Tal qual és una expressió derrotista. Hem perdut autonomia i influència

“...especialment quan aquests no són capaços d’arribar a acords per a la unitat d’acció. Cal evitar el risc de ser marginada o capturada per aquests mateixos partits o per plataformes polítiques electorals “

Una altra expressió de derrota, evitar el risc de ser marginada o capturada. Ho hem estat mai? Ho hem viscut com una marginació?

Reforçament de l’assemblea , pàgina 4.

“Durant molt temps hem dedicat esforços humans i econòmics a campanyes reactives per tal de mitigar els efectes de la repressió, però aquest darrer any hem començat a fer campanyes proactives i valentes, encarades a apoderar la societat,...”

Hem dedicat esforços a campanyes reactives però ara n’hem començat a fer de proactives i valentes, es la constatació d’haver fet campanyes reactives (i porugues?)

Lideratge, pàgina 4

“En aquesta nova etapa, l’Assemblea haurà de lluitar per tornar a ocupar l’espai central del debat polític per la independència i evitar que se la col·loqui en una posició radicalitzada per deslegitimitzar-la.”

Lluitar per tornar a ocupar l’espai central, vol dir que hem perdut aquest espai central. És la constatació d’una derrota.

“Evitar que se la col·loqui” és canviar una actitud, que en algun moment s’ha acceptat.

Lideratge pàgina 5

“Per tot això, és més que necessària una moral de victòria per poder assolir els objectius... sense deixar d’exercir la crítica en tot allò que es consideri, evitar ser presoners del desànim que es pugui generar en algun moment...”

Si és necessària un moral de victòria, vol dir que en algun moment no s’ha tingut.

Evitar ser presoners del desànim. Si es fa l’advertiment vol dir que en algun moment s’ha sigut presoner del desànim.

“L’Assemblea no ha de contribuir a la frustració, al desànim ni a la confrontació entre les pròpies files independentistes.”

En ser una entitat independentista, encara que es pugui referir majoritàriament a altres, també s’ha patit frustració, desànim i confrontació, i és aplicable a la pròpia entitat.

Aquests darrers 3 paràgrafs estan escrits dins l’apartat de lideratge i destil·la una posició d’haver perdut, d’haver estat a la defensiva i una voluntària necessitat d’actuar contra això.

No ens explica pas una actitud decidida, optimista, sinó més aviat una actitud voluntarista, de voler canviar coses, però no una actitud decidida, clara, convincent que explica el que és un  lideratge.

Aquesta mateixa actitud es manifesta en el proper paràgraf, del punt 3.- Línies d’acció estratègica, de la pàgina 5

“... demanar als partits polítics independentistes que mantinguessin una postura de bloqueig a la investidura de qualsevol govern de l’Estat espanyol i que actuessin amb unitat estratègica en els fronts exteriors. No ho vam aconseguir.”

Si bé això pugui ser cert, en qualsevol situació, l’anàlisi que se’n faci es pot enfocar des de vessants diferents, i en un líder, sempre és important deixar clar aquell aspecte positiu del que es pretenia aconseguir, en el cas en que no s’hagi pogut assolir la totalitat del que es perseguia. Per exemple, en aquest cas, es volia que els partits bloquegessin la investidura d’un govern espanyol, i no tots han reaccionat de la mateixa manera i, si es confia en les pròpies forces, s’ha aconseguit deixar clares les posicions de tots, i més endavant, quan es vegi la ineficàcia d’haver permès la investidura, serviran per corregir errors i donaran valor i es reforçarà la posició de lideratge que es vol exercir. Així es dona una imatge positiva i no la negativa de:  No ho vam aconseguir.

(continuarà)

Joan Guarch