Sanitat. Pandèmia del Covid 19 (i 2). Vacunes

 Vacunes, què s’ha de saber                

Bé, en darrer terme passem a parlar de les vacunes i de les moltes preguntes que susciten.

Les dues primeres son les Pfizer BionTech i Moderna. Les dues son a base de  molècules de ARN missatger ( ARNm) que injectades en el cos humà contenen les instruccions per produir una proteïna del Covid. Per tant al injectar la vacuna, algunes de les cèl·lules del cos llegiran les instruccions de l’ARNm i produiran, temporalment (1?), la proteïna. El sistema immunitari de la persona reconeixerà la proteïna com estranya i produirà anticossos i cèl·lules T per defensar-se (2?). Quan el virus entri al cos de la persona el sistema immunitari el reconeixerà com a aquesta proteïna estranya i ja tindrà anticossos per defensar-se. 

Aquestes dues vacunes son les dues primeres aprovades per l’Agencia Europea del Medicament, teòricament un cop s’ha demostrat que son segures i eficaces (3?).

Aquest tipus de vacuna son les més fàcils de provar i les més ràpides de desenvolupar.

Al menys fins el dia 9/12/20 l’assaig clínic de la Pfizer només és de dos setmanes després de la vacunació, no s’han publicat seguiments més enllà d’aquests 15 dies.

Per saber la bondat de la vacuna s’han de considerar també altres paràmetres:

Efectes secundaris que provoca. La vacuna produeix fatiga que impedeix l’activitat normal en un 80% entre 1 i 3 dies. Produeix mal de cap en el 50% dels casos. A curt termini pot produir febre i dolors articulars i musculars .

Quan temps dura la protecció per la vacuna? No se sap, perquè només s’han fet assajos clínics durant 15 dies i no se sap res de com protegeix a mig o llarg termini (mesos?, inclús anys?)

Disminueix el contagi? No se sap si gent vacunada i infectada, pot transmetre el virus? Una vacuna mai impedeix a la persona vacunada que pugui tornar a  contagiar-se pel microorganisme pel que s’ha vacunat, sinó que un cop infectat, gràcies a la vacuna, el seu cos, ja disposa o genera anticossos de defensa contra el patogen i amb més facilitats pot superar la malaltia. En principi qualsevol persona vacunada pot infectar-se igualment pel virus, com ja ha passat en persones que han patit la malaltia (i se suposa que han generat anticossos de defensa pel seu organisme) i, si s’ha infectat, tot i estar vacunat, pot transmetre el virus igualment.

(3) Es diu que es comencen a comercialitzar un cop demostrat que son segures i eficaces, però estem veient i continuarem veient que es presenten molt dubtes sobre aspectes fins i tot claus en la seva aplicació.

Tampoc se sap l’eficàcia de les vacunes en soques diferents del virus, com ara està sortint  la soca anomenada britànica. Tindrà el mateix efecte de protecció?, s’haurà de produir una vacuna diferent amb un ARNm diferent?

En quins grups s’han provat?  Evidentment pel poc temps d’assajos clínics encara menys s’han pogut provar en grups o per a grups d’alt risc, per exemple, embarassades, en nens i nenes menors de 12 anys, no sabem què passa en la gent gran, no sabem com funciona en subgrups de població, p.ex, gent afectada per immunosupressors, etc... o gent que pateixi malalties que alterin el seu sistema immunològic...

Per una altra banda quina diferència hi ha entre la vacuna de Pfizer i de Moderna. Creiem que la gran diferència és que la Moderna administra tres vegades més dosi que utilitza Pfizer per poder-la presentar a temperatures de conservació molt més moderades que les de Pfizer i amb una major dosi en cada administració, assegurar que no s’hagi pogut deteriorar en preservar-se a no tan baixes temperatures com la de Pfizer per la que es necessita una infraestructura de transport  (neveres de -60º) més difícils de tenir que la de Moderna.

Per últim una vacuna genètica no s’ha comercialitzat mai abans i hi ha seriosos dubtes de com afectaran  al cos humà aquestes vacunes al cap de 20 anys.

(1) Se’ns diu que s’injecta ARNm,  a cèl·lules musculars del cos, però després aquest ARNm serà eliminat? Quan? No s’ha demostrat per les farmacèutiques impulsores que aquest ARNm no pugui continuar actuant durant molt de temps, simplement perquè els assajos fets només s’han pogut fer en períodes de temps brevíssims, per comprovar tal efecte.

(2) Aquest ARNm no pot deixar marques als ribosomes cel·lulars per tota la vida? I pot ser que aquestes cèl·lules musculars poden continuar produint aquestes proteïnes i això, quins problemes poden produir?

Avui en dia s’estan presentant moltes malalties que es defineixen com a autoimmunes i no se sap per què es produeixen i, en canvi, ara s’està assajant un sistema en el que es dota a les cèl·lules de la capacitat de produir unes proteïnes no pròpies del cos humà, però a llarg termini aquest cos pot arribar a creure que ha de lluitar contra aquestes cèl·lules humanes que produeixen aquesta proteïna estranya en el propi organisme i actuï contra elles desencadenant una malaltia autoimmune? És un gran perill possible.

És un perill que aquesta nova tecnologia es doni a centenars de milions de persones, s’està fent un gran estudi universal per provar aquestes vacunes sense certeses de com funciona en moltes variants possibles.

Però el que és determinant en relació a les vacunes és que una persona vacunada, com ja hem vist, pot tornar a infectar-se i, si s’infecta, pot transmetre la malaltia, per tant els vacunats, anant bé, tenen menys possibilitats de contagiar-se i segur que si ho fan tenen una malaltia més lleu, però poden ser igualment transmissors de la malaltia, el que comporta que l’únic beneficiat o no de la vacuna és el propi vacunat, però la vacunació no talla les cadenes de transmissió, per tant es fals el raonament de que si no estàs vacunat pots contribuir més a propagar la malaltia que si ho estàs i, per tant estàs incrementant els problemes de transmissió i els riscos que pot patir el sistema de salut. Com que això és partir d’una base falsa (és més, amb la vacuna poden haver-hi molts majors riscos de salut, a llarg termini, que sense), no es pot obligar a ningú a posar-se la vacuna, si no vol, perquè si no ho fa no afecta a la seguretat mèdica col·lectiva sinó només a la seva individual.

Particularment interessants son un vídeo d’una entrevista que van fer al Professor Laporte a TV3 el dia 9/12/2020 que es pot trobar a:

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/planta-baixa/joan-ramon-laporte-es-deforma-la-informacio-quan-es parla-del-90-deficacia-pero-no-dels-efectes-indesitats/video/6073528/ i també l’entrevista que li va fer el Xavi Aguilar al Punt Avui de dia 2/1/2021

Estem veient que hi ha una desinformació interessada a nivell mundial sobre tot el que ja podem saber d’aquest virus i de com es pot combatre. Cal anar desvetllant totes les incògnites que es presenten, amb la informació que se’ns amaga del què se sap, tant com i per què s’ha produït aquesta pandèmia i sobretot com es pot controlar.

Joan Guarch

8/1/21

Sanitat. Pandèmia del Covid 19 (1). Avenços

Avenços pel control de la pandèmia 

(indicadors epidemiològics, tests diagnòstics, tractaments).

Davant de l’enorme repte que significa fer front a la pandèmia del covid 19, i després del primer moment de desconcert i desconeixement de sobre a què ens enfrontàvem, només ens serveix continuar treballant per descobrir les peculiaritats del virus, com es pot controlar i després com es pot vèncer. A tots els nivells,  primer sanitari (I crec que a nivell mundial s’han fet molts esforços en aquest sentit, per molta gent, alguns per lliure i altres de forma coordinada), però després a les conseqüències econòmiques que comporten les mesures necessàries per controlar l’expansió del contagi i després les conseqüències socials, molt greus que ens està deixant.

Ara cal reflexionar per saber on som col·lectivament

En aquests mesos s’ha parlat molt de simptomatologia, i de mesures de prevenció o profilàctiques. S’ha avançat força amb les proves analítiques diagnòstiques amb el PCR, tests ràpids antigènics i proves serològiques i el perquè serveixen exactament. També es parla molt dels indicadors epidemiològics i lògicament de les conseqüències de la pandèmia sobre l’economia del país i les repercussions socials que comporta. Però s’ha parlat  molt poc sobre els tractaments efectius de la infecció pel virus, malgrat que, en els darrers dies, molt sobre les vacunes. Vull parlar sobre aquests darrers quatre aspectes mencionats, perquè ens permeten controlar molt millor el grau d’incidència de la pandèmia.

Primer parlem dels indicadors epidemiològics. Son uns instruments estadístics que ens permeten seguir l’evolució del creixement o decreixement dels casos en una zona determinada. Tenim des de les dades absolutes de casos totals confirmats en un determinat període i els pacients ingressats als hospitals o a les UCI’s, que ja ens permeten veure’n l’evolució, però tenen un interès especial els càlculs relatius, les incidències acumulades els darrers 14 dies, o la taxa de reproducció que ens permet veure si els casos estan augmentant o disminuint i en quines proporcions (amb dades que s’estableixen com a referències per veure’n la gravetat o no de l’evolució) i el que s’anomena risc de rebrot en el que es creuen dades dels casos dels darrers 14 dies amb la taxa de reproducció i ens dona dades per cada 100.000 habitants.    

En definitiva son eines molt útils per què els tècnics responsables de sanitat i els polítics puguin prendre mesures de contenció adequades a cada cas.

Un altre avenç molt significat son les proves analítiques diagnòstiques de la malaltia, els PCR que detecten la presència, en mostres respiratòries d’una persona, de material genètic del virus. És una prova que detecta si tens o no el virus, inclús encara que no presentis cap simptomatologia i ens permet prendre prevencions, especialment d’aïllament de la persona, fins complir amb els dies de quarantena i evitar que pugui propagar la infecció.

Per altra banda hi ha els test ràpids antigènics  que detecten proteïnes del virus en l’organisme. Normalment s’aplica, en el cas de patir simptomatologia,  per confirmar ràpidament  (uns 20’) si estàs patint la infecció. Si et surt positiu és que estàs patint la infecció, malgrat que si surt negatiu, la prova no es tant fiable per descartar que la puguis tenir. Finalment les proves serològiques detecten anticossos  del virus. És una prova per saber si has passat la malaltia i, per tant tens anticossos al teu organisme. És una prova relativament ràpida que  pot trigar entre uns minuts a unes hores. Però no serveix per fer un diagnòstic.

Respecte a proves analítiques també hi ha la mesura de les antiglobulines, que mesuren la concentració d’anticossos a la sang.

Hi ha immunoglobulines A,E G i M. D’aquestes ens interessen especialment les M i G.

La immunoglobulina M (IgM), determina els primers anticossos que genera , de forma immediata,  davant de qualsevol infecció bacteriana o vírica.

La IgG, la més abundant, pot tardar un temps a produir-se després de la infecció i és específica per cada microorganisme i perdura al llarg de la vida protegint contra aquell microorganisme.

Així la combinació dels resultats d’aquestes dues immunoglobulines és molt clar:

IgM +, IgG--, el diagnòstic és infecció recent i aguda

IgM --, IgG+, ha tingut la infecció, però no sabem quan.

IgM+, IgG+, ha tingut la infecció en algun moment i ara s’ha reinfectat

IgM--, IgG--, No té la infecció, ni l’ha tingut.

Amb totes aquestes proves i/o la seva combinació, fem la suposició que el cost és zero i la dificultat tècnica de fer-les és molt baixa (hi ha tests, hi ha personal per treure les mostres i personal i laboratoris per fer-ne massivament), es podria controlar la població de manera exhaustiva i, per tant, es podrien permetre mesures de control epidemiològic molt menys restrictives, amb el conseqüent benefici per no haver de paralitzar activitats econòmiques  i no patir tots els problemes, tant econòmics a nivell general com socials que comporten.

Però, evidentment, com tot això té un cost, es tracta de saber com es poden fer servir àmpliament, amb els menors costos i poder-ne treure el màxim de beneficis sanitaris, socials i econòmics, i aquesta és la missió que han de decidir els polítics amb totes les dades sanitàries de que disposen.

Finalment encara ens queden dos aspectes més que influencien la malaltia i el seu control, son els tractaments i les vacunes.

Respecte dels tractaments les línies d’assaigs que es van començar amb la hidroxicloroquina i el remdesivir  no han tingut els resultats esperats. En l’actualitat hi ha tres línies més d’investigació en fases incipients. Una és l’anomenat AZD7442 dels laboratoris AstraZeneca, amb seguiment del Servei Nacional de Salut Britànic.

Amb una mica més de temps d’estudi hi ha un altre projecte que és el bamlanivimab, per pacients amb símptomes lleus als que ja no es pugui administrar la vacuna, però només s’ha fet un petit assaig amb 465 adults que complien els criteris demanats, i s’ha observat una petita millora en aquest tipus de pacients però amb no per pacients amb malaltia greu o avançada.

I l’altra assaig és un còctel de dos medicaments el casirivimab i l’indevimab en estudi per la mateixa Agencia Americana dels Medicaments. Tots dos son assajos de medicaments amb anticossos monoclonals.

Els anticossos monoclonals son còpies sintètiques de laboratori que copien els que generen els sistemes immunitaris i donen protecció directament sense estimular la producció del propi sistema immunològic com fan les vacunes.

S’estan avançant assajos amb sistemes de fàrmacs sintètics mai experimentats fins avui en dia i amb les preses per trobar solucions a la greu pandèmia del covid , sense temps per poder fer totes les proves necessàries. Tal com diu el Dr Joan Ramón Laporte, professor emèrit de farmacologia de la UAB i fundador el 1989 de l’Institut Català de Farmacologia Clínica: “No s’ha de tractar el virus com sigui, s’ha de tractar el pacient. Primum non nocere, primer no fer mal, després ja guarirem.”.

Trobareu una entrevista al Vilaweb del 10/5/20, en la que dona una visió molt crítica de com funciona el món de la industria farmacèutica en l’enllaç següent:

https://www.vilaweb.cat/noticies/entrevista-joan-ramon-laporte-medicament-coronavirus/

 

Joan Guarch

7/1/21

(properament parlarem de les vacunes)

                                              

 

Les condicions per guanyar (i 2)

 Efectivament!, gràcies a perseverar,...tot es va aclarint! 

 

3ª Afirmació. L’autonomia és un entrebanc.

“L’autonomia és un entrebanc. ...

“La bifurcació del 2017 va fer que els reformistes, Esquerra i el PDECat principalment, optassen per ajornar la independència i prioritzar els pactes a Madrid i la gestió d'una Generalitat que no s'aguanta dreta.”...

....“I en aquest àmbit és on crec que s'ha vist més clarament la pèrdua total de poder i de sentit polític de la Generalitat.”

 

En el document del Preparem-nos hi ha un paràgraf (p.38) que és inequívoc en aquesta sentit:

“EL PAPER DE LA GENERALITAT

L’experiència del 2017 ha fet aflorar les limitacions de les institucions autonòmiques per dur el país a la independència. El carrer no pot restar lligat a l’actuació del govern i les institucions catalanes, subjectes a una arquitectura autonòmica centralitzada, vigilades per una justícia espanyola hostil, i molt limitades en la seva presa de decisions.”

 

Així mateix, queda clara aquesta mateix afirmació en un article al xarxallam del dia 7/12/20 amb el títol de: Acord x la Confluència. El lideratge no és de l’autonomia. Que es troba en aquest enllaç: https://xarxallam.blogspot.com/2020/12/acord-x-la-confluencia-el-lideratge-no.html 

“El lideratge del Procés NO és la funció de les institucions autonòmiques

En aquest procés, les institucions juguen un paper importantíssim, però no han de portar, necessàriament, el lideratge, pel control polític, judicial, policial al que estan sotmeses, des de l’aplicació del 155. Control que ho serà, més o menys obertament, fins el moment en que es faci el pas definitiu. Perquè, per si mateixes, no poden trencar el sistema. Seran absolutament necessàries des d’ara i sobretot en el tram final, però ara dins el sistema, estan encotillades i controlades per l’estructura de l’EE i son molt vulnerables a la repressió sistemàtica”.

 

4ª Afirmació. Institucionalitzar la República

“El cas més clar és el del Consell per la República que és, sens dubte, el principal instrument que tenim per a l'alliberament del país”.... ara sembla que ha encarrilat de manera definitiva la fase de la institucionalització amb l'anunci de les primeres eleccions a l'assemblea constituent. Bé, doncs no costa tant d'entendre què significaria que dos milions de catalans bastissen des de baix, amb plena llibertat i de manera coordinada, un contrapoder nacional, una autoritat nacional, reconeguda en la vida diària per una part molt substancial de la societat”.

 

És evident que en el document del Preparem-nos del propi CxR s’accepta jugar aquest paper tal com es diu a la pàgina 30:

“Entre aquests recursos materials i organitzatius hi ha les eines d’apoderament ciutadà i les mesures de sobiranització de Catalunya desplegades tant pel Govern autonòmic com pel Consell per la República, que assegurin la presència de la República Catalana en els punts claus del territori.

El Consell per la República actua com Autoritat Nacional”

 

En els documents de l’AxC, en parlem en un article publicat al xarxallam el dia 11/12/20 amb el títol: Acord x la Confluència. El Consell x la República (1). L’eina política més essencial del país, que es pot trobar a l’enllaç:

https://xarxallam.blogspot.com/2020/12/acord-x-la-confluencia-el-consell-x-la.html

“Amb aquestes evidències era necessari construir un ens lliure  que servís tant per coordinar tot el moviment independentista  com per ser un òrgan de representació institucional al marge de l’estat espanyol al mateix temps que l’embrió de la construcció de la nova República. És per això que ens hem de felicitar per la constitució del Consell per la República, en un acord de govern tancat entre les forces independentistes per a investir Quim Torra com a 131è president de la Generalitat.”

 

5ª Afirmació. Disputa pel poder.

El Consell ha proposat en el document "Preparem-nos" la disputa del poder a l'estat espanyol i és això efectivament què cal fer. És una disputa que s'haurà d'acomplir al carrer quan la pandèmia passe, resseguint i reempalmant amb el cicle de mobilitzacions fortes i poderoses que van anar de l'octubre del 1989 al febrer del 2020. Però cal estudiar també com alliberar parcialment territoris, "districtes", que en deia el Vietcong. Si la república s'hagués implantat de fet al districte de Girona l'octubre del 2017, avui no seríem on som. Ni a Girona. Ni a Tortosa. Ni a Elx o Perpinyà. Ni a Madrid. Ni a Brussel·les. Urquinaona és en aquest sentit una experiència única perquè va demostrar a la pràctica que l'estat espanyol podia perdre el control del territori. I això és d'un gran impacte.

Efectivament el document Preparem-nos està precisament redactat per preparar-se per aconseguir el poder. En aquest sentit és molt clar l’anunciat de l’Epíleg a la pàgina 50 que diu:

“PER ASSOLIR LA REPÚBLICA CATALANACAL INTENSIFICAR LA REVOLTA DEMOCRÀTICA INICIADA L'1-O DEL 2017, I ACCEPTAR QUE LA INDEPENDÈNCIA PASSA INEVITABLEMENT PER LA CONFRONTACIÓ I LA DISPUTA PEL PODER”

 

Aquest és un dels punts del document de l’Acord x la Confluència que diu:

3.- Sabem que a hores d’ara la lluita per la Sobirania, és una lluita pel poder i tractarem de constituir tan a nivell local com de país, les màximes estructures republicanes, civils i institucionals, com a fonaments de la propera República.

I s’explica més extensament en l’article  publicat el dia 29/11/20 al xarxallam amb el nom de: “Acord x la Confluència. Espanya estat colonial”, que es pot trobar en l’enllaç:

https://xarxallam.blogspot.com/2020/11/acord-x-la-confluencia-espanya-estat.html

 

“La lluita és pel poder. Espanya planteja la lluita per deixar clar que qui mana a Catalunya és ella, no el poble català ni cap organització d’aquest en el seu nom.

Si les coses es plantegen així, el que queda clar és que la nostra lluita està clarament plantejada per obtenir el poder, tant de decisió, com d’exercici de la plena sobirania del nostre destí com a individus i com a nació lliure de tot sotmetiment....

La lluita és clarament pel poder, no per unes competències autonòmiques de més  o de menys Ens enfrontem a un estat amb una potència brutal, amb totes les eines de repressió al seu abast, i sense cap escrúpol en moure les clavegueres de l’estat utilitzant la violència organitzada, tal com s’ha vist en la repressió policial de l’1-O, i en altres moments i altres circumstàncies, com es va veure amb els GAL i recentment amb la seva fosca actuació  per esbrinar l’autoria dels atemptats de l’agost del 17.”

Aquesta és una pinzellada de com a mínim 5 Afirmacions en que l’Acord x la Confluència coincideix amb dos documents d’autors de tant de prestigi com el CxR i en V. Partal.

Crec sincerament que estem en el bon camí si veiem que diferents actors coincideixen en els mateixos plantejaments i publicant-ho quasi simultàniament.

Continuem perquè veiem que cada cop som més.

Joan Guarch. 

21/1/2021

Votar el 14F és un Genocidi, en tota regla, contra Catalunya

                                             Ja n’hi ha prou!

Al llarg de tots aquests anys hem vist com sistemàticament, l’Estat Espanyol (EE) ha anat prenent mesures planejades contra Catalunya, no en faré la descripció, Però avui es passa de la mida totalment.

Perquè aquests dies s’està concretant el genocidi de la nació catalana i de tots els seus habitants, siguin independentistes o no.  Mantenir la convocatòria de les eleccions en les condicions de la pandèmia actuals és portar al poble a votar el seu suïcidi induït. I ja n’hi ha prou! Fins aquí!

No pretenc ser ni cap màrtir ni cap agitador ni res de res, però simplement vull explicar què faré (o faria) jo a partir d’avui.

1.- Faré pública la meva denúncia de que la decisió de mantenir la convocatòria de les eleccions el 14F és un genocidi i en faig responsables  a part iguals al TSJC que té a les seves mans, acceptar la validesa del Decret del Govern català de post posar les eleccions fins el 30/5.

I a l’ensems als membres del PSOE al Govern de Madrid, i als dirigents del PSC a Catalunya, per tenir la possibilitat de declarar un estat d’alarma on s’autoritzi a les CCAA a decretar confinaments domiciliaris, per tal de superar l’actual crisi que està provocant la pandèmia i, a consciència , no voler -ho fer.

2.- Mentre, com que no estic contra qualsevol votació, perquè és l’exercici del meu dret, com que aquest cop no tinc cap garantia de seguretat sanitària vers la meva persona, exerciré el meu dret a votar per correu.

3.- Com que si tothom fa com jo, les oficines de correus restaran col·lapsades i no es podran recollir un sens fi de votacions, portaré un Notari perquè aixequi acta de que no he pogut votar normalment, per presentar una impugnació després de les eleccions.

4.- I a on no arribin els notaris, els jutges de Pau i que comencin a entendre com el TSJC els porta a una actuació impossible de complir.

5.- Com que no desitjo als empleats de correus passar per una situació com la que es pot preveure, si jo fos empleat de correus faria la meva feina amb l’escrupolositat que una situació d’aquest tipus (amb totes les proteccions sanitàries necessàries, fins i tot exigint que tothom porti aquell dia mascaretes autoritzades i legalitzades, de la farmàcia, sinó no accepto la presència d’aquesta persona. D’això se’m podria acusar de vaga de cel?, en absolut és el meu dret a la seguretat sanitària personal)

6.- Amb aquesta situació tan greu sanitàriament parlant, jo si en fos alcalde o regidor al meu municipi, no posaria a disposició de les votacions, cap local, per por a que no reunís les condicions d’higiene necessàries i adequades i podés ser denunciat per qualsevol particular per no vetllar per la seguretat del votant.

7.- En qualsevol cas si jo fos membre d’una mesa electoral, la veritat és que si m’obliguen a estar gairebé 14 o 15 o més hores dins un local, en contacte amb una corrua de gent que va a votar i que no sé si tenen la malaltia i per tant en son transmissors, no em presentaria al lloc de les votacions i preferiria en tot cas en ser multat, que no exposat a agafar la malaltia i potser morir. Suposo que s’entén el perquè ho faria , no? Perquè fer aquest funció pel dia 14F és una tortura psicològica en tota regla. O sinó, que pensi, qualsevol ciutadà, sinó patiria, de poder-se contagiar. Així mateix ho expressa l’article del diari ARA, d’avui dia 23/1 i que el titular diu: “Estar en una mesa és viure amb por els 15 dies següents”, i jo afegiria “i obsessionat durant tot el dia de les votacions si aquest o aquell altre em pot contagiar”. O això no és una tortura psicològica?

8.- I si aquest fos el cas en el que jo, votant, anés al col·legi electoral i em trobo que els membres de la meva mesa no s’han presentat, jo no vaig a votar dels primers perquè sé que si no s’ha pogut constituir la mesa els primers que es presentin a la votació podran ser obligats a ser els membres de la mesa i jo no estic disposat a que ningú m’obligui, contra la meva voluntat i sense ni tant sols haver estat nomenat per ser membre de la mesa a fer-ho. O sigui que no aniré a votar dels primers. I algú ha de ser el primer, no?

9.- Segurament com que les eleccions hauran suposat un desgavell important, i irregularitats per tot arreu, (possibles problemes en la persentació del vot per correu, no disposició de locals adequats per votar, problemes en constitució de les meses electorals, baixa votació presencial que pot alterar els resultats electorals, etc..., presentaré una denúncia impugnant les votacions i els seus resultats.

10.- I, després de tot aquest possible desgavell, presentaré una denúncia contra els membres del PSOE del govern de Madrid, amb noms i cognoms concrets, per còmplices en aquest genocidi, i als dirigents del PSC de Catalunya per no protegir la meva integritat física, a consciència i havent estat advertits del que pot passar.

I també presentaré una denúncia als membres del TSJC per les mateixes raons i per defensar interessos polítics determinats i posar-los per davant de la seguretat sanitària de tots els habitants de Catalunya, siguin d’una tendència política o d’una altra. Perquè els membres del TSJC tenen a les seves mans desestimar la suspensió del Decret del Govern Català i donar-li plena validesa posposant les eleccions al 30/5 que segurament tindrà moltes més garanties que fer-les ara el 14F.

 

 

Un ciutadà conscient

Amb el Registre de ciutadà de Catalunya: B-931-21347.

 

PS 1. Ah! I espero que per manifestar la meva preocupació per la meva salut i la dels meus familiars, amics i en general el poble català, no sigui acusat de terrorisme, com darrerament és l’afició de molts tribunals de justícia a Espanya i alguns a Catalunya

PS 2. Un altre Ah! I vostè @salvadorilla és responsable de tot el que està passant, o fugirà de la seva responsabilitat com va fer amb l’escàndol de la Ciutat de la Justícia? Veritat que aquest cop farà front a la seva responsabilitat abans de penedir-se tota la vida i que li passin a dir @condenadorillo ?

Les condicions per guanyar (1)

 

                    Efectivament!...tot es va aclarint! 

Unilateralitat. L’altre és un tot indivisible. L’autonomia és un entrebanc. Institucionalitzar la República. Disputa pel Poder...

Aquests dies estava llegint el document Preparem-nos!, del CxR i el volia treballar per veure’n les coincidències amb les posicions que defensem des dels grups Proposa, i aquest matí apareix l’editorial del V.Partal al Vilaweb, (petit assaig com diu ell mateix). Els dos documents els trobo molt bons, molt aclaridors, sobretot quan serveixen per encaixar tot allò que he anat definint darrerament (expressió dels sentiments que tenim molta gent del carrer, que els vivim però moltes vegades no els sabem expressar per escrit) i he sentit la necessitat de fer comparacions entre les afirmacions que es fan als dos documents i als que he fet públic darrerament.

Per la llargada del document i per la capacitat de síntesis  agafaré el del Partal com a punt de referència.

1ª Afirmació. Unilateralitat

“El primer d'aquests eixos és la unilateralitat. Entenguem-nos. La manifestació del 10-J del 2010, per la sentència contra l'estatut, era convocada amb el lema "Som una nació, nosaltres decidim". No "Som una nació, nosaltres negociem". I encara menys "Som una nació, vejam si podem fer alguna coseta". L'equació era clara i ha de ser clara. El moviment democràtic català per la independència és l'expressió de la voluntat de la nació catalana i la nació, com a tal, no se sotmet a cap més voluntat que la pròpia. No és una qüestió de tants per cent ni d'ideologies: nosaltres decidim (què volem fer).”

 

En el document Preparem-nos queda clar la defensa del concepte de la unilateralitat, però podem citar un paràgraf de la pàgina 24 que diu:

 “Ser més és una condició útil per guanyar, però no pot ser una condició excloent per preparar la unilateralitat”

 

I un dels punts de l’Acord x la Confluència adoptat pels grups Proposa diu:

“4.-Creiem que la única manera de Proclamar la República, és fer-ho amb un acte de ruptura clara i unilateral reivindicant l’esperit de 1-O, i de la Declaració del 27-O i la seva legitimitat”

I m’hi estenc en dos articles publicats al xarxallam els dies 1 i 2/12/20:

Acord x la Confluència . Via Unilateral. Eix esquerra-dreta.

https://xarxallam.blogspot.com/2020/12/acord-x-la-confluencia-via-unilateral.html

Acord x la Confluència. Via Unilateral. Eix Confrontació-negociació

https://xarxallam.blogspot.com/2020/12/acord-x-la-confluencia-via-unilateral_2.html

2ª Afirmació. Comprensió de l’altre com un tot indivisible

“El tercer eix és la comprensió de l'altre com un tot indivisible.... I això implica que l'estat espanyol és un tot, complet. I, en el tot que és, és responsable de tot allò que ens fa. No hi ha un govern bo i uns jutges dolents. Hi ha un estat que aplica totes les armes que té a l'abast per aconseguir un objectiu polític: aniquilar-nos com a nació. I si no ens acostumem a entendre-ho tot dins aquest marc no passarem mai de ser un regionalisme... espanyol. No es pot doncs pactar una diputació, un ajuntament o un pressupost com si aquestes accions polítiques es poguessen deslligar de l'objectiu republicà”.

 

En el document Preparem-nos queda implícit que estem lluitant contra un Estat en que hi son tots.

 

Respecte a les posicions que he defensat al llarg d’aquesta darrers mesos, queda molt clar, també, aquest ‘tot indivisible’ en un paràgraf de l’article publicat al xarxallam el 16/10/20, titulat: Eleccions a la Generalitat. Què hem de tenir clar (2). La lluita és pel poder.

https://xarxallam.blogspot.com/2020/10/eleccions-la-generalitat-que-hem-de.html

“Des de l’octubre del 17 fins ara, ha anat quedant clar qui és l’adversari i a on planteja aquesta confrontació. Per descomptat que l’adversari és el règim del 78, encarnat per tots els partits que varen signar el 155, als que hi hem d’incloure Vox, i especialment el PSOE, que s’ha tret la mascareta. Tots ells representen la classe funcionarial, en realitat aquesta és la veritable casta a la que equivocadament es referia el Pablo Iglesias, i a la que ara ja pertany com a polític. És la   que estructura l’entramat polític espanyol, que controla el deep state i que defensen, polítics, jutges, cossos policials, funcionariat, etc, en primer lloc pels seus propis interessos, recolzant-se els uns en els altres, defensant la “unidad patria” per continuar espoliant les colònies que els queden, tot això afavorint, a l’ensems, les empreses de l’Íbex 35 (que representen les elits financeres mundials i que son les que manen de veritat), que tenen les portes giratòries ben greixinades per acollir els més destacats i els més fidels. I l’estat, amb el diner públic, premia a tots els subalterns que més es destaquen, policies repressors, jutges implacables contra tot “insurrecte”, tots sota la figura del rei, el que els dona l’ordre del “a por ellos”, que els aixopluga i que juga de cap indiscutible i blindat de tota responsabilitat. Això és l’Estat Espanyol de caire dictatorial i hereu, més o menys disfressat, del feixisme franquista. Una perfecta màquina de poder i organitzada, sense por, per delinquir, perquè en darrer terme, si les coses es torcen, “la fiscalia te lo afina”

 

(continua...)