Estructura del FdR
Es troba a faltar una Anàlisi prèvia de la situació per
clarificar què ha passat, què hem aconseguit, on som i cap on volem anar. Perquè
després de l’anàlisi el FdR es pot explicar millor i es pot entendre perquè
volem fer el que es proposa a continuació. I aquest anàlisi no està fet sinó que es fan retalls dispersos al llarg de
la introducció i altres punts al llarg del FdR
El FdR està dividit en dos grans
apartats:
2.- Objectius estratègics i
3.- Línies d’acció estratègica
Parlar d’objectius estratègics és
confós. Perquè una cosa és l’Objectiu,
que és allò que es vol aconseguir, o els resultats que esperem per
modificar una situació, i que ha de ser Clar, Viable, Motivador, Avaluable i
Participatiu, i acceptat per tots, i l’altra desenvolupar el Pla d’Acció és a dir l’Estratègia a aplicar per
aconseguir-lo (pròpiament el FdR).
Per tant ja veiem que son dos
expressions diferents i que pot portar a confusió si es barregen.
A més l’objectiu sempre ha de ser
Clar, i normalment perquè sigui Clar ha de ser únic no n’hi poden haver varis
perquè això porta a la dispersió.
Per tant no hi poden haver 3
objectius: 2.1.- Reforçament de l’Assemblea, 2.2.- Lideratge i 2.3.- Unitat
d’acció independentista.
L’únic objectiu de l’Assemblea és
el que es diu en el primer paràgraf de la introducció:
“Des de la seva fundació, l’Assemblea Nacional Catalana, amb l’objectiu
de guiar l’acció de l’entitat per a la consecució
d’un Estat català independent per vies pacífiques i democràtiques,...”
El Reforçament de l’Assemblea
no és un objectiu, en tot cas és una condició necessària per aplicar amb
garanties de victòria els punts a aplicar en un Pla d’Acció Estratègic. Les
pròpies forces han d’estar al màxim de fortes, però no és un objectiu, en si
mateix.
Aquí ens estem referint a un
reforçament polític i no l’hem de confondre amb un reforçament organitzatiu
(que en pot ser conseqüència), i que es tracta al punt 3.8 Fer Créixer
l’Assemblea i que, en realitat no és cap punt de l’apartat 3.- Línies d’acció
estratègica, sinó que, en tot cas, és assimilable a parlar de punts a
desenvolupar del Pla d’Actuació i que s’ha de situar fora del punt 3, per
exemple com a punt 4.
Aquest reforçament es pot
aconseguir amb més facilitat si s’exerceix un veritable Lideratge i, aquest,
s’aconsegueix donant exemple i sent capaç de dur a terme i aconseguir, els
punts programats en el propi FdR. Aquests èxits
animen als socis, i atrauen a altres persones i amplien l’entitat com a
conseqüència de les accions. Donar exemple s’ha de fer cada dia, un rere
l’altre. No es pot aconseguir una gran victòria i després posar-se a viure de
l’èxit, s’ha de tornar a donar exemple.
Exercir el Lideratge sí que és
un punt estratègic, però no és un punt a reivindicar com a fita a
aconseguir sinó a exercir, perquè, un
cop aconseguit, què fem?, és, per tant, una actitud a exercir, a no ser que es
vulgui, a propòsit, compartir amb altres, per exemple el lideratge d’un líder
polític o social molt clar, o un lideratge de les accions socials al territori,
compartit amb altres organitzacions.
L’ANC té una gran força per
ostentar aquest lideratge, que resideix en la seva implantació a tot el
territori, cosa de la que no disposa cap altre organització, ni tan sols OC
estructurada per altres funcions. Això li dona moltes possibilitats doncs
moltes accions ciutadanes s’han de fer a tot el territori.
Finalment, la Unitat d’acció
independentista, no és un objectiu estratègic, en si mateix, en qualsevol
cas pot ser, com en el reforçament de l’Assemblea, un altra condició bàsica i necessària
per aplicar el Pla d’Acció Estratègic, la oportunitat de la qual, ha de sortir
de l’anàlisi que es faci prèviament i on es vegi la necessitat ineludible
d’aquesta condició per tenir uns bons resultats. Però, com diem, no és en si un
punt d’estratègia, malgrat que s’hi pugui insistir al començament de la descripció dels punts de FdR.
Per aconseguir una unitat
d’acció, l’ANC ha de saber quines forces
tenen plantejaments més propers i mantenir-hi relacions estables compartint
objectius i exercint-los conjuntament. Així s’anirà concretant la unitat
d’acció. De tota manera només es podrà fer si l’ANC té un FdR clar, sap què vol
fer, com i quan ho vol fer i amb qui ho vol fer, expressant confiança i
decisió, però sense prepotència i sense menystenir ningú. Sols així es deixaran
enrere actituds a la defensiva i de tancament en si mateixa per protecció
davant els altres.
Declaració d’intencions
dels principis on sustentem la nostra actuació
Per aconseguir l’objectiu que
es pretén i abans de definir els punts estratègics per aconseguir-lo es pot fer una mena de Declaració
d’intencions
Es on s’ha de dir que l’ANC es
defensora dels resultats del Referèndum de l’1-O i que considera que la
República ja està declarada des la Declaració del 27-O i que ara treballem per
fer-ne la Proclamació efectiva.
Que aquesta Proclamació, amb la
posició de l’EE no es pot fer amb una negociació, sinó que comportarà un
episodi de ruptura.
Que aquesta ruptura, en el nostre
temps i a Europa només es farà amb les armes de la democràcia, amb l’exercici
dels drets humans bàsics i amb les armes de la lluita noviolenta.
Aquí es por fer una explicació del
que és la lluita noviolenta i no com un apartat barrejat dins les línies d’actuació
estratègica.
En aquesta declaració d’intencions
és on s’ha d’explicar que treballarem per aconseguir la unitat política, i la
coordinació de totes les forces polítiques i socials en una Taula de Coordinació.
Que donarem suport al partits
polítics que assumeixin aquest compromís i que denunciarem a aquells que ho
incompleixin.
Tots aquests punts, més o menys, es
diuen però en diferents llocs, sota diferents apartats el que porta a no tenir
una clara i concisa declaració d’intencions, és com un puzle que hem d’anar buscant les peces per col·locar-les en
el lloc adequat perquè puguem veure clar el camí que ens definirà el FdR.
(continuarà)
Joan Guarch
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada