Construïm estructures republicanes.
Una de les coses que sap fer millor la classe funcionarial buròcrata de l’Estat espanyol és estar present dins les estructures de poder del sotagovern, és a dir aquells espais de poder que representen tan grans empreses econòmiques en sectors claus, (bancaris, energètics, de comunicació, de telecomunicació, de mobilitat...), com sectors socials (el funcionariat català, els sindicats, de tot tipus, especialment els del món de l’ensenyament, o els del món de la sanitat, les patronals empresarials...), o les cambres de comerç, o els sectors professionals, com els Col·legis professionals, o la judicatura, o els sectors universitaris com els rectorats i les juntes rectores de les universitats, o el món de la recerca i la investigació, o entitats esportives importants al país com el Futbol club Barcelona o el Joventut de Badalona, la “penya”, i tants altres clubs del país, o la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, o les empreses del comerç català i el de proximitat, o el món agrari, etc, etc, etc, i així aniríem descobrint més i més sectors de gran importància pel país, als que devem prestar atenció i, en aquests, moments molta més, perquè estem en una fase de construcció de país.
Tot això configura l’entramat sobre el que se sustenta el país, no solament el poder polític encarnat per la Generalitat, Parlament i Govern, i el món local, ajuntaments, consells comarcals, diputacions.
L’independentisme ens hem d’implicar absolutament dins de tots aquests sectors per aportar-los-hi la nostra manera de fer i exemplificar com volem el nou país.
Per posar uns exemples em referiré a tres àmbits diferents però tots tres de molta importància pel país. Dels tres em puc referir a articles publicats en mitjans de comunicació de major o menor difusió.
El primer és l’entrevista que li fan al Jordi Domingo al Vilaweb del dia 15/11/20, amb motiu del seu nomenament com a Cònsol Major del Consolat de Mar del que en trec alguns paràgrafs :
“Quina
transcendència va tenir el Consolat de Mar?
Hem de distingir la institució del dret. La institució corporativa que
desenvolupa el recull d’allò que esdevé dret i n’assumeix la funció
jurisdiccional (els tribunals ad hoc), i el
dret, el Llibre del Consolat de Mar, on es
compilen els usos i costums de la mar. En qualsevol cas, s’ha de dir que
el Consolat de Mar és l’aportació més important de Catalunya a la història
universal. ... Si t’endinses en la història del Consolat de Mar i al llibre del
mateix nom, t’adones que són el bressol del dret marítim internacional. Tenen
una influència plenament vigent. He pogut constatar que per a molts acadèmics
dels Estats Units i d’Anglaterra el Consolat de Mar és fonamental. Aquesta
institució ha estat –i ha de ser– cabdal en l’arbitratge internacional. I del Llibre del Consolat de Mar mai no
hem d’oblidar que les seves pràctiques han esdevingut dret mercantil comú arreu
del món i que, precisament a partir d’aquesta ordenació, es va propiciar la
pacificació del món mercantil de l’època i de retruc l’expansió.”
...
“Volem que el Consolat de Mar esdevingui un referent en l’administració de sistemes alternatius de resolució de conflictes (ADR, en les sigles en anglès).”
...
“I
per on penseu començar?
Tant la legislació de l’estat com la catalana reconeixen a les cambres de
comerç la funció d’arbitratge, mediacions i conciliacions mercantils en els
àmbits nacionals i internacional. En el cas de la Cambra de Comerç de
Barcelona, aquestes funcions les duu a terme el Consolat de Mar, que també
gestiona el registre de mediadors del Consell General de Cambres de Catalunya.
I és precisament amb l’impuls i la promoció de la mediació empresarial per on
ja hem començat a treballar. En un moment de dificultats econòmiques derivades
de la crisi de la covid-19 i amb uns jutjats cada vegada més col·lapsats, els
empresaris, comerciants i autònoms han de poder trobar solucions àgils i
econòmiques als conflictes derivats de les seves activitats. Penseu en els
conflictes entre llogaters i propietaris de locals de negoci: si esperem una
resposta dels tribunals de justícia, quan arribi la sentència ja haurà fet
salat, tant per als uns com per als altres. Mitjançant la mediació, en canvi,
les parts intenten voluntàriament aconseguir per elles mateixes un acord amb la
intervenció i ajuda d’un mediador. També hem negociat, mitjançant el Consell
General de Cambres de Catalunya, un conveni de col·laboració amb el Departament
de Justícia de la Generalitat per a l’impuls de la mediació i per al foment i
l’aplicació dels mecanismes de segona oportunitat previstos per la legislació
concursal.”
...
“Una
institució amb un passat tan internacional no es proposa cap acció en aquest
àmbit?
El passat d’aquesta institució s’ha d’aprofitar per a crear sinergies. La
potència de Barcelona i de tot el territori de parla catalana respecte del món
del comerç és gran si donem força a aquest llegat històric; la suma que en surt
pot ser molt positiva. Tot allò que sigui internacionalitzar-nos, per recuperar
una institució medieval, continua essent vigent avui. Prestigi sòlid com a
referent i punt de trobada Barcelona.”
....
“Hi
ha res a fer per combatre aquests abusos de la justícia?
Canviar-la de dalt a baix. La
justícia –en general– no és àgil, ni eficaç, ni justa, ni eficient, ni
igualitària. Tampoc no és independent del deep state. Per
això cal capgirar-la. Tot ha de canviar: des del sistema d’accés a la carrera
judicial, que fugi de les oposicions memorístiques i del caràcter endogàmic,
fins al sistema de representació al Consell General del Poder Judicial, que no
hauria de ser mai per afinitats polítiques. És urgent una justícia absolutament
diferent i amb la deguda independència. Dissortadament, amb els poders actuals
és impensable que hi hagi aquest canvi radical. Entretant, cal fomentar els
sistemes de resolució alternativa de conflictes (mediació i arbitratge) que són
el paradigma de la resolució ràpida i efectiva de tots els litigis i
controvèrsies.”
Fins ara la Cambra de Comerç de Barcelona, i aquesta institució, havien estat en mans de sectors unionistes, ara afortunadament des de que la candidatura independentista va guanyar les eleccions s’ha pogut recuperar un d’aquests centres de poder als que hem refereixo en aquest article i, com es pot veure, prou importància que tenen.
Un segon exemple en un altre nivell, és la incidència que tenen i poden fer persones com l’advocat Gonzalo Boye, respecte al tema de l’avantprojecte de llei d’enjudiciament criminal.
Com podem veure en l’article que ha escrit a El Nacional del dia 20/11/20:
https://www.elnacional.cat/ca/opinio/gonzalo-boye-nova-llai-velles-practiques_558198_102.html
“L'avantprojecte de la llei d'enjudiciament criminal presentat pel ministre de Justícia obre un procés de reflexió i discussió en què tots, juristes i no juristes, hauríem de participar per aconseguir que, una vegada per sempre, hi hagi un model d'enjudiciament penal modern, garantista i conforme amb les necessitats d'un país en el qual ara la justícia s'imparteix d'esquena als ciutadans.....
... No és un procés senzill, no és un procés ràpid, però, sens dubte, és un procés necessari que, si es fa adequadament, ens permetrà avançar cap a quelcom que tots hauríem de tenir com a objectiu: una justícia democràtica pròpia d'un país europeu.”
En aquest cas no es tracta tan d’incidir sobre una institució, sinó d’exercir un procés per aprovar una llei que hauria de ser model a Catalunya, sense que ens importés tan, quin tipus de llei fan a Madrid. Perquè hem de recordar que Catalunya va ser pionera en la utilització del Dret Consuetudinari, que es basa en que si una cosa funciona bé, s’ha de mantenir i ser un referent, és a dir, si n’hi ha un ús repetitiu i generalitzat en una comunitat, al llarg del temps, pot esdevenir norma, a partir d’un moment històric determinat. L’altra premissa sobre la que descansa el dret consuetudinari, és la consciencia d’obligatorietat que la conducta comuna dels membres de la comunitat té com a autoritat per a tots ells i, per tant, no pot obviar-se i passa a ser obligatòria.
En el món de la judicatura es poden aportar moltes coses diferents, especialment en relació al dret espanyol (castellà) que és totalment normativista i on l’autoritat és la norma escrita i que pot sortir de la teoria (i per tant sempre opinable i discutible) i no tan de la pròpia pràctica.
Aquest és un paper que s’ha de jugar tan a nivell parlamentari, però, també i molt especialment, en institucions com els col·legis professionals d’advocats.
Finalment el tercer exemple , presenta en aquest moment, és el cas de les eleccions a la Junta Directiva i a Presidència del F.C.Barcelona, una institució de molt pes en l’esport no solament català sinó mundial i que no es pot deixar en mans que no respectin i defensin el tarannà de la Catalunya Sobirana.
En motiu de la noticia de la marxa del Barça del jugador Messi, el 30/8/20 vaig escriure un article al bloc, xarxallam i que pot tenir un cert interès en el que plantejo ara.
https://xarxallam.blogspot.com/2020/08/parlem-de-futbol.html “Parlem de futbol. La possible marxa de Messi del Barça”
....
“En sisè lloc, hi ha un aspecte molt i molt important i que a una gran majoria de socis del club, també ens interessa i molt, és la imatge del club respecte al sentir del país, a estar al costat de la massa social que vol un país millor, en democràcia i llibertat, afavorint les nostres tradicions, especialment la nostra llengua, i, per tant alineat indiscutiblement en la línia de progrés i d’exemple que el país hem de donar a la resta d’Espanya i al món, i fent bé les coses també en el món on actuem, el món de l’esport, tan professional com amateur.”
...
“Bé ja he dit el que penso i en les properes eleccions de la Nova Junta Directiva votaré candidatures i candidats que compleixin aquestes condicions i sobretot el respecte a la nostra història i al sentir del nostre país.”
Els tres exemples exposats serveixen per copsar la importància que tots nosaltres tenim d’intervenció activa en la vida social i “política” de la nostra comunitat i del país. Alguns tindrem més accés a institucions o entitats més locals i altres de més de país, però qualsevol dels dos nivells és important, especialment ara, per anar construint estructures republicanes amb la petja de l’essència i el tarannà del català lliure i innovador.
Joan Guarch
Ex Secretari Nacional de l’ANC i membre del grup Anoia Proposa
30/11/2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada