MUR (1)

Companys, Junts no és el mateix que el MUR

Després de llegir el llibre, “M’explico”, del President Puigdemont se’n poden treure moltes conclusions, encara més especulacions i, pots estar d’acord en com es van fer les coses, o no, etc, però dues coses, almenys a mi, m’han quedat clares.

Primera, que el President Puigdemont va acceptar ser President de la Generalitat perquè realment vol conduir el país cap a la “independència o independència”. Si no hagués estat per ell, potser ni tan sols no hauríem arribat a fer el referèndum, si bé és cert que en culminar-lo hi varen participar tots els que ara en pateixen les conseqüències en forma de repressió, presó i exili.

Segona, el llibre permet veure tots els dubtes, entrebancs, pals a les rodes que va patir de diferents sectors, però especialment dolgudes, les del seu propi partit. Un sector important del seu propi partit defallia i no tenia clar que l’objectiu era anar cap a la Declaració de la independència. La forma d’actuar era molt dependent, sempre pendent de les decisions de Madrid, no transcendint el sistema i des de dins dels marcs autonomistes. I crec que el President va considerar, des d’aquell moment, que era necessari una actuació clara de defensa del camí a la independència i de la transparència dels casos de corrupció que arrossegava del temps de CDC i ha anat fent passes en aquest sentit.

La primera passa va ser muntar la candidatura de Junts x Catalunya per les eleccions del 21D, amb la incorporació de molts independents i de gent de la seva confiança del seu propi partit del PDCat. Així guanyava temps i permetia que el PDCat fes el pas clar cap a l’adopció de posicions netament independentistes. I aquest camí culmina ara, amb la fundació d’un pou partit, el de Junts. Pel camí han quedat totes les petites escissions de membres lligats  l’antiga CiU, fins la darrera de la Marta Pascal. Ara, l’espai post convergent es veu abocat a la clarificació definitiva. Els qui vulguin enfilar el camí cap a la independència i la transparència de cap ombra de corrupció, ja ho saben, han de passar a Junts. Els que no tinguin clar com es pot arribar a la independència, els que creguin que des de dins el sistema autonòmic ho podran aconseguir, en definitiva tots els que dubtin, hauran de mantenir l’estructura del PDCat.

Això és un drama? De cap manera. És una evolució normal de l’espai, diguem-ne, per donar-hi un nom, demòcrata – liberal.

Tots els independentistes donem la benvinguda al nou partit perquè clarifica la situació, malgrat que sembli, un cop més, que els catalans ens dividim. Però no, no és així, ens enfortim si tots sabem jugar el nostre paper. Malgrat tot, encara hem de perfeccionar algunes coses.

Ja he parlat en algun altre article, i ho aniré aprofundint en propers articles, que en la lluita per la independència, després de l’1-O, l’Estat espanyol s’ha tret la mascareta que portava i ara llueix en total esplendor, sense enganys. És un país colonitzador, i com a tal, dictatorial, no l’importa vulnerar sistemàticament els drets civils i humans bàsics, no li importa saltar-se totes les normes de la democràcia, manté totes les actituds franquistes, amb les que mai hi ha trencat, ens espolia, social i econòmicament com a poble, i ens reprimeix, policial, judicial i políticament, etc, etc.

En aquests termes la lluita per la independència està prou clara , és una lluita pel poder, per qui té la sobirania i ostenta el poder de decidir al nostre territori, a la nostra nació. I aquesta lluita pel poder, aquesta lluita contra un estat molt poderós, no la podem guanyar si no anem tots junts, si no desenvolupem una estratègia comuna compartida i si no ens organitzem de manera adequada.

I aquí és on hem de tornar a parlar de Junts, el nou partit del President. I també hem de parlar del Consell per la República i dels nous actors en el camp independentista. Aquestes altres organitzacions son, La Crida fundada a Manresa el 28/10/18 i Independentistes d’Esquerres que va fer la seva declaració fundacional el 29/3/20 i té previst fer el seu Congrés Fundacional el 5/9/20. Juntament amb Junts, el nou partit de Puigdemont, que ha començat el seu congrés fundacional a partir del 25/7/20, estan cridats a ser el front que s’ha anomenat de ruptura.

Lluitar pel poder, perquè Catalunya sigui un Estat independent en forma de República, que aplegui a tots els actors disposats a participar-hi, no es pot fer amb les organitzacions de partits, tal com estan muntades ara, per gestionar l’autonomia.

S’ha d’articular en un Moviment Transversal que aplegui a tots aquests sectors, amb una Estratègia compartida i amb estructures ad hoc per dur-la a terme, i això no és un altre partit.

El President Puigdemont s’ha guanyat el respecte de tots els sectors de l’independentisme, tant per la seva ferma defensa del camí a la independència, abans i després de l’1-O, com per la seva legitimitat per ser el 130è president de la Generalitat i, a més, per la seva victòria en les fraudulentes eleccions convocades per l’Estat Espanyol, del 21-D en les que la gent li va fer costat.

Això li dona el reconeixement de líder del moviment per part d’aquests tres actors esmentats. I aquest, ja és un molt bon punt de partida.

Després de 13 dies de la votació de La Crida per transformar-se en fundació i de 6 de l’acte inaugural de Junts, el nou partit de Puigdemont, necessito explicar les coses tal com les veig.

Parlem de Junts. Puigdemont és el nostre líder polític indiscutible, però Puigdemont no ha estat mai un home de partit, en el sentit convencional del terme. Està confiant la organització del nou partit a una colla de companys dirigits especialment per Jordi Sanchez, que està errant en el que cal fer.

D’entrada estan muntant un partit polític i, en això no hi ha cap problema. És molt possible que vulguin fer una aposta de present, però també de futur i en això no hi ha res a dir. Després de la independència, constituïda la República, els partits tornaran a ser els protagonistes de l’acció política. Però estan confonent a la gent, fent-los pensar que (i així volgudament estan actuant) aquest partit és aquest moviment transversal de que us parlava abans. En Jordi Sanchez ha fet, fins i tot, unes declaracions en les que diu que aquest partit és el partit del poble. Home! potser estem fent una mica de demagògia i errant el tret.

Junts és un partit muntat per clarificar el món convergent i en el que hi estan interessats, bàsicament, militants provinents del PDCat, gent de les candidatures de Junts x Catalunya i votants del món convergent i simpatitzants del President Puigdemont, però hi ha altres sectors provinents de La Crida i d’Independentistes d’Esquerres que no estem interessats en participar en aquest partit i si que ho estem en muntar aquesta moviment transversal que aplegui aquests tres actors principals, a més d’altres potser menys significats però igual d’importants que s’hi poden afegir.

I que s’estan fent les coses malament en el Congrés de Junts, ens ho demostra la inversemblant paradoxa que s’està parlant ja d’eleccions per la direcció del nou partit, fins i tot abans d’aprovar les ponències política i sobretot organitzativa del nou partit. I sembla que ja hi ha corredisses a l’hora de presentar candidatures  i que se’n presentaran més de les que tothom es podia pensar. Així estarem, una altra volta, en la mateixa  manera de fer que la vella política de sempre.

El mateix Jordi Sanchez, en tant que President de La Crida, ja va fer una maniobra del tot barroera, portant l’entitat a una consulta que ja vaig criticar en uns articles penjats al bloc de xarxallam el dies 13/7/20 “Carta pública a la direcció de La Crida” https://xarxallam.blogspot.com/2020/07/carta-publica-la-direccio-de-la-crida.html

i el 16/7/20 “Carta pública a tots els associats de La Crida” https://xarxallam.blogspot.com/2020/07/carta-publica-tots-els-associats-de-la.html

Anant al gra, perquè les crítiques ja les faig en els articles, el resultat de la consulta de La Crida va ser que, de uns 8.000 consultats, només 200  vàrem estar en contra de dissoldre l’entitat i convertir-la en una fundació. Segons la direcció aquests 8.000 votants son un 40% dels associats el que vol dir que n’hi ha 20.000. A part de que la pàgina web diu que hi ha unes 54.000 persones adherides a la consulta hi podien votar associats i adherits, per tant , els números no queden prou clars.

Donant, però, per vàlides aquestes xifres i sabent que en la jornada inaugural  del Congrés de Junts hi havia un cens de 3000 persones que podien votar el reglament, etc, i aproximadament van votar unes 1500, per tant es poden fer algunes deduccions que ens (en realitat els) han de fer pensar.

Suposant que els donats d’alta pel Congrés de Junts provinguin al 50% de militants i quadres provinents del PDCat i l’altre 50% quadres de Junts x Cat i associats de La Crida, podem deduir que el percentatge d’associats de La Crida que han donat suport al Congrés fundacional del partit de Junts pot estar entre un 7,5% i un 15% de la xifra total de La Crida,  això és un percentatge molt menor a l’esperat i, per tant, una xifra preocupantment baixa.

Però aquest resultat pot tenir una altra lectura molt més optimista. Molts associats de La Crida, en realitat no ens hem sentit cridats a aquesta maniobra, tant desafortunada, dirigida pel Jordi Sanchez i estem esperant que la situació és clarifiqui encara més.

Confiem que els companys de Junts que participen en la elaboració dels documents interns sàpiguen diferenciar el que és el seu legítim partit del que ha de ser aquest moviment ampli i transversal que aplegui a Junts, tota La Crida i Independentistes d’esquerres i que en alguna ocasió ja se li ha donat el nom de Moviment d’Unitat Republicana, MUR.

Quan arribi el moment esperem que tots els associats de La Crida facin el pas definitiu.

De moment la meva postura és continuar dins l’estructura de la Crida en tant que representant territorial de l’Anoia al Consell de Representants de la Crida, des del novembre del 2019 i continuar treballant per muntar el MUR i poder-s’hi integrar, el setembre, a partir de l’Assemblea General de La Crida.

Joan Guarch

31/7/2020