El FdR 20-21, de l’ANC?, és un Trencaclosques! (2)

Estructura del FdR

Es troba a faltar una Anàlisi prèvia de la situació per clarificar què ha passat, què hem aconseguit, on som i cap on volem anar. Perquè després de l’anàlisi el FdR es pot explicar millor i es pot entendre perquè volem fer el que es proposa a continuació. I aquest anàlisi no està fet  sinó que es fan retalls dispersos al llarg de la introducció i altres punts al llarg del FdR

El FdR està dividit en dos grans apartats:

2.- Objectius estratègics i

3.- Línies d’acció estratègica

Parlar d’objectius estratègics és confós. Perquè una cosa és l’Objectiu, que és allò que es vol aconseguir, o els resultats que esperem per modificar una situació, i que ha de ser Clar, Viable, Motivador, Avaluable i Participatiu, i acceptat per tots, i l’altra desenvolupar el Pla d’Acció és a dir l’Estratègia a aplicar per aconseguir-lo (pròpiament el FdR).

Per tant ja veiem que son dos expressions diferents i que pot portar a confusió si es barregen.

A més l’objectiu sempre ha de ser Clar, i normalment perquè sigui Clar ha de ser únic no n’hi poden haver varis perquè això porta a la dispersió.

Per tant no hi poden haver 3 objectius: 2.1.- Reforçament de l’Assemblea, 2.2.- Lideratge i 2.3.- Unitat d’acció independentista.

L’únic objectiu de l’Assemblea és el que es diu en el primer paràgraf de la introducció:

“Des de la seva fundació, l’Assemblea Nacional Catalana, amb l’objectiu de guiar l’acció de l’entitat per a la consecució d’un Estat català independent per vies pacífiques i democràtiques,...”

El Reforçament de l’Assemblea no és un objectiu, en tot cas és una condició necessària per aplicar amb garanties de victòria els punts a aplicar en un Pla d’Acció Estratègic. Les pròpies forces han d’estar al màxim de fortes, però no és un objectiu, en si mateix.

Aquí ens estem referint a un reforçament polític i no l’hem de confondre amb un reforçament organitzatiu (que en pot ser conseqüència), i que es tracta al punt 3.8 Fer Créixer l’Assemblea i que, en realitat no és cap punt de l’apartat 3.- Línies d’acció estratègica, sinó que, en tot cas, és assimilable a parlar de punts a desenvolupar del Pla d’Actuació i que s’ha de situar fora del punt 3, per exemple com a punt 4.

Aquest reforçament es pot aconseguir amb més facilitat si s’exerceix un veritable Lideratge i, aquest, s’aconsegueix donant exemple i sent capaç de dur a terme i aconseguir, els punts programats en el propi FdR. Aquests èxits  animen als socis, i atrauen a altres persones i amplien l’entitat com a conseqüència de les accions. Donar exemple s’ha de fer cada dia, un rere l’altre. No es pot aconseguir una gran victòria i després posar-se a viure de l’èxit, s’ha de tornar a donar exemple.

Exercir el Lideratge sí que és un punt estratègic, però no és un punt a reivindicar com a fita a aconseguir sinó a exercir,  perquè, un cop aconseguit, què fem?, és, per tant, una actitud a exercir, a no ser que es vulgui, a propòsit, compartir amb altres, per exemple el lideratge d’un líder polític o social molt clar, o un lideratge de les accions socials al territori, compartit amb altres organitzacions.

L’ANC té una gran força per ostentar aquest lideratge, que resideix en la seva implantació a tot el territori, cosa de la que no disposa cap altre organització, ni tan sols OC estructurada per altres funcions. Això li dona moltes possibilitats doncs moltes accions ciutadanes s’han de fer a tot el territori.

Finalment, la Unitat d’acció independentista, no és un objectiu estratègic, en si mateix, en qualsevol cas pot ser, com en el reforçament de l’Assemblea, un altra condició bàsica i necessària per aplicar el Pla d’Acció Estratègic, la oportunitat de la qual, ha de sortir de l’anàlisi que es faci prèviament i on es vegi la necessitat ineludible d’aquesta condició per tenir uns bons resultats. Però, com diem, no és en si un punt d’estratègia, malgrat que s’hi pugui insistir al començament de  la descripció dels punts de FdR.

Per aconseguir una unitat d’acció, l’ANC ha de saber  quines forces tenen plantejaments més propers i mantenir-hi relacions estables compartint objectius i exercint-los conjuntament. Així s’anirà concretant la unitat d’acció. De tota manera només es podrà fer si l’ANC té un FdR clar, sap què vol fer, com i quan ho vol fer i amb qui ho vol fer, expressant confiança i decisió, però sense prepotència i sense menystenir ningú. Sols així es deixaran enrere actituds a la defensiva i de tancament en si mateixa per protecció davant els altres.

Declaració d’intencions dels principis on sustentem la nostra actuació

Per aconseguir l’objectiu que es pretén i abans de definir els punts estratègics per aconseguir-lo es pot fer una mena de Declaració d’intencions

Es on s’ha de dir que l’ANC es defensora dels resultats del Referèndum de l’1-O i que considera que la República ja està declarada des la Declaració del 27-O i que ara treballem per fer-ne la Proclamació efectiva.

Que aquesta Proclamació, amb la posició de l’EE no es pot fer amb una negociació, sinó que comportarà un episodi de ruptura.

Que aquesta ruptura, en el nostre temps i a Europa només es farà amb les armes de la democràcia, amb l’exercici dels drets humans bàsics i amb les armes de la lluita noviolenta.

Aquí es por fer una explicació del que és la lluita noviolenta i no com un apartat barrejat dins les línies d’actuació estratègica.

En aquesta declaració d’intencions és on s’ha d’explicar que treballarem per aconseguir la unitat política, i la coordinació de totes les forces polítiques i socials en una Taula de  Coordinació.

Que donarem suport al partits polítics que assumeixin aquest compromís i que denunciarem a aquells que ho incompleixin.

Tots aquests punts, més o menys, es diuen però en diferents llocs, sota diferents apartats el que porta a no tenir una clara i concisa declaració d’intencions, és com un puzle que hem d’anar buscant les peces per col·locar-les en el lloc adequat perquè puguem veure clar el camí que ens definirà el FdR. 

(continuarà) 

Joan Guarch